ïàbaíiaiteMo]

completes de Torras i

Biblioteca Abat Oliba, 87

OBRES COMPLETES

Volum VIII

Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Primera edició, febrer 1991 ISBN: S4-7 826- 190-7 (volum VIII)

ISBN: 84-7826-161-3 (obra completa)

Dipòsit legal: B. 2.976-1991

Imprès a Novagràfik, S.A. - Puigcerdà, 127 - 08019 Barcelona

El bisbe Torras i Bages (segon, assegut, començant per l'esquerra) en la reunió dels prelats del Principat, a Montserrat, el 1911.

V. SERMONARI

ADVERTIMENT

Amb aquest vuitè volum i el novè que el completarà aviat que¬ da enllestida la nova edició de les Obres completes del Dr. Tor¬ ras i Bages que vam iniciar el 1984. Ara donem als lectors un capítol molt important de T activitat del zelós sacerdot que fou sempre Torras i Bages, tant quan era a Barcelona com en els seus llargs anys d'episcopat a Vic: els sermons que va anar pre¬ dicant cada diumenge a les Religioses Escolàpies de Barcelona; les plàtiques de recés espiritual i els sermons de quaresma i amb motiu de professions religioses al monestir cistercenc de Vall- donzella; les homilies fetes a moltes esglésies de Barcelona — so¬ bretot Sant Felip Neri i Santa Anna i algunes comunitats reli¬ gioses — i de Vilafranca; els sermons d’Advent i Quaresma de la Seu de Vic i les múltiples homilies que féu a Vic mateix i a totes les parròquies de la diòcesi, a part de les adreçades als se¬ minaristes i a les comunitats religioses vigatanes.

Aquest volum i el següent contenen un ric material que, lle¬ vat d’alguna rara excepció, no fou recollit encara a les Obres completes de l'Editorial Selecta (1948): aparegué en dos volums, titulats Sermonari, el 1954 a l'Editorial Balmes, formant part de l’ «Edició definitiva» de les Obres completes de l·Il·lm. Se¬ nyor Dr. Josep Torras i Bages, bisbe de Vich (vols. XXIV i XXV), i representava una gran novetat, ja que recollia els breus resums d’homilies del bisbe de Vic apareguts a « La Veu del Montserrat» , la « Gaceta Vigatana» i la «Gaceta Montanyesa» , alguns panegírics ja publicats anteriorment, algunes plàtiques d'exercicis resumides per una religiosa carmelita de Vilafranca,

i sobretot els esquemes que Toiras i Bages mateix feia servir per a les seves predicacions, trobats quan ja semblava que el fons manuscrit del Dr. Torras havia restat exhaurit.

Qui sap si en algun pròxim volum tindrem encara l'avinen¬ tesa d'afegir algun apèndix a les presents Obres completes, amb algun escrit que ens hagi passat per alt fins ara o que hagi res¬ tat reservat per motius de prudència o de delicadesa. Sí que po¬ dem anunciar que tenim molt endavant el projecte de preparar i publicar definitivament el gran Epistolari conservat del Dr. Torras, inèdit gairebé del tot i d’una importància extraordinària per a la història religiosa de la Catalunya contemporània.

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

LA QUARESMA I

L’ADVENT A LA CATEDRAL DE VIC

QUARESMA DE 1900

PRIMER DIUMENGE

I

Ductus a Spiritu. — L'esperit de Déu porta a Déu, l’esperit del món porta al món. Tota obra viva sobrenatural, porta a Déu. — L’esperit del món mata l'aspiració a la immortalitat, porta a la dissolució, a la materialitat de la vida; l’esperit de Déu al desert, a les santes expansions de l’enteniment i del cor, a la repressió de la carn i a la llibertat de l'esperit. — Aquesta Quaresma de Crist és la preparació de la batalla de Crist. — Crist el nostre prototipus. — Ens havem de preparar per a la batalla de la vida.

II

Els combats de la vida, en llenguatge cristià, s'anomenen temptacions. Són les excitacions al mal. l.er Les havem d’e¬ vitar. 2.0n Les havem de combatre, militia vita hominis. Són la prova del mèrit de l’home. Aurum per ignem probatur. Bea- tus vir qui suffert tentationem quoniam cum probatus, etc. Fins en l’orde natural les contrarietats formen el caràcter. Els po¬ bles que vegeten van perdent forces i es fan inútils; els po¬ bles emprendedors es fan heroics i dominen. — L educació

12

J. TORRAS I BAGES

mimosa, condescendenta, falaguera, cria homes inútils. — La contrarietat és una llei de la vida humana: l’enteniment apu- rat quan es troba apretat és quan discorre més; el cos es fa més fort quan s’exercita amb feines pesades. I això és una llei de la naturalesa fins física: els arbres castigats i podats són els qui trauen més fruit, els animals per a arrastrar grans pe¬ sos han d’ésser juvats o domats. I aquesta llei de la Humani¬ tat i de la naturalesa física és també una llei de la gràcia.

III

Ampla via... angusta porta. Ensenyada per Nostre Senyor Jesucrist, qui amat, perdet, qui non odit... damnabit... per a en¬ trar al cel us haveu d'ajupir, la porta petita; si vols ésser ric, comença per donar-ho tot; si gloriós, per a humiliar-te í abaixar-te; si obtenir la llibertat, comença per a subjectar-te.

Jesucrist tipus de l'home ens en dóna exemple: humiliavit factus obediens... propter quod Deus exaltavit... et donavit no- men... Lo mateix passa amb la vida de la Iglésia... les perse¬ cucions... la Kulturkampf. — Lo mateix passa amb l'home, sant Ignasi, quan li deien que algú era sant, deia: ho serà si és mortificat. El cristià és miles, sempre en guerres. — Altra contrarietat en l'orde de la gràcia. La violència dóna pau i dol¬ cesa; 1 home de més violència és Jesucrist Nostre Senyor i és el més dolç; els homes menys violents que més es complauen a si mateixos són els insuportables; els més cruels amb si ma¬ teixos, els més dolços.

IV

Aquest evangeli ens ensenya la manera d'oposar-nos a la temptació: l.er Pel despreci non de solo pane vivit homo, etc., la consideració de la nostra dignitat humana que queda po¬ drida, corrompuda pel pecat, vade retro, Satana. L'elevació del

SERMONARI

13

caràcter fa prevalèixer l'esperit... 2.on Per l’autoritat de Déu scriptum est. Aquell que pacta amb la temptació ja està vençut. Déu no ho vol, l’infern m’espera, veu’s aquí el crit de combat en les temptacions. Qui discuteix amb la temptació ja està perdut.

V

Dignitat de l'home victoriós: angeli accesserunt et ministra- bant ei. Jesucrist tipus de l'home vencedor de les passions. El Pare celestial li envia els àngels que el serveixin. També a l’home vencedor, que s’ha fet participant de la victòria de Je¬ sucrist els àngels el serveixen: l'àngel custodi. Un àngel el guarda, un àngel porta les seves oracions al tron de l'Etern, un àngel li transmet les divines il·lustracions. I no solament els àngels serveixen a l'home victoriós, participant de la vic¬ tòria de Crist, sinó que el serveix el mateix Jesucrist, non veni ministrari sed ministrare. Jesucrist és el gran servidor de la Humanitat: li serveix la gràcia, li serveix la fe, li serveix son cos i sang, i si nosaltres ens aprofitem de la fe, de la gràcia, del seu cos i sang, després ens servirà la glòria en l'eterna ciu¬ tat del cel.

Exordi: La Santa Quaresma és una renovació de la vida cristiana. La vida cristiana consisteix en unir-nos amb Jesu¬ crist conformes fieri imagini Filii sui. Per això la contempla¬ ció de l’Evangeli és una de les pràctiques clàssiques de la Qua¬ resma: cada dia un tros. El d'aquest primer dia és la intro¬ ducció a la batalla de la vida, a la predicació, vida pública i a la Passió de Jesucrist.

Resum del compilador

La lluita, la contradicció és la llei de la vida, la condició de tota existèn¬ cia creada i la vida de la perfecció. Sols en Déu no hi ha contradicció ni lluí-

14

J. TORRAS I BAGES

ta; fora d'Ell la trobem per tot arreu. La més antiga notícia que tenim de la història angèlica és la de la batalla entre els àngels bons i els dimonis. En el món físic trobem la lluita ja en sos principis, en el caos i revolucions geo¬ lògiques que precediren a la formació de l'univers. La lluita existeix entre els homes, i per més que la Iglésia té com una de ses glòries la d’evitar les guerres, no pot enterament evitar-les totes, com no pot evitar el pecat.

La lluita, la contradicció la troba l’home en si mateix, en son interior; si vol aconseguir la llibertat de l’esperit ha d’estar en guerra amb si mateix.

La lluita per l’existència, aquesta frase que la gent moderna ha usat mol¬ tes vegades contra l’Església, té precisament la seva genealogia, el seu ori¬ gen en la Història Sagrada.

Jesús volgué ésser temptat per ensenyar-nos a vèncer la temptació. L'ho¬ me no ha de cercar-la la temptació, perquè qui ama el perill caurà en ell: la temptació vindrà a buscar a l’home.

Jesús digué en l’Evangeli que no venia a portar la pau, sinó l’espasa. Qui estima la seva ànima la perdrà; qui avorreix la seva ànima la salvarà.

La porta del cel és estreta, i és precís ajupir-se per entrar-hi: el cel és alt, la muntanya de la perfecció és alta, i tota pujada costa, és fatigosa.

La lluita és condició de la perfecció. Els arbres no fructifiquen si no ex¬ perimenten la poda. L'home verdaderament lliure és aquell qui subjecta ses passions; l’home verdaderament ric és aquell a qui no esclavitzen les rique¬ ses; qui sap dominar-se a si mateix té verdader domini sobre el món mate¬ rial. En canvi, qui no es domina a si mateix és verdaderament esclau. Els sants, que no tenien cap complacència amb ells, eren pacífics amb tothom: qui té les complacències per ell és violent amb els altres. La lluita i la con¬ tradicció, que serveix per la perfecció de les coses materials, és també ele¬ ment de perfecció per la intel·ligència. Quan la intel·ligència experimenta contradicció despedeix resplendors més vius, com la pedra foguera, que bri¬ lla quan la toca una altra pedra. Les armes amb què vencé Jesús al tempta¬ dor foren el despreci i l’autoritat divina. El despreci, segons els mestres de la vida espiritual, és la millor arma contra les temptacions. No hem de des- preciar a ningú, fora de l’esperit de les tenebres, perquè és una criatura re- bel·lada contra del Criador. El maligne esperit és el príncep de la supèrbia, és el mateix orgull; per això el despreci l’irrita: despreciar noblement el temptador és vèncer la temptació.

L’autoritat divina és absolutament necessària per la victòria. No hi ha au¬ toritat sinó la que ve de Déu; és necessari apoiar-se en el poder d'aquesta au¬ toritat, adherir-se a Déu, per a vèncer la temptació. Ai del qui va sol en el camí de la vida! Serà vençut irremissiblement. Per instruït que sia l’home, per molt conegudes que tingui les lleis de l’honestedat, per raons que tingui

SERMONARI

15

per no caure, si no s'adhereix a Déu, si no s’uneix al poder de Déu, caurà. Després de la victòria, Jesús és servit pels àngels. Aquest són servidors que Déu ens envia, i Jesús mateix vingué, no a ésser servit, sinó a servir. Rentà els peus als apòstols i els serví son Cos i Sang; ara renta als pecadors en el sagrament de la Penitència, els alimenta en l'Eucaristia; ara Ell mateix ens serveix la gràcia i en el cel la glòria.

SEGON DIUMENGE Exordi

L’objecte de la Quaresma és que ens conformem amb Je- sucrist qui és l'ésser de la creació més excels, excelsior coelis factus, és l'elevació de la naturalesa humana a la dignitat di¬ vina. Ens hem, doncs, d'elevar, per a conformar-nos amb Je¬ sús, i per això Ell és amic de les muntanyes. Ja la llei antiga fou donada en l'alta muntanya del Sinaí. L’explicació de la perfecció cristiana la féu en el Sermó de la Muntanya. Feia oració anant-se ’n a la muntanya.

Se’n pujà al cel des de la Muntanya. Avui l’Església ens proposa també un fet meravellós de Jesucrist demostratiu de la seva divinitat, la Transfiguració (dues vegades a l’any ens la proposa la Iglésia) i també escull com a lloc a propòsit la muntanya.

I

La creatura viu de Déu. Ella en si no té elements de vida.

La Transfiguració: a) objecte d'ella: preparar-nos per l’es¬ càndol de la Passió (així Déu sempre prepara les ànimes per les crisis que han de passar); b) circumstàncies d’ella: lloc (la soledat), la glòria sempre és un cim, l'infern, la ignomínia un fondo; companyia: Moisès i Elies, Jesús identificat amb la llei (escrita i natural) i amb els profetes (amb la revelació profè¬ tica), i avui amb l’ensenyança de l’Església assistides per l’Es-

16

J. TORRAS I BAGES

perit Sant. Se manifesta als deixebles predilectes... manifes- tabo ei meipsum.

I ï

La Transfiguració és una altra manera de manifestar Déu son amor a l’home, adequant-se a les seves necessitats. Déu es transfigura: a) formam servi accipiens ; b) d'hortolà amb la Magdalena; c) de pelegrí amb els deixebles d'Emmaús; d) es transfigura en els accidents de pa i de vi en l’Eucaristia; e) es transfigura de mil maneres quan vol parlar a la nostra àni¬ ma, Ell és, Dominus est, quan la mort, la contradicció, una inspiració interior ens toca el cor.

Ipsum audite — qui vos audit me audit. — La paraula de Déu. — La paraula del món. — La paraula de Déu il·lumina, purifica, fortifica, Transforma a l'home. — La paraula de Déu revelada; en la naturalesa, en la consciència.

III

Devem transfigurar-nos nosaltres: a) la transfiguració de l’home per la gràcia cristiana en l'enteniment, en la volun¬ tat, en el cos. No hem de pensar, no hem de sentir, no hem d'obrar com els mundans. La transfiguració dels sants des del vici, alguns fins a la virtut heroica, força de la gràcia — nova creatura; b) la transfiguració que esperem per la glòria. La Transfiguració del Tabor és una imatge de la transfiguració de la Glòria.

Resum del compilador

L'Església dóna molta importància al misteri de la Transfiguració, puix a més de fer cantar avui l’Evangeli que el refereix, va fer-lo cantar ahir tam-

SERMONARI

17

bé, i per l'agost dedica al mateix misteri una festivitat amb ritu superior. Es¬ tudiem les circumstàncies d’aquest misteri.

Jesús se’n puja a una alta muntanya, perquè les comunicacions de Déu als homes són sempre en la soledat: si l'home es relaxa, si se’n va a les coses exteriors, no sentirà la conversa interior. Pren Jesús, els tres deixebles pre¬ dilectes, els amics més íntims, els primogènits de l'Apostolat: Pere, que ha¬ via d’ésser l’apòstol de la fe, que havia de confirmar en la fe als seus ger¬ mans, després d’haver vist revelada la Divinitat de Jesucrist d'una manera tan íntima, tan esplèndida en la Transfiguració; Joan, l’apòstol teòleg, el mes¬ tre dels teòlegs, que havia d’escriure un dia el Verbum caro factum est, des¬ prés d’haver vist aquella Humanitat transfigurada; Jaume, que havia de te¬ nir la primacia en el martiri, després d’haver participat de la glòria del Ta- bor.

S’apareixen, parlant amb Jesús, Moisès i Elies, la Llei i els Profetes que havien sigut com precursors del Messies, i donen testimoni de que Jesucrist era el Messies. Els apòstols representen l’Evangeli, i així tenim tres testimo¬ nis de major excepció a favor de Jesucrist, i per sobre d’aquests testimonis hi ha la veu del Pare celestial parlant des del núvol lluminós que cobreix la muntanya: «Aquest és ei Fill meu ben amat, en qui tinc totes mes compla- cències: escolteu-lo.»

I allí es transfigurà; aquesta transfiguració en què.resplendí el cos de Crist més que el sol, i foren ses vestidures blanques com la neu, és una manifes¬ tació de l’amor de Déu als homes. En totes les transfiguracions té el Senyor aquest objecte: adequar-se, adaptar-se, fer-se assequible a la intel·ligència curtíssima, manifestar l’amor als homes.

En l’Encarnació es transfigura el Senyor, habitant la Divinitat corporal- ment en la Sagrada Persona de Jesucrist, manifestant d'una manera palpa¬ ble i visible aquest desig de comunicar-se, d’adaptar-se Déu als homes. En la Passió, que és el revés de la medalla de la Transfiguració; en la transfigu¬ ració del Calvari, que és l’antítesi de la del tabor, Jesucrist s’abaixa fins a fer-se cuc de la terra, el més despreciable dels fills de l’home, sofrint marti¬ ris, escarnis, la mort, tot per guanyar els homes i salvar- los. En la Resurrec¬ ció, Jesús, radiant de claredat i d’hermosura, manifesta l’amor als homes, en¬ senyant que també com Ell ressuscitarà nostre cos gloriós. En l'Eucaristia es transfigura Jesús, i viu per la transsubstanciació baix les espècies del pa i del vi, Ell qui és Fill substancial de l’Etern Pare, per ésser company i ali¬ ment de l’home. Aquestes transfiguracions tingueren un objecte total: dels seus fruits en participa tota la humanitat, i totes són manifestacions amb què Déu es fa assequible als homes.

Altres transfiguracions llegim en l’Evangeli i en les històries verdaderes

18

J. TORRAS I BAGES

dels sants, que tingueren l’objecte especial de comunicar-se individualment a certes ànimes i fer a elles assequible la Divinitat. Maria Magdalena, la san¬ ta pecadora, que no havia gosat acostar-se a Jesús gloriosament ressuscitat, li parla amorosament quan se li presenta transfigurat en hortolà. Els dos deixebles que anaven a Emmaús parlen amb Jesús transfigurat en peregrí, en passejant. Sant Antoni de Pàdua, entre mil d'altres, té íntimes comunica¬ cions amb Jesús, transfigurat en un infant, com el representa en sos braços l’art cristià.

La Transfiguració del Tabor, que és la transfiguració típica, produeix en els apòstols diversos sentiments: goig i terror.

Aquella resplendor i blancura de Jesús omplen de goig els apòstols, com ho signifiquen les paraules de sant Pere: «Senyor, aquí estem molt bé»; per¬ què Jesús és una manifestació dels atributs més amorosos de la Divinitat, és Déu fet més amable, més dolç, i per això sempre causa goig. La veu del Pare celestial, que se sent del núvol, els aterra; perquè a la Divinitat ningú la pot resistir: l’home davant de Déu s'espanta, coneix l'abisme de la seva misèria, la misèria del seu no-res; veu que hi ha entre ell i la Divinitat un abisme que sols pot omplir Déu, abaixant-se fins a l’home, donant-li la seva mà, posant- se al nivell de la seva intel·ligència, tan curta, i de la seva voluntat, tan fla¬ ca. L'home davant de Déu es veu carregat de misèries i de vicis, i aquest co¬ neixement l'espanta, l'aterra, l'aniquila.

Fruit pràctic que havem de treure d'aquest misteri: la nostra transfigu¬ ració. Havem de transfigurar-nos també, i això és lo que vol l'Esglèsia en aquest temps de Quaresma, que ens transfigurem per la gràcia.

Entre l’home que limita ses aspiracions a la vida terrena, que viu aquí com els animals, no seguint més que les seves passions, i l'home que viu sub¬ jecte a la Llei divina i espera una altra vida després dels quatre dies de la present, hi ha un abisme de distància.

He dit moltes vegades, i us ho diré moltes més, si Déu em dóna vida i sa¬ lut: Jesucrist és el tipu, l'exemplar al qual hem d assemblar-nos, fins a con¬ figurar-nos amb aquesta imatge de tots els escollits. La gràcia transfigura nostre ésser, ens fa tots uns altres, ens fa altres Cristos. La transfiguració que obra la gràcia es completarà en la glòria. La glòria transfigurarà nostre en¬ teniment, que ara té un radi estret, il·luminant-lo amb la llum de la Divini¬ tat, transformarà nostre cor, ara subjecte als baixos afectes; transformarà nostre cos material i corruptible en un cos espiritualitzat; transformarà tot nostre ésser, donant-nos un ésser benaventurat, participació del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.

SERMONARI

TERCER DIUMENGE Lluc, 11

19

Potestat divina de Jesucrist sobre del dimoni. La posses¬ sió freqüent en el paganisme, disminuïda quan domina l'es¬ perit cristià, augmenta quan torna a augmentar el paganis¬ me. — Les sectes satàniques modernes són, com les supersti¬ cions antigues, un culte diabòlic. — Horror que havem de te¬ nir a tot lo que sia relacions amb el dimoni. — - L’evangeli del dia.

Quatre parts: l.a Efectes del pecat. 2.a Perill i conseqüèn¬ cies de la recaiguda. 3.a Manera d'evitar la recaiguda. 4.a Ex¬ cel·lència de l'estat de gràcia.

I

Els efectes físics que causa la possessió de Satanàs a una ànima els causa esperi tualment l'estat de pecat: la incomu¬ nica amb Déu. És una rama separada del tronc que no par¬ ticipa de la saba. Perd la vida sobrenatural. L’home en pecat, espiritualment, és cec, sord i mut i la duresa de cor. No dis- fruten de la vida espiritual: a) no senten els grans panorames de l'esperit, les meravelloses escenes de la vida de Jesucrist, de la Verge, dels àngels, dels sants — com cecs que són no sa¬ ben distingir el camí del bé i el del mal, etc.; b) Déu parla al cor de l’home, però el pecador és sord, li parla amb la mort dels amics i parents, amb les calamitats de la vida, o deixarà el pecat o deixarà l’oració; c) no sap parlar amb Déu, però sí amb el món; és loquaç oposició entre el llenguatge de Déu i el del món. Si parlava ja estaria salvat i confessaria son pe¬ cat. Molts muts. Consols de la conversa amb Déu, fortalesa, esperança, etc. Però més que tot encara el pecador és paralí¬ tic, el pecat és un mal que danya no solament un membre, sinó tot l'ésser, el debilita, non habet motum. Encara que vegi el bé, no el sap seguir. — L’home, per a sortir del pecat, ne-

20

J. TORRAS I BAGES

cessita de la gràcia. L’home és com si es tirés a un pou que per si sol no en pot sortir. Esforç i lluita de sant Agustí.

II

La recaiguda: perfídia del dimoni; flaquesa que deixa l'es¬ tat de pecat. — Conseqüències de les recaigudes (el gos que es menja el vòmit... la truja que es rebolca pel femer). Major responsabilitat del qui recau del qui peca per primera vega¬ da; a) perquè ja té experiència de sa flaquesa i ha d’estar més previngut; b) perquè ofèn més a la misericòrdia divina que ja l’ha perdonat.

III

Com ens havem de fortificar dintre de nosaltres. Aquest Evangeli ens compara a un castell. De consegüent: a) fortifi¬ car les entrades perilloses: els sentits. No deixar-hi acostar els enemics, espectacles i diversions perilloses. Presència de Déu. — Memorare novissima. — Devoció a Maria; b ) vigilar sempre, vigilate, hem d'estar de sentinella, aquest dia del temps és una nit; c) armar-nos amb l'oració i vida espiritual.

IV

Quinimo beati, etc. — Excel·lència de l'estat de gràcia so¬ bre la naturalesa. Participació de Jesucrist i dels sants: la co¬ munió dels sants, genus sanctorum sumus. Apreci de la divi¬ na gràcia.

SERMONARI

21

Resum del compilador

L’Evangeli del diumenge, tercer de Quaresma, és tret del capítol onzè de sant Lluc i comprèn del verset 14 al 28.

D'ençà que els nostres primers pares es deixaren seduir per l'esperit de les tenebres en el Paradís, en el món hi ha dos partits contraris que duraran fins a la fi dels segles; i així com Jesucrist és el Cap dels bons, i per ministeri de Jesucrist la voluntat dels bons, sense perdre ni poc ni molt la llibertat de què està dotada, és induïda al bé, així el dimoni amb les seves suggestions indueix al mal les ànimes que es posen baix la seva influència.

Abans de la vinguda de Jesucrist aquesta influència malèfica era molt gran. Els homes adoraven com a Déu al dimoni; per una aberració de l'en¬ teniment, per una desviació perversa de la voluntat, cercaven el seu bé en el principi del mal; segons l'expressió de David, tots els déus dels gentils eren dimonis. Aquesta influència era superior a la que després de la vinguda de Jesucrist ha exercit i continua exercint encara en el món: les sectes satàni¬ ques, moltes, com les espiritistes i altres que hi ha en les grans poblacions, són verdaderament religions diabòliques, així com la Religió catòlica és di¬ vina; en elles s'hi presta tribut a l'esperit maligne, se li canten himnes i fins algun d’ells compost per poetes d'ingeni, perquè dels homes de talent, d'in¬ tel·ligències privilegiades, se'n val Satanàs per influir amb més eficàcia so¬ bre dels altres homes.

Mes no vinc a parlar-vos de la influència diabòlica sobre la societat en general; el meu dever és salvar les vostres ànimes, i he de parlar de la in¬ fluència que el dimoni exerceix en les ànimes en particular, per medi del pe¬ cat; i d’altra banda, si cadascú de nosaltres se'n deslliura, la societat queda¬ rà també deslliurada.

L’Evangeli que l'Església proposa en aquesta dominica refereix la cura¬ ció d'aquell pobre mut posseït del dimoni; mes fixarem únicament l'atenció en aquest fet i en algunes sentències del diví Mestre per parlar dels efectes del pecat, de la reincidència i dels medis per no recaure.

Els efectes del pecat són semblants als que produïa en aquell home la pos¬ sessió diabòlica. Aquell home era mut; l’home en pecat no parla amb Déu, no hi pot parlar; entre ell i Déu hi ha un abisme, no entén el llenguatge de Déu, que és la caritat, aquest llenguatge que envià Déu al món perquè tot¬ hom l’entengués. L'home en pecat no ora, no es dirigeix a Déu en esperit i veritat, in directione cordis, que deia el Reial Profeta. Demés, l’home en pe¬ cat és cec, no hi veu: per docte i savi que sia no veu on va ni el camí que segueix. L’home en estat de gràcia està en el dia, gosa de la llum del dia; el pecador ni en mig del dia s’hi veu, per ell és nit. Aquest panorama, d’una

22

J. TORRAS r BAGES

magnificència incomparable, de ies veritats sobrenaturals i eternes no el veu 1 home en pecat. Tenen ulls i no hi veuen, tenen orelles i no hi senten, com diu el diví Mestre. És, demés, paralític; no es mou ni es pot moure l'home en pecat.

Aquella sentència de Jesucrist, que «l'estat de l'home, del qual torna a apoderar-se el mal esperit, és pitjor que la seva primera situació», n'hem de treure gran horror a la reincidència, perquè la situació de l'home que recau en el pecat és verdaderament trista i horrenda. La recaiguda és pitjor que la malaltia. L'home queda en situació més trista, perquè ja tenia experiència de lo que era el pecat, i demés va contra la divina Misericòrdia, que l'havia perdonat primerament. A les ensenyances dels teòlegs que manifesten les tristes conseqüències de la reincidència, podem afegir-hi l'experiència de tots els dies: vegeu molts que voldrien sortir del pecat en què han reaigut, veuen tota la seva ignomínia, i no poden, perquè la voluntat és flaca, perquè la vo¬ luntat és la que peca, i per això ella sofreix més amb les conseqüències del pecat.

És de notar aquella sentència de Jesucrist, «que el mal esperit, tret del lloc on habitava, se'n va per deserts i no troba repòs, i aleshores, pren altres esperits més dolents que ell per tornar altra vegada allà d'on el tragueren». L esperit, per noble que sia, no troba repòs fora de Déu, no pot reposar quan es desvia del camí del dever; i, fora de Déu, busca la seva complacència, té una espècie de perversa satisfacció en fer mal.

Altra sentència del diví Mestre és aquella: «Quan un home valent, ben ar¬ mat, guarda l'entrada de la seva casa, tot està segur»; i d'aquí hem de treure la necessitat que tenim de defensar la nostra ànima per no experimentar els efectes del pecat. L ànima és el Reial Siti on habita la Divinitat, i hem de de¬ fensar-la com un castell. Com d'un castell interior parla, segons sabeu tots vo¬ saltres, santa Teresa del regne de Déu, «que està en la nostra ànima, i hem de guardar les potències i sentits, que són les portes i finestres d'aquest cas¬ tell, per medi de la vigilància i de la mortificació. La vigilància i mortifica¬ ció asseguraran la nostra ànima en la possessió de la gràcia, i la gràcia ens portarà a les inefables delícies de la Glòria...»

QUART DIUMENGE Joan, 6

A mitja Quaresma i a mig Advent posa l’Església un com¬ pàs d alegria. Laetare; l’Església es distingeix per l'equitat i

SERMONARI

23

la prudència, enemiga d'extrems, fins en la penitència. Posa en aquest Evangeli, després que en el temps anterior ha par¬ lat molt de dejunis, ara parla d'una espècie de convit, del pa i dels peixos. — simbolisme del pa (ego sum panis) i del peix (representa a Jesucrist). Misericòrdia de Jesucrist més que els sacrificis.

Tres convits que corresponen a tres vides que hi ha en l’ho¬ me: l.er, de la naturalesa, manteniment del cos i de l'esperit, ciències, art, indústries; 2.on, de la fe, l’home no viu sols de pa, sinó de tota paraula, etc.; 3.er, de la caritat, completiva de la fe.

I

Aliment de la vida activa. La creatura viu del Creador. Convit de la naturalesa: a) elements que satisfan la vida físi¬ ca: aliments, l’aire, el foc, l’aigua, el vestit, animals, plantes, l'enginy de l’home que ajuda a produir lo que l’home neces¬ sita, per exemple, les fàbriques, l'agricultura, el comerç por¬ tant d'un punt a l’altre en què es necessiten els elements de vida; no sols el Pròvid Pare celestial ens ha donat lo necessa¬ ri, sinó fins lo agradable, per exemple, flors, fruits, etc., i d'això fins en participen els homes més pobres; b) elements que satisfan a l’home moral: les ciències jurídiques i socials per a arreglar la vida comuna, les ciències de l’esperit com la filosofia, les arts, música, pintura, etc.

II

Aliment de la vida sobrenatural. Non vivit de solo pane sed de omni verbo quod procedit de ore Dei. Convit de la fe: a) la paraula de Déu o sia, el Verb que enclou la plenitud de la re¬ velació, el dogma, la tradició, les Escriptures; b) l’Església que l’aplica, que la defineix, que condemna els errors, que

24

J. TORRAS I BAGES

amb la Sagrada Litúrgia fa com sensible la fe, la fa entrar pels ulls, fides ex auditu, però la Iglésia la fa entrar per tots els sentits, ulls, tacte, olfacte (il·luminació, incens, cants sa¬ grats, etc.)- ad quem ibimus ? (Joan, 6, 69). Si quis sitit veniat ad me et bibat.

III

A la vida de la gràcia li correspon el convit de la caritat. La gràcia i la caritat no poden estar l'una sense l’altra. Quan falta la caritat desapareix la gràcia, per això convé mantenir la caritat en el nostre esperit. Es manté: a) per una comuni¬ cació interna si quis diligit me... mansionem apud eum facie- mus; b) pel convit eucarístic, comunicació d’amor. Jesucrist únic aliment de l'home: a) en l'ordre natural tot ve del Verb, omnia per ipsum facta sunt; b) en l'ordre sobrenatural, autor de la fe i de l’Eucaristia: per això el pa i els peixos són un sím¬ bol.

IV

Jesucrist simbolitza la satisfacció de l’home amb son Déu i la misèria fora d’Ell en la paràbola del fill pròdig.

Resum del compilador

La Santa Mare Església, dirigida i governada en tot per l'Esperit Sant, és enemiga dels extrems i sempre desitja en tot i obra sempre amb discre¬ ció. Per això en aquestes temporades que dedica a la penitència, com són l'Advent i Quaresma, desitjosa de moderar les santes tristeses que inspira a sos fills, fa en alguns dels diumenges com un compàs d’espera, per empen- dre amb nou vigor i continuar les austeritats començades. I així aquesta do¬ minica s'anomena de la paraula amb què comença YIntroit de la missa, Lae-

SERMONARI

25

tare, alegreu- vos. I torna a fer sentir l’orgue i cants més festius, per demos¬ trar que ella és Mare misericordiosa.

L'Evangeli que pertoca a aquesta dominica és també una manifestació de la misericòrdia de Jesucrist, d’aquell amor immens que té als homes el Mestre i Salvador de la humanitat. És tret del capítol VI de sant Joan i abraça els quinze primers versets, referint aquell fet prodigiós que tothom coneix amb el nom de la multiplicació dels pans i dels peixos. Entre les moltes i to¬ tes interessants aplicacions que poden fer-se d’aquest fet misteriós, fixarem principalment l'atenció en la manera com Nostre Senyor satisfà les necessi¬ tats de les tres vides que hi ha en la fe i la vida de la gràcia o caritat.

La Providència de nostre Criador i Pare satisfà les necessitats de la nos¬ tra naturalesa d’una manera admirable: el nostre cos necessita, per respirar, l’aire, i tota una immensitat d’aire ens rodeja; necessita calor, i Déu proveeix a aquesta necessitat amb un gran focus de calor; necessita l’aigua per apa¬ gar la set, i l’aigua corre amb abundància per la terra; necessita l’aliment, i Déu proveeix amb les plantes i els fruits que omplen els camps, amb els ani¬ mals que poblen els boscos. Ell proveeix a l’home donant-li ingeni i talent per multiplicar aquests productes, per l’agricultura i la indústria; donant-li esperit mercantil per traslladar d’unes terres a les altres els fruits i els pro¬ ductes, i el comerç fa de tot el món com una família, i l’home més pobre i més infeliç pot disfrutar dels productes de l’altra part del món.

Ell satisfà les necessitats més íntimes de l’esperit per medi de les cièn¬ cies, que són una derivació de la seva llum sobirana; per les investigacions de la intel·ligència, naturalment curiosa; amb els espectacles de la natura¬ lesa, amb la vista de les muntanyes, que tenen una arquitectura incompara¬ ble; amb les belles arts, que porten satisfacció als gustos de l’esperit, com la música i la pintura.

Mes aquesta vida no basta. Les satisfaccions del cos i de l’esperit en son ordre purament natural no basten a l’home; perquè no n’hi ha prou amb el pa, perquè, com diu sant Joan de la Creu amb una frase molt profunda i de veritable sentit filosòfic, «les criatures són com engrunes que han caigut de la taula de la Divinitat». Déu satisfà aquesta necessitat per la revelació. La revelació satisfà l’apetit més imperiós de l’home, les seves aspiracions més altes. Avui mateix celebra l’Església el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu en les puríssimes entranyes de Maria. Déu ha volgut satisfer totes les aspiracions de la naturalesa humana, elevant-la a la divina en la Persona de Nostre senyor Jesucrist. L’home per medi de la revelació sap on va, coneix la raó de la seva existència en aquest món i el fi de la seva existència que ha de consumar-se en l’altra vida.

Mes tampoc amb la vida de la fe n’hi ha prou: és necessària, però no és

26

J. TORRAS I BAGES

suficient; és la base, però necessita un complement, i aquest complement és la caritat. La vida de fe, purament, podria ésser una vida de la intel·ligència, reduir-se a una vida purament especulativa, i Nostre Senyor ha volgut sa¬ tisfer totes les necessitats, les del cos i les de l’esperit, les de l'enteniment i les de la voluntat. La voluntat de l'home viu per l'amor, i a aquesta vida pro¬ veeix Nostre Senyor per la caritat i per la gràcia, que és una participació de la divina naturalesa, és una comunicació íntima de Déu a l’home. «Si algú m’estima —diu Jesucrist — serà amat del meu Pare. I vindrem a Ell, i tin¬ drem en ell la nostra morada.»

Aquestes tres vides tenen la satisfacció de les seves necessitats per medi del Verb de Déu, Crist Senyor nostre. Les coses materials, que serveixen pel sosteniment i regal de la nostra naturalesa, foren criades pel Verb; sense Ell no ha sigut creat res de tot lo existent; el Verb és la Paraula de Déu; a l'im¬ peri d’aquesta Paraula divina tot sortí del no-res: Ipse dixit, et facta sunt.

El Verb és qui sosté la vida de la fe: Crist és l'autor i consumador de la nostra fe, i la revelació feta pel Verb encarnat es completa: ja l’home no en necessita d'altra, ja no n’ha d’esperar cap més.

L’Església, que és l’hereva de Jesucrist i continuadora de la seva obra, proporciona a tots sos fills aquesta revelació: en els Sagrats Llibres, en els Evangelis, que tenen tan poc volum en comparació dels llibres dels homes, hi ha tot lo que necessita l’home de llum i de consol; l’Església serveix, com una mare carinyosa als seus fills, tot l’aliment de la fe per medi de la predi- cació, que no és paraula humana, sinó la divina, treta dels Llibres Sagrats. L’Església és un gran convit on troben satisfacció totes les necessitats de l’ho¬ me. Ella no solament introdueix la fe, que és la forma més noble de la veri¬ tat per medi del sentit tan noble de l’oït, per la predicació i per les ense¬ nyances de la Tradició cristiana, sinó també per medi de les cerimònies de la Litúrgia i totes les manifestacions del culte exterior.

Finalment, és Jesucrist qui sosté la vida de la gràcia, i la sosté principal¬ ment per la comunió del seu Cos- i Sang, a la qual convida tots els homes i de la qual era una figura esplèndida aquella multiplicació dels pans i dels peixos que verificà per satisfer la fam d’aquelles turbes que el seguien. «L'ho¬ me que no ama a Jesucrist — diu el ja citat sant Joan de la Creu — està sem¬ pre famolenc, perquè tot lo del món no pot saciar-lo, sinó augmentar-li en¬ cara l’ànsia i la necessitat.»

És molt significatiu que fossin ia matèria del miracle que ens refereix avui l’Evangeli pans i peixos. El pa significa Jesucrist sagramentat, i el peix — com saben tots els que hagin saludat tan sols els estudis arqueològics, — el peix era símbol que posaven els cristians en les Catacumbes quan volien que sos misteris quedessin ocults a les probables invasions dels gentils, i les

SERMONARI

27

inicials d'aquesta paraula corresponien a les del nom de Jesucrist.

De tot lo qual havem de treure aquesta conclusió: que cada dia havem d u- nir-nos, d’adherir-nos més íntimament a Jesucrist per l'amor, a fi de viure cons¬ tantment la vida de la gràcia, per poder fer la travessia d’aquest món de pro¬ ves sense perill de naufragi i arribar amb seguretat al port de la gràcia i par¬ ticipar allí de la vida inefable que disfruten el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.

DIUMENGE DE PASSIÓ Joan, 8, 46

Austeritat i venerabilitat que respira el temps de Passió. L'Església indica que s'acosta un aconteixement tremendo, renuncia fins els goigs més purs i espirituals, de veure les sa¬ grades imatges, d'oir la música piadosa, fins suprimeix el Glò¬ ria. S'ouen lamentacions i cants de creu o Passió. Veu venir la gran tragèdia en què la innocència i la justícia quedarà sa¬ crificada i amb el sacrifici alcança la victòria. Això ho fa Je¬ sucrist i els qui el segueixen com els màrtirs i l'Església en general. Per això l’Església ens proposa aquest Evangeli en què es veu aquesta lluita sobre la innocència i la corrupció. — Breu explicació de l'Evangeli.

I

Jesucrist exemplar de l'home: la vida una lluita entre la innocència i la malícia. Dues consideracions: a) innocència de Jesús; b) corrupció de nostre llinatge. La innocència és la llei de la naturalesa, està com sortida de les mans de déu en tota sa integritat i per això la innocència és sobirana. Inno¬ cència de Jesús. La seva sagrada Humanitat és innocenta. l.er Perquè encara que sia de la massa humana és tot d una mas¬ sa preservada per això, sols Ell i Maria poden dir qui em tit¬ llarà de pecat? 2.on Per la unió hipostàtica amb la Divinitat actiones suppositorwn. És innocenta: a) amb els pensaments: b) en els afectes del cor puríssims, etc., al pròxim, a la pàtria,

28

j. TORRAS i bages

nada^aTmaí *“ ÍndÍ-

placita sunt Deo facio semper. V°,UMat·

II

in naturamus- 1 •-

Üa, Iesclavúu7 etc re FalPd?lm;en f matrÍmoni * W

es guia per l’amor i rectltud en la voluntat, no

cobdícia, luxúria ira eJs^et dimon^ ^ ^ COncupiscència- Magdalena són els instigadors d^a'volunw'r^ * MarÍa no està purificada per Déu — Si quan

en el coro afec^it £ ™

III

Non creditis quia ex Deo non estic FI ^ «. - , priva d’ésser de Déu — nuitem ^ E: P at es lo 3ue ens

sr 1 - --

Resum del compilador

del tÏíeTfA^ — “-inica comprèn des

graas lliçons i tenen 1 "* T al—

gui haver-hi més i menys en el Llihre s t0n* evangellca> S1 és que pU- ■ el consol de to.es Smes & 1 “rà

SERMONARI

29

idea capital de la seva prèdica nostre il·lustríssim Prelat, que versà sobre la innocència de Jesús. La innocència, vingué a dir, és la llei del Criador, la in¬ nocència ocupa la primera categoria entre totes les categories; la innocència és sobirana, domina; quan algú és tingut, és considerat innocent, s'emporta les simpaties í l’acatament de tothom.

Jesús és la innocència, i no té superior. Els àngels, esperits purs, creats en la integritat i perfecció d’una naturalesa excelsa, són inferiors, segons l’A¬ pòstol, a Jesús. Jesús és la innocència en els pensaments: mon pensament està sempre en les altures, i a l'elevació de son pensament hi correspon l'e¬ levació de la paraula; per això la seva paraula eleva als qui l’escolten, i avui encara eleva a tots els qui la llegeixen en l'Evangeli.

Jesús és la innocència en els sentiments. El sentiment és propi de la na¬ turalesa humana, i per això el veiem en el diví Fill de la Verge Maria, i en Ell aquest sentiment és sempre pur. En Ell veiem el sentiment de familia en tota la seva puresa: en aquella casa de Natzaret hi ha el verdader sentiment de família. En Jesús hi ha el verdader sentiment de família. En Jesús hi ha el sentiment de pàtria, que l’obliga a plorar sobre Jerusalem, a vista de la seva imminent ruïna; hi ha el sentiment de l'amistat; Ell plora sobre son amic Llàtzer mort. Mes no bastava a son Cor aquest sentiment, sinó que ha¬ via d'estendre's a tot el món, a tots els homes.

En contrast amb la innocència de Jesús ressalta la malícia humana, de¬ rivada del pecat. El pensament de l'home no s’eleva a les altures, rastreja i terreja. Tenim una prova evident d'aquesta veritat en la idolatria: la idola¬ tria no era falta de civilització, puix les nacions gentils eren molt civilitza¬ des; la literatura, les arts, el benestar i l'elegància social eren iguals i majors que en les nacions modernes, i, no obstant, adoren l'ídol, satisfan la neces¬ sitat d’adoració que sent la naturalesa humana d'una manera tan baixa i mi¬ serable. Avui mateix, aquelles nacions de l’Asia, la Xina i el Japó tenen la civilització en alt grau, i, no obstant, hi regna la idolatria.

El sentiment dels homes tampoc és pur. Allà on no regna Jesucrist, el sen¬ timent de família no existeix, la família es disgrega, cadascú tira pel seu cap, la corrupció mata i aniquila la família. Allà on no regna Jesucrist, l’amor als homes desapareix; ve l’esclavitud, l’home fa esclau a l'home, l’explota...

El regrés a la innocència s’ha de fer per la penitència. La innocència és la fe en l'enteniment, la puresa en els sentiments, la rectitud i la justícia en la voluntat. I això s'ha d'obtenir per la penitència, per l'amor a Jesucrist, a qui l'Església en les solemnitats augustes de la Setmana Santa mostra a tota la humanitat, i a qui devem nosaltres unir-nos cada dia més íntimament per alcançar la innocència, perquè és Ell l'Anyell de Déu qui treu els pecats del món.

QUARESMA DE 1901

QUART DIUMENGE

Sobre l’exercici de la misericòrdia

I

En aquest Evangeli es manifesta la Misericòrdia espiritual i corporal de Jesucrist. — Com en tota la seva vida i la seva doctrina: Ungit; la creació és símbol de misericòrdia. Tots els atributs divins són iguals i aquest el més visible. La creació natural i sobrenatural, sagraments, gràcia, són efectes de la misericòrdia.

La misericòrdia és el llaç d'afecte especial de Déu als ho¬ mes. — Les tres persones divines estan unides per l'amor; Déu s uneix als àngels per l’amor, amor a éssers inferiors, però no misericòrdia, perquè eren inferiors, però no miserables, con¬ serven 1 herència que els donà al criar-los; els homes són els unies miserables, perquè dissiparen l'herència, i Déu els tor- na a heretar. Gràcia cristiana i misericòrdia són lo mateix.

. cnstia viu de la gràcia i per això pot dir: Misericòrdia Do¬ mini quia non sumus consumpti. — L'afecte de Déu a les crea- tures matenals és una espècie d'apreci, no és amor ni mise¬ ricòrdia, perquè elles no són capaces de correspondència.

Misencordtam volo et non sacrificium: a) misericòrdia es¬ piritual de Jesucrist: sa vinguda i sa vida sobre la terra tin-

SERMONARI

31

gué per fi la misericòrdia pertransit benefaciendo. Ensenya: mestre. Consola: als pecadors, als afligits. El gran consol de l’esperit, l'Esperit Sant, compendi, o més ben dit, conjunt de totes les misericòrdies, fou enviat per Jesucrist; b) misericòr¬ dia corporal: cura als malalts, dóna menjar als afamats, i en sa doctrina proclama mereixedor de vida eterna al qui ves¬ teix, al qui dóna menjar, etc.

II

La missió de Jesucrist s’exercí per la misericòrdia atraxi te miserans. Tota la nostra vida s’ha de conformar a la de Je¬ sucrist. Beati misericordes, etc., miden amb la mateixa mida: a) misericòrdia espiritual: compassió, paciència, ensenyar, etc.; b) misericòrdia corporal: la caritat o almoina entre els amics i parents. La caritat fraterna entre els cristians ha dis¬ minuït: ho prova la necessitat de les vetlladores, de les ger- manetes, etc.

III

La multiplicació de la caritat. Fets meravellosos dels sants, la caritat no empobreix, l’egoisme empobreix: el luxe, la vanitat, el regalo.

IV

Fuig perquè el volen fer rei, ensenyant-nos que en les nos¬ tres obres bones no havem de cercar la recompensa en el món: Nesciat sinistra tua quid faciat dextera tua. — Ora in abscon- dito, jam recepisti mercedem tuam.

32

J- TORRAS I BAGES

Resum del compilador

En aquest quart diumenge de Quaresma sembla que l'Església deixa fer com un respir de satisfacció i d'esperança a sos fills durant les santes auste¬ ritats d aquesta sagrada temporada. L’orgue torna a acompanyar el cant li¬ túrgic; Vlntroit comença amb la paraula Alegra' f, l’Epístola és tota d'alegria perquè parla de la filiació divina de l'home rescatat per Crist; en el Gradual hi ha aquelles paraules: «M’he alegrat en lo que se m’ha dit, que anirem a la Casa del Senyor»; i en l’Evangeli se’ns refereix un dels fets de nostre Sal¬ vador adorable on brilla d'una manera materialment evident la divina mi¬ sericòrdia.

Parlem, doncs, de la misericòrdia divina. Tots els atributs de Déu són iguals entre sí, mes aquest és el predominant, el més excels segons nostre en¬ tendre. La misericòrdia suposa l’amor, mes no tot amor és misericòrdia: la misericòrdia és el sentiment de l'amor de Déu envers els homes, posa la Bon¬ dat divina en comunicació amb la misèria humana. Les tres divines Perso¬ nes es tenen amor, mes no pot haver-hi entre Elles misericòrdia, perquè to¬ tes tenen la perfecció en tota sa plenitud; als àngels Déu els té amor, mes no misericòrdia, perquè no són miserables, encara que sien pobres en compa¬ ració amb Déu, de qui reben totes les criatures les riqueses que tenen; a les criatures irracionals i a les insensibles Déu no té amor, perquè l’amor supo¬ sa capacitat de correspondència, sinó estimació. La misericòrdia és envers la misèria, i l’home és el miserable, perquè perdé tots els seus béns, tota l’he¬ rència amb el pecat d’Adam.

En el misteri de l'Encarnació brillen tots els atributs divins, mes cap com la misericòrdia: el Messies promès era ja profetitzat com a misericordiós, i Jesucrist és realment la més esplèndida de la Misericòrdia divina, com ho significa el seu mateix nom. Crist vol dir ungit, i la unció significa miseri¬ còrdia; de manera que Jesucrist és Jesús misericordiós. Havent passat, diu, a l’altra part de l’estany o llac de Tiberíades, seguí a Jesús una multitud ex¬ traordinària; i, commogut al veure aquella gentada que el seguia atreta per la seva paraula dolcíssima, digué a Felip com ho farien per alimentar a tan¬ ta gent. Andreu respongué al Mestre que allí hi havia un vailet que portava cinc pans i tres peixos. Jesús digué que fessin seure a tothom, i, prenent aquells pans i peixos, els multiplicà, fent-los distribuir, i sobrant-ne encara deu coves. Aquest és un fet que demostra la misericòrdia del Redemptor, í com aquest en refereix de tota mena l’Evangeli, afegint sant Joan que, si s'ha¬ vien d escriure totes les coses que féu Jesús, els llibres no cabrien en el món. Ell mateix va dir aquelles paraules que resumeixen tota la seva missió i són el distintiu de la Religió sagrada: Misericordiam volo et non sacrificium. Vull

SERMONARI

33

més la misericòrdia que els sacrificis materials de vostre temple. Aquestes paraules són la destrucció de tota hipocresia. I del Salvador diuen les Sagra¬ des Escriptures que passà pel món fent bé. Exercità les obres de misericòr¬ dia tant espirituals com corporals. La seva paraula il·luminadora, consola¬ dora, que elevava els esperits, la distribuí constantment, i al poble amb pre¬ ferència. No es dirigí a les acadèmies, ni parlà als lletrats. Aconsolà a les ger¬ manes de Llàtzer, tornà a la mare el fill ressuscitat, curà tota mena de ma¬ lalties. No hi ha misèria com la del pecat, i Jesús exercí la seva misericòrdia amb aquests miserables. Perdonà a l’adúltera, esperà al brocal del pou de Ja¬ cob a la Samaritana i convertí d'una manera interna, misteriosa, a Magda¬ lena.

El distintiu del cristià ha d'ésser també la misericòrdia, com ho ha sigut de tots els sants. Allà on la beneficència és exercida, allí hi ha esperit cristià. Quan una família, quan una població, quan un cuida remeiar les misèries del pròxim, tingueu per segur que allí regna Jesucrist. Cal infondir en nos¬ tres cors, inclinats a l'egoisme, sentiments benèfics envers el pròxim. Avui ha minvat molt aquest esperit de misericòrdia. Si els nostres pares veien que s’han hagut de fundar Congregacions religioses per vetllar malalts i recollir als pobres vells, quedarien espantats. Tots devem exercir la misericòrdia es¬ piritual i corporal: la primera, si no podem amb la paraula, amb l’exemple, que té encara major eficàcia. L’excel·lència de la misericòrdia ressalta en aquell fet de multiplicar-se els pans i els peixos. La caritat multiplica: la ca¬ ritat i l’almoina no aterren, sinó que fan prosperar les famílies. La caritat no destrueix pas fortunes, com ho fa la dissipació, la vanitat, el luxe... Final¬ ment, la recompensa de la misericòrdia no l’hem de voler ni esperar en aquest món. Jesucrist, quan vegé que la multitud, satisfeta i admirada, volia proclamar-lo rei, se n’anà tot sol a l’interior de la muntanya. També nosal¬ tres hem de fugir de les alabances de nostra misericòrdia; hem de procurar que la mà dreta no sàpiga lo que dóna l’esquerra; tot el premi de nostra be¬ neficència hem d’esperar-lo al Cel.

DIUMENGE DE PASSIÓ Grandesa de la justícia divina

Tot respira en l’Església a tristesa per la persecució i pas¬ sió del salvador. Els ornaments, els himnes sagrats i tota la missa. L’Epístola ja parla dels efectes de la redempció que en-

34

J. TORRAS I BAGES

cara ha de consumar-se. Però l'Evangeli ja com un principi de la Passió. Comença la persecució amb la calúmnia i la in¬ júria. Els jueus tracten a Jesucrist d'heretge (Samaritanus es tu), d'endemoniat, i volen apedregar-lo perquè els diu la ve¬ ritat. El món no pot sofrir la veritat, i Jesucrist mor per la veritat i justícia que és lo mateix. Per a fer-la triomfar en el món, en nosaltres. Per això l’altre diumenge vaig parlar de la misericòrdia de Déu, avui de la justícia de Déu, perquè el Cal¬ vari és el gran espectacle de la justícia divina.

I

La justícia de Jesucrist. — Des de que neix obeint a la jus¬ tícia de l'Estat. Més tard: deu al Cèsar el que és del Cèsar, etc., paga el tribut, a dotze anys compleix la justícia de la Iglé- sia pujant al temple, més tard assistint a la sinagoga. La jus¬ tícia amb sos pares.

II

La malícia humana serveix d’instrument a la justícia di¬ vina — calicem quem dedit mihi Pater — Proprio Filio suo non pepercit — exigències del pecat. — Satisfacció completa: quae non rapui tunc exsolvebam. — Consummatum est. Queda sa¬ tisfeta la justícia.

III

I si in viridi ligno haec faciunt, in arido quid fiet? Conside¬ ra la justícia en qui té pecats propis, en el pecador. El sacri¬ fici de Jesucrist estableix un nou orde humà del qual és cap Jesucrist, per això Ell és constituït Judex vivorum et mortuo- rum. Ell ens judicarà segons la seva justícia i per això ens ha-

SERMONARI

35

vem de tallar a nosaltres mateixos segons son patró. — Con¬ siderem amb sant temor la justícia de Déu: a) Infinita, sense límits, absoluta, amb tota la seva plenitud, sinó Déu seria im¬ potent. b) Ineludible, ningú la pot evitar, omnes nos... ante tri¬ bunal Christi. c) Eterna. Ja no es canviarà. — Invoquem la mi¬ sericòrdia reconeixent-nos miserables i diguem amb l'Esglé¬ sia: Miserere mei, etc.

Resum del compilador

No hi ha consideració superior a la de la Passió de Jesucrist per infondir recolliment en l'esperit cristià. L’Església comença ja des d’avui aquesta sa¬ grada temporada en què es recorda la Passió, i significa amb les cerimònies aquest mateix recolliment. Les imatges tapades i els sagrats Oficis de la Li¬ túrgia conviden a reflexionar, a entrar en si als esperits cristians, i els posen en comunicació amb aquell espectacle de la Divina Justícia que es consumà ara fa vint segles en el Calvari. L'Espístola de l'apòstol Sant Pau parla del mèrit i de l’eficàcia de la Sang innocent de Jesús derramada per nostres pe¬ cats, significada en la sang dels bous i dels toros dels antics sacrificis del vell poble jueu. L’Evangeli, al referir les disputes sostingudes pel Mestre celes¬ tial, qui desfà totes les argúcies i falàcies dels seus adversaris, i ha de fugir d’ells perquè l’apedreguen, indica ja que avui comença en certa manera la Passió de Jesucrist.

Diumenge us parlava de la Misericòrdia divina; avui he de parlax-vos de la divina Justícia, perquè aquest sembla que és el sentiment que sura per so¬ bre de tots els altres durant aquests dies en totes les funcions de la Mare Es¬ glésia. L’atribut de la Justícia eterna ha sigut també evident per tots els po¬ bles, i és un fet que cal tenir molt en compte, que el sentiment d’aquest atri¬ but en els pobles faltats de la revelació cristiana ha revestit caràcters espe¬ cials; han exagerat en cert modo aquest atribut, que no es pot exagerar, per¬ què és absolut, infinit; però no l’han sapigut mitigar amb els amors de la mi¬ sericòrdia divina. Tots els pobles han cercat una expiació per medi del sa¬ crifici, i molts han cercat aquesta expiació derramant en ares de la Justícia eterna, no sols la sang d’animals innocents, sinó fins de l’home. Parlaré, doncs, avui de la Justícia divina, i us faré veure com en Jesucrist, en qui es manifestaren tots els seus atributs divins, perquè és Déu, brillà també aquest atribut de la Justícia, essent en els dies de la seva vida mortal l ‘exemplar d’a¬ questa Justícia, en les hores de la seva tremenda Passió la víctima de Justí-

36

J. TORRAS I BAGES

cia, i després de la seva Passió és l 'executor de la mateixa divina Justícia.

Essent la justícia el complement i corona de totes les virtuts, Jesús, que les posseïa totes en grau eminent, de totes en donà exemple. Fou exemplar de justícia, complint exactament i ensenyant-nos com havem de complir nos¬ tres devers amb l’Església, amb l’Estat i amb la família. Complí amb la Si¬ nagoga, predecessora de l’Església, subjectant-se a la llei de la circumcisió, que no l'obligava; visitant el temple, centre religiós del seu poble; rebent, per complir tota justícia, el baptisme que el Sant Precursor conferí als qui vo¬ lien entregar-se d’un modo especial al servei de Déu, dient amb paraules i amb obres que no havia vingut a destruir la llei, sinó a complir-la. Complí amb l’Estat, naixent a Betlem per conformar-se a un decret del Cèsar, pa¬ gant els tributs, explicant aquesta subjecció a l'Estat amb aquelles parau¬ les: Doneu al Cèsar lo que és del Cèsar. Tots els poders humans són una om¬ bra del Poder diví, i Ell era la Potestat del Pare, com digué a Pi lat que no tindria aquest cap potestat sobre d'Ell si no se li hagués donat del Cel; i, no obstant, se subjecta a l'autoritat d’un prefecte de província.

Complí amb sa família, vivint subjecte a sa Mare Santíssima, a son Pare legal, els ajuda, treballa... Fou víctima de la Divina Justícia, víctima incon¬ taminada, innocent, única que podia expiar els deutes de tota la humanitat. La seva ànima santíssima, superior a totes les ànimes, abandonada un mo¬ ment a les seves forces, al veure tot l’espectacle de sofriments a què el re¬ duïa la Justícia de l’Etern Pare, en aquella agonia de l’Hort que serà l’admi¬ ració de totes les generacions, s’espanta i diu: Pare, passi de mi aquest calze. Mes torna en si, es retorna amb el cordial que Ell mateix donà per totes les tribulacions i flaqueses de l’ànima, l’oració; es refà i exclama: No es faci la meva voluntat, sinó la vostra. En l’ànima i en el cos l’expiació fou tremenda, fou completa, i pogué proferir en la creu les paraules: Consummatum est, Ell, que fou la víctima de la Divina Justícia, que tornava al Pare més glòria que no li’n llevà la injúria del pecat.

I Jesús és també l’executor de la Divina Justícia; i ho és en el judici par¬ ticular de cadascú, i ho serà d’una manera solemne el gran dia, l'últim de la història de la humanitat, quan es completarà el círcol de la missió de Jesu- crist, exercint la seva sobirana potestat de Jutge de vius i de morts, i donant la sanció eterna a les obres bones o males dels homes, quan s’acaben els des¬ tins de la humanitat sobre aquest món, almenys en sa condició actual: totes les faltes, fins les més amagades, queden subjectes a son judici, i, com és Etern, ho té tot present; el judici serà rigorós i no en queda deslliurat ningú.

En aquests dies l’Església fa resar a sos ministres amb una freqüència molt significativa el Miserere. Crist digué: Sí en l'arbre verd i florit s’hi execu¬ ta aquesta justícia, què serà de l'arbre sec i estèril ? Ell, l’arbre verd i florit i

SERMONARI

37

frondós del Paradís de l’Església, del Paradís de la humanitat, és castigat: què serà de nosaltres? Penetrem-nos dels sentiments que vol inspirar l'Es¬ glésia aquests dies, venerem la Sang de la Sagrada Víctima, a fi de poder re¬ bre una sentència absolutòria. Demanem que criï en nosaltres un cor pur, que transformi el cor de pecador en just, que renovi tot l'home, tot nostre ésser, en aquests dies en què es commemora el sacrifici de la Redempció, principi de tota la renovació de la humanitat.

DILLUNS DE PASSIÓ Consol

La malícia dels jueus va pujant. Ahir l’insulten i volen ape¬ dregar, avui no podent suportar que el poble l’admirés el vo¬ len agafar. — Considera: l.er Modicum vobiscum swn. Quae- retis me et non invenietis. ^Qui són els qui el cerquen i no el troben? Els qui el cerquen en les grandeses, riqueses, procla¬ mant saviduria. L'han de cercar amb la humilitat. Abscondis- ti a sapientibus et revelasti parvulis. Pot aplicar-se al temps que Jesucrist se’ns manifesta a aquesta vida. Hodie si vocem ejus audieritis, etc., s’ha d'aprofitar la gràcia, quaeretis me et non invenietis, si es deixa passar la gràcia és de fe que sense ella no trobarem a Jesucrist. Gent que busca a Jesucrist com els jueus que el buscaven com impostor, etc.; durant el siti i no sabien conèixer que ja havia vingut. — Sant temor que això ens ha de causar i humilitat per a aprofitar-nos de la grଠcia.

Considera: 2.on Si quis sitit veniat ad me et bibat. Imatge constant de la set; Isaïes: haurietis aquas de fontibus Salvato- ris; David: sitivit anima mea — sicut cen’us desiderat fontes, etcètera. La samaritana. Set general dels homes i com l'apa¬ ga Jesucrist: a) Amb la doctrina (fe) satisfent l’enteniment. b) Amb els sagraments (comunicació de la gràcia) satisfent el cor i la voluntat. El consol és el fi de la vinguda de Jesucrist

38

J. TORRAS I BAGES

perquè vingué a preparar-nos per a rebre l'Esperit Sant, que és consolador.

Considera: 3.er Aquell que creu en mi es convertirà en font. Així succeí: a) Amb els apòstols i sants, b) Així succeirà en nos¬ altres i així es difundeix l’esperit de Jesucrist d'un a l’altre per l’esperit de consolació. La gent va al sacerdot per consol.

QUARESMA DE 1902

PRIMER DIUMENGE

Les tres concupiscències vençudes per la Quaresma. Elles revolucionen al món i a l'home. L'exemple de Jesucrist, les venç totes, i nosaltres, imitant a Jesucrist, les vencerem: l.er La sensualitat. 2.on La supèrbia. 3.er L’avarícia o desig desor¬ denat de possessió.

I

Les passions desordenades són malalties de l’ànima. La sensualitat és una malaltia que ataca la part animal de l’àni¬ ma. Misèria de l’home animal: a) Ofega a l'esperit qui perd les forces, b) Corromp el cor i el perverteix, per a satisfer la passió: roba, estafa i mata, calumnia, etc. Quasi tots els crims humans s'originen de la concupiscència de la carn. c) És con¬ tagiós i pudent, es descobreix a si mateix. De l’home concu¬ piscent se n'aparten la gent honesta, se li trauen del costat per temor del contagi. jQui pogués crear un llatzaret per a te¬ nir-hi tancats als luxuriosos perquè no empestessin als altres!

II

La supèrbia. És la luxúria de l’ànima, l’egoisme desenfre-

40

J. TORRAS I BAGES

nat. El primer dels pecats capitals. El superb és un il·lusio¬ nat. Falsa excel·lència que apeteix el superb , per a demostrar- ho estudiem: a) De què se n'ensuperbeix l’home: de l'hermo- sura i elegància — de la fortuna — del talent; tot això és ve¬ ritat. b) Què espera amb sa supèrbia: l’apreci, l'aplauso del món ji desgraciat del qui es fia del món, que és un traïdor! Maleït l'home qui confia en l’home. Havem de buscar l'apre- ci de Déu.

III

L’avarícia. Desig desordenat dels béns terrenals. És pas¬ sió irracional: esclavitza i oprimeix al mateix qui la té més que als altres. És la passió que té més conseqüències perquè importa la restauració quan ha produït ses conseqüències. Endureix el cor, ofegant el noble sentiment de la caritat. Amb els anys s’augmenta, al revés d'altres passions en què l'home queda amb el temps desenganyat.

IV

Cerquem remei amb Jesucrist, únic metge de l’home, i apliquem les seves medicines: oració, dejuni i recolliment. Això eleva l'esperit, el consola i el fortifica i reposant en l'a¬ doració divina està ferma i no es mou per les passions que ar- rastren a l'home com una palla.

SEGON DIUMENGE

Dels efectes de la gràcia: l.er En les nacions quines cruel¬ tats i esclavituds antigament. 2.on En les famílies. 3.er En l'ho¬ me particular. — La transformació de Jesucrist és signe de la transformació del món i de l’home.

SERMONARI

41

I

El cristianisme transformà el món. El cristianisme trans¬ formà a l’home per medi de la gràcia. — Efectes de la gràcia. La gràcia és una amistat íntima amb Déu, per medi de Jesu- crist. — Il·lumina, consola, fortifica. — Avantatges d'aquesta intimitat: a) Eleva fins a Déu. b) Assegura en l’hora del pe¬ rill. c) Porta infal·liblement a la salvació. — Però l’amistat de Déu pressuposa la fe, és a dir, una manifestació de Déu que ens dóna coneixement de tot.

II

El medi d'assegurar aquesta intimitat amb Jesucrist és la vida piadosa. Elements de la pietat: la humilitat i la rectitud de cor. És a dir, la pietat és cercar a Déu en totes les coses, i totes les coses dirigides a Déu. Per això la pietat és el fona¬ ment de totes les virtuts. La rectitud és conformar nostres ac¬ cions amb la regla divina.

III

En contra de la vida piadosa la vida de tebiesa en el ser¬ vei de Déu. És la gran calamitat present de l’Església. — Els qui s’avergonyeixen de les obres de cristià. — Injúria que cau¬ sa a Déu l’ànima tèbia. Deu, summe amor, l'ànima indiferen- ta té un amor que s'acaba d'apagar. — - En contra de la recti¬ tud hi ha el cercar el propi gust o interès. Havem d'estimar a Déu més que no pas a nosaltres mateixos.

42

J. TORRAS I BAGES

TERCER DIUMENGE

Tota la pràctica de la vida cristiana es redueix a la vigi¬ lància i a l’oració. Vigilate et orate i el dimoni a contrariar-la = mut i cec (Mat.). La pertinàcia del dimoni ha de despertar en el cristià la vigilància. Inimici hominis domestici ejus. Una gran part de la vida cristiana és aquesta vigilància. Qualitats de la vigilància cristiana: a) Tenir els ulls clars per la fe, cla¬ rividència de l'home de fe, ha d'ésser la que dirigeixi nostra vida; diferent manera de veure les coses l'home de fe que l'ho¬ me sense fe. b) Situar-se en una altura, no en la vall de mi¬ sèries, sinó en l’apartament sobre del món. c) Estar alerta, no dormir, desvetlleu's-e, que no ens trobi dormits com als deixe¬ bles a l’hort; les verges fàtues, el dormit és vençut. Dormir és descuidar la vida de l’esperit: terrible despertar de la mort.

QUART DIUMENGE

Les turbes segueixen a Jesús per a veure prodigis a pesar de que li repugna la condescendència. Quant pocs són els qui segueixen a Jesús amb puresa d'afecte: Judei signa petunt, et graeci sapientiam quaemnt, nos autem praedicamus Christum crucifixum: judeis quidem scandalum, gentibus autem stulti- tiam. Jo, verdader deixeble; no cerqui miracles, ni sabiduria, sinó santedat.

Paciència de Jesús amb les flaqueses dels homes. — La be- nevolença (V. el full anterior). — Com els prodigis de la na¬ turalesa ens parlen de Déu; però hi ha demés els miracles que sempre n'hi ha hagut. — Multiplicació dels pans i peixos. — Circumstàncies especials: Felip dubta, Jesús el prova, en lo qual veiem que Déu, que governa a tota la humanitat, gover¬ na a cada home en particular, el nostre esperit. Donar grଠcies a Déu a l’hora de menjar. Aquest menjar material és sig¬ ne de l'espiritual: a) Senzill, b) Es multiplica i mai en falta en l'Església de Déu. c) És repartit pels apòstols, qui són els

SERMONARI

43

mestres en l’Església de Déu establerts per Jesucrist. d) Als humils asseguts a terra, e) Satisfà. Com el volen fer rei. — Je¬ sús Rei de les nostres ànimes.

DIUMENGE DE PASSIÓ

Introducció. En la sagrada litúrgia tot conspira per a pro¬ duir en l'ànima un sentiment de veneració envers la víctima divina que vingué a traure els pecats del món. L’epístola ad Hebraeos, ens descriu l'eficàcia del sacrifici de Jesucrist en comparació dels antics sacrificis per raó de la víctima que és el mateix sacerdot. D'on li ve? De la innocència i santedat. Nosaltres necessitem, abans d’oferir pels pecats del poble, oferir pels nostres. — Santedat i innocència de Jesucrist quan parla de Si mateix reforça l’argument per a demostrar que és fill de Déu, Déu com Ell — nosaltres, tots els sants es reco¬ neixen pecadors. Per això Ell sol pot dir: quis arguet me depec- cato?

Considera: l.er La innocència de Jesús, quis ex vobis arguet me de peccato? a) Jesús innocent perquè encara que home no havia contret el pecat original, b) Perquè sa naturalesa hu¬ mana estava sublimada per la persona divina.

Perquè era innocent fou perseguit. La demostració de que el món és dolent és l’aplauso que dóna als viciosos i pecadors — als qui fan ostentació de luxe i vanitat; els murmuradors. Al revés, no pot sofrir la virtut i la innocència, se’n burla. A l'humil el tracta amb despreci; al qui viu retirat del món el té per imbècil. — Les persecucions més grosses del món han sigut contra els justos i innocents: abans de Jesucrist. Abel, Josep, els profetes; representaven a Jesucrist. Després els apòstols i sants i encara avui les persecucions contra els re¬ ligiosos és lo mateix. El món no pot sofrir al just i a 1 inno¬ cent; per això no pogué sofrir a Jesús. — Quia ex inundo non estis propterea odit vos mundus. La passió que produí 1 odi con¬ tra Jesucrist és l’enveja. Tot vingué d’ella.

44

J. torras i bages

Consictera: 2 - Si veritatem dico vobis quare non creditis

mihí Fet admirable dels cristians que creuen l’Evangeli però

no el practiquen perquè: a) Als cristians mundans la llei de Deu els sembla difícil i no ho es. El servir al món importa mes sacrificis que el servir a Déu i el món té molts servidors exemplars. Deu, pocs. Sacrificis dels mundans, subjecció a un iP^y°r ■ privacions Per a obtenir una posició, b) Contraria

ml! Tt ’ lnclm,aclons 1 volen ^guir l'exemple del major nú¬ mero. L exemple es un: Jesucrist. Síultorum infinitus est nu- merus, multi sunt vocati, pauci vero electi. Desgraciat del qui

3C1 df amma vo1 segu* ^ major número: els màr- ' Sanis, c) La gracia venç les dificultats í tothom és ca paç d ella. Jesucrist és la font de la gràcia. La vida verdade-

m^r;ínSita el v,ure en ia gràcia de Déu; ia "da

QUARESMA DE 1903

Les conversions obrades per Jesucrist

Exordi

La Quaresma és el temps cristià per excel·lència, temps de renovació de l’esperit cristià contra de l'esperit mundà que tira a desvanèixer l’obra de l’Esperit Sant en nostre cor. És el temps cristià per excel·lència: 1 .er Perquè es dedica princi¬ palment a l’oració i a la penitència per a, mediant aquestes, obtenir la misericòrdia divina. 2.on Perquè en aquesta santa temporada es commemoren els principals misteris de Nostre Senyor Jesucrist, sa predicació, sa passió i mort.

Per això l’Església nostra Mare ens exhorta principalment en aquest temps a la predicació, i el poble cristià acut parti¬ cularment a oir la paraula divina; i si bé sempre la predica¬ ció cristiana és una exposició de la doctrina evangèlica, això és encara més evident en la Quaresma, en la qual fins l’Es¬ glésia posa per cada dia un tros diferent de l'Evangeli, cosa que entre any sols fa en els diumenges, com si volgués que en la Quaresma els cristians es donessin enterament a la medi¬ tació de l’Evangeli.

J com la principal obligació de l'ofici pastoral és alimen¬ tar al poble cristià amb la paraula evangèlica, aquesta Qua¬ resma penso cxplicar-vos corn la substància i essència de l'E-

46

J. TORRAS I BAGES

vangeli. La substància de l'Evangeli podem dir que és la unió de Déu amb els homes mediant la gràcia de Jesucrist i els ca¬ sos més interessants, més instructius i més evidents de l'ho¬ me que s uneix amb Déu son les conversions efectuades per Jesucrist portant a Déu els homes apartats de Déu. Quan l’Es¬ perit Sant ha fet consignar aquests fets en l’Evangeli és per¬ què les conversions obrades per Jesucrist fossin eternament contemplades pels cristians. Això, doncs, farem ajudats del Senyor i començant per la més típica i complerta en què veiem a una ànima deixar el servei de lo que és la quinta es¬ sència del món, el diner, i consagrar a Déu sa vida acabant en el martiri: sant Mateu.

QUARESMA DE 1904

PRIMER DIUMENGE

Ecce nunc tempus acceptabile, ecce nunc dies salutis. - Epístola del dia. — Omne quod est in mundo, concupiscentia carnis est, et concupiscentia oculorum, et supèrbia vitae quae non est ex Patre, sed ex mundo est, et mundus trànsit et concu¬ piscentia ejus (1 Joan, 2, 16).

I

L’objecte de la Quaresma és la renovació del cristià, per¬ què és preparació de la Pasqua en què l'home Crist Jesús que¬ da renovat i sublimat a la glòria — regeneració. — L'ésser cristià és una cosa molt íntima i interior, tot l'home, la subs¬ tància; el cristià és fill de la gràcia i la gràcia ensenya. Sant Tomàs que radica en l'essència de l’ànima. — Canvi d'idees del mundà quan passa a cristià. Pel primer el món és el lloc de delícies; pel segon és un lloc de batalla que havem de gua¬ nyar per a arribar a la Glòria.

Error avui molt comú de prendre la religió com una cosa externa, creient-se que es pot disfrutar de les corruptores de¬ lícies del pecat i dels inefables consols divins que porten a la salvació. Devem adorar a Déu in spiritu et veritate (Joan, 4, 24), és a dir, ha de regnar en nostre cor. De consegüent Ell ha d’ésser l'únic rei del cor cristià que domini en ell, i qui hi

48

J. TORRAS I BAGES

domina? Les concupiscències. Són somnis. El rei quan es des¬ perta es troba un home com els altres, etc.

II

a) La concupiscència dels ulls, avarícia. Domina al món, és causa de grans crims i no satisfà a 1 anima. Tota la vida la passen acaudalant i moren amb la boca oberta, b) La concu¬ piscència de la carn. Pesta i contagi de la luxúria que con¬ demna a tantes ànimes separant-les de Déu esperit pur. c) La supèrbia de la vida. L'amor dels falsos honors pels quals els homes fins sacrifiquen la fortuna.

La Quaresma és una batalla contra aquestes poderoses concupiscències. — Què són les concupiscències en relació amb la mort, amb el judici, amb l'infem i amb la glòria, i ha¬ vem de considerar-les a la llum de l’evidència per a destruir¬ ies i això farem amb l’ajuda de Déu, per a què vegem la Ve¬ ritat i visquem segons la Veritat per a guanyar la Glòria.

Resum del compilador

Importància d aquest temps, una de les èpoques clàssiques de la penitèn¬ cia, d’història admirable i d'inefable significació, temporada de purificació prefigurada en aquella quaresma del diluvi universal, quan per espai de qua¬ ranta dies les aigües purificaren la humanitat que havia corromput els seus camins; prefigurada més clarament en les quaresmes de Moisès i d’Elies, de la llei dels Profetes; consagrada, ratificada i practicada per Nostre Senyor Jesucrist, encara que no feta obligatòria durant la seva permanència visible entre els apòstols, puix no havien de dejunar els amics de l'Espòs durant el temps de les núpcies, mes establerta per institució apostòlica, després que 1 Espòs hagué desaparegut. Aquest nombre quadragesimal és sagrat, i està prefígurat amb fets molt significatius a fi de què l'objecte de la Quaresma, que és la purificació de l’home, quedi ben gravat en son esperit. Tota la Re¬ ligió està continguda dins de simbolismes, per medi dels quals la intel·ligèn¬ cia és conduïda a la veritat.

El cristià és l’home elevat: exteriorment és com els demés homes, mes ha

SL-RMONARi

49

d'ésser tot diferent en l'interior. I.a superioritat i excel·lència <lel cristià és interna, com ja el profeta David deia que tota la glòria de la filla del Rei. que es I ànirna cristiana, és interior. El cristià és una nova criatura, reengen- drada per la gràcia divina, que és la filla de Déu, elevant-la i transformant- la. Aquesta transformació i elevació ha d'adquirir-se mitjançant la purifica¬ ció de la concupiscència; mitjançant la creació d’aquell cor net que amb es¬ perit de penitència demanava el Reial Profeta: Cor mundum crea tu me, Deus; per unir- se amb Déu. qui és el principi de ia puresa, l'autor de la pau i de la quietud del cor. La concupiscència és la llei del món, que té subjectada a quasi tota la humanitat. La gràcia és la llei dels fills de Déu, que els governa j dirigeix. L'home adherit a Déu és un esperit amb Ell; si està adherit a l es- pent del món, segueix la direcció d’aquest esperit, com les coses segueixen la inclinació del vent que tira.

La concupiscència és la causa de tots els mals de la humanitat, de les guer¬ res dels Estats i de les baralles dels homes. L’origen d’aquesta concupiscèn¬ cia és en el Paradís: el pecat de nostres primers pares, que els féu perdre la gràcia primitiva, fou la llavor; la concupiscència és la planta, és el verí que s’ha estès per tot nostre llinatge, contaminant-ho tot. La suggestió del mal esperit en la temptació dels primers pares despertà la concupiscència, i amb ella totes les passions més poderoses, tots els sentiments més innobles de la nostra naturalesa. Va temptar-les amb la bellesa del fruit prohibit, que fou temptació de gola, amb l’ambició de saber-ho tot, dient-los que se’ls obri¬ rien els ulls, i amb la supèrbia de la vida, dient-los que serien com déus.

Aquestes tres concupiscències de què parla sant Joan; concupiscència de la carn, concupiscència dels ulls i supèrbia de la vida, que ho dominaven tot, en la Persona sagrada de Nostre Senyor Jesucrist són vençudes, fan la crisi quan el dimoni el tempta segons la narració històrica de l'Evangeli d’avui. El tempta amb la gola, oferint-li pedres perquè les converteixi en pans; el tempta amb l’ambició, oferint-li reialmes i grandeses, quan l’humilíssim Fill de Maria havia deixat la pàtria i la glòria del Pare celestrial per complir la seva missió sobre la terra; el tempta amb la supèrbia de la vida, excitant-lo a tirar-se daltabaix del pinacle del Temple, per oferir un espectacle. Les con¬ cupiscències fan la crisi, són vençudes en la Persona adorable del Redemp¬ tor, en virtut de la Divinitat que residia en Ell amb tota sa plenitud. I úni¬ cament per la gràcia i la veritat de Nostre Senyor Jesucrist poden ésser vençudes les concupiscències.

La concupiscència és un engany, un somni, una il·lusió. Aquest engany, aquest somni, aquesta il·lusió es dissipen a la llum de l’Eternitat, que és la veritat. Quan entra a l’Eternitat un monarca, un príncep, un milionari, que¬ da com els demés homes; comprèn, però, massa tard que tot era il·lusió i er-

50

J. TORRAS I BAGES

ror. Passa el món i la seva concupiscència, diu sant Joan.

En aquestes explicacions evangèliques, acabà dient nostre Prelat, veurem el no-res de les concupiscències, i d'aquesta manera adquirirem ía purifica¬ ció de 1 ànima, que intenta l'Església en el temps quadragesimal, per poder disposar l'esperit a la resurrecció gloriosa i a la felicitat eterna.

SEGON DIUMENGE

I

La mort i la consideració de les concupiscències a la llum de la mort. Les concupiscències no són del Pare perquè Ell és esperit i les concupiscències són la llei del cos que repugna a la llei de l'Esperit, però radiquen tan fondo que no les podem destruir mentre vivim. — La reflexió posa en evidència que la carn és bruta, entorpeix l'esperit, causa de grans dolors i que sos plaers són il·lusoris. Que l’ambició és destructora dels altres i de si mateix, cruel i tirànica pels altres, egoista. Que la supèrbia és ridícula perquè cercant l’admiració troba la burla del pròxim, 1 inflament. Tot això és evident, però no ex¬ tirpa les concupiscències. La guerra més dura no les des¬ trueix, sols les refrena, però continuen roncant, com feres en¬ cadenades. — El penintent que fa vint anys que dejuna, etc., sent la rebeldia de la carn. Qui s’exercita en la pobresa d’es¬ perit i el desprendiment del món sent un dia aquella fam que en diuen 1 ambició. — Qui s’exercita en la humilitat i volun¬ tàriament ha cregut sofrir ignomínies i desprecis, un dia sent 1 inflament de creure’s superior als demés.

II

Contra la concupiscència no hi ha més remei que la mort. La concupiscència s’ha de destruir a si mateixa: concupiscen-

SERMOKARÍ

51

tia parit peccatum, peccatum general niortem: a) El pecat en¬ gendra la mort en el Paradís, és el compliment d’una sentèn- cja _ Humiliació i horror. — Neix del pecat i concupiscèn¬

cia, i la mata la concupiscència i el pecat perquè la mort de Jesucrist mata o encadena la concupiscència. — L’Evangeli d’avui descriu el regne de la caritat en la Transfiguració... però nemini dixeritis donec resurgat. b) En això veiem que po¬ dem encadenar la concupiscència, però no la destrucció to¬ tal. _ La llei de la caritat perfecta no regnarà fins a la resur¬

recció.

III

La memòria de la mort mitiga la concupiscència. In om- nibus operibus luis, memorare novissima tua, et in aetemum non peccabis (Eccli., 7, 40). La mort il·lumina i dóna a les co¬ ses ses verdaderes proporcions: a) Sofriments, ignomínies i corrupció de la carn. b) Impotència de l'ambició, no pot allar¬ gar la vida un quart, nudus egrediar; sarcasme de la mort con¬ tra del ric. c) La gran humiliació: tothom trepitjarà la teva pols. Cerquem en la mort la llum de la vida que destrueix els enganys de la concupiscència i ens ensenyarà el camí de la llei de la caritat o amor de Déu.

Resum del compilador

Tot en aquest sagrat temps, les oracions del sacerdot, les cerimònies del culte, tota la litúrgia expressa penitència i compunció, que són els sentiments més a propòsit per obtenir la purificació i renovació de l'esperit, que intenta l'Església en aquesta temporada. Mes en l'Evangeli que ara s'acaba de can¬ tar posa a la nostra consideració la santa Església aquell fet de la Transfi¬ guració del Senyor, com un lenitiu. com un cordial, perquè l’esperit aplacat i abatut per la penitència necessita respirar. L'home, per sostemr-se en els combats contra les concupiscències i en el camí de la perfecció ct istiana. ne cessita com una visió de glòria i l'esperança de la immortalitat: cl soldat.

52

J. TORRAS I BAGES

per resistir les fatigues de la guerra, se sosté amb un pervenir de glòria; el monjo, en els treballs de la mortificació i en els exercicis de la soledat, se sosté amb l'esperança d'una vida immortal. Mes les delícies de la Transfigu¬ ració, que ompliren els cors dels apòstols escollits, que la contemplaren, no són pròpies d'aquesta vall de llàgrimes, ni d’aquest temps de batalla.

La llei de la concupiscència domina en els nostres membres. Aquesta llei la sentia 1 apòstol sant Pau, aquell gran contemplador dels inefables miste¬ ris de la Divinitat, arravatat al tercer cel: quant més l’hem de sentir nosal¬ tres, miserables pecadors! Les tres concupiscències de què parla sant Joan fan de la vida de l’home una contínua batalla, i duren mentre dura la nostra existència terrenal en aquest món prevaricador.

La reflexió de la intel·ligència ens fa veure i demostra la il·lusió de les con¬ cupiscències, que són un somni, que són no-res, quan un hom les toca i les palpa; mes no per això queden destruïdes ni aniquilades. La reflexió ens ma¬ nifesta clarament que la carn és bruta, que els seus plaers brutals rebaixen a 1 home i subjecten a miserable esclavitud el nostre esperit, imatge de l’Es- pent puríssim i infinit, que és Déu; mes ni la santedat mateixa està deslliu¬ rada de les envestides de la carn, i àdhuc després d’una llarga vida passada en rigors i dejunis la carn es rebel·la contra l’esperit, i a l’hora més impen¬ sada pot presentar una temptació tremenda. La reflexió ens manifesta cla¬ rament que la concupiscència dels ulls, que l’ambició és boja, i tots coneixem les bogeries de 1 ambició; mes àdhuc després d'haver renunciat a totes les ri¬ queses i ambicions humanes, l’home a l’hora més impensada pot ésser víc¬ tima d'aquesta concupiscència. La reflexió manifesta que la supèrbia és ri¬ dícula, i a tots se’ns fa ridícul l’home que vol alçar-se sobre els demés; però fins després d haver-se entregat l’home a la humiliació pot ésser víctima de la supèrbia de la vida.

El nostre cor és com una gàbia de bèsties ferotges que ronquen i bramen, i que a l’hora més impensada poden alçar-se contra l’esperit i dominar-lo...

I no hi haurà un remei contra les concupiscències? Indubtablement, aquest remei existeix. El remei de les concupiscències és la mort. Podem dir que la concupiscència mor en ses pròpies mans. La concupiscència engendra el pe¬ cat, i el pecat, quan és consumat, engendra la mort, segons l’expressió de la Sagrada Escriptura. En el Paradís nasqueren a un mateix temps la concu¬ piscència i la mort, que és el seu càstig. La concupiscència, com el pecat, no és filla de Déu. Totes les creatures són obra de Déu, mes la concupiscència és fruit de la fermentació de les males passions de nostra naturalesa perver¬ tida: la concupiscència i el pecat són un monstre, són un horror, no vénen de Déu.

La mort, destruint aquesta màquina del nostre cos, mata les concupis-

SERMONAR!

53

cèncics. La mort és un càstig, i per això repugna i espanta a l’home, criat per ésser immortal. Davant de la mort l’home veu la seva impotència: tot el diner i toia la grandesa no pot calmar-li un dolor i no pot allargar-li la seva vida.

La consideració de la mort, dc les nostres darreries, és. segons l’antic savi inspirat per Deu. el remei de les concupiscències. Recordat de Ics teves dar¬ reries i no pecaràs mai. La mort redueix la carn de l'home a l'estat més mi¬ serable; la mort desfà tots els somnis de l'ambició i de la supèrbia: la mort tot ho iguala, i queda a l’hora de la mort tan miserable el milionari corn el més pobre jornaler. La consideració de la mort és el remei de les concupis¬ cències: per aixó hem de procurar viure com morts al món. En el baptisme, on hem rebut la filiació i caràcter de cristians, i que ja es compara a una se¬ pultura on queda mort l’home vell, hem renunciat al món i a totes ses con¬ cupiscències i vanitats. Procurem viure segons la llei de la caritat, i. morts al món, obtindrem la llibertat de fills de Déu, preludi de la felicitat i de la pau eternes.

TERCER DIUMENGE

I

La llei de la concupiscència oprimeix a l'esperit. Així es veu en l’Evangeli d'avui: el dimoni mut, que sant Mateu diu que era també cec. — Els fets evangèlics sense la seva veritat històrica tenen una significació moral: aquests cecs, sords, muts. paralítics, leprosos són mals simbòlics dels vicis, i aquí és l'home a qui la concupiscència domina el fa sord, mut i cec per la vida de l’esperi t. El pecat ensenya la teologia que intercepta la comunicació de l’home amb Déu. La carn ofega a l'esperit. — L’oïdo és el sentit de la fe, fides ex auditu. El di¬ moni aparta de la paraula de Déu; mutisme per l’oració, ce- guera de no veure la mà de Déu en el món. — Qui trencarà, doncs, cl jou dc la tirania dc la concupiscència? El record del judici de Déu, memorure novissimu, etc.

54

J. TORRAS I BAGES

II

Remordiment de consciència és la darrera espurna que queda del foc de la vida espiritual. Gràcies que d’ell hem de dar a Déu: a) És el principi de la conversió, b) És l’estímul de la santificació, és Déu que no vol abandonar al pecador. Misericordias Domini cantabo: a) És implacable i irresistible quan es perd la confiança filial amb Déu, és la veu de Déu que ressona en la consciència del pecador. Caín, David, Ju- des, molts suïcides. Què és? La veu de Déu, del Jutge, l'ame¬ naça del càstig. Per això tots els pobles de la terra han cregut en el judici que l'home ha de sofrir sortint del món, de ma¬ nera que es pot dir que és un dogma de la religió natural, b) La veu de la consciència en el just és un estimulant suau que activa la vida de l'esperit. — Els sants penitents.

III

Si l'amenaça és tan terrible, què serà el mateix judici? Sta- tutum est hominibus se mel mori et post hoc judicium: a) Es¬ pant de l’ànima, b) Gravetat del jutge, c) Enormitat de les cul¬ pes i procés exacte d’elles. Amb aquesta consideració hem de vèncer la concupiscència, quan ens porta al pecat amb la fú¬ ria de la passió; la idea de que hem de dar compte a Déu ens contindrà. Initium sapientiae timor Domini, i el temor de Déu neix de la creença en el judici.

IV

Si volem evitar el judici de Déu: l.er No judiquem al pròxim: nolite judicaré et non judicabimini. El judicar és pro¬ pi del Fill. Omnes stabimus ante tribunal Christi... unusquis- que nostrum pro se rationem reddet Deo... non ergo amplius ju- dicemus... (Ad Rom., 14, 10 et seq.) La llei de la caritat frater-

SF.KMüN’ARl

55

na venç la llei de la concupiscència. 2.'m Judiquem-nos a no¬ saltres mateixos. Subjectem a judici la nostra consciència, re¬ flexionem sobre d'ella, sobre la nostra conducta. I examen és uri gran instrument de santificació. L'examen quotidià. Exa¬ men quotidià dels devers, de l’ofici i estat, de les passions, de 1 exercici de les virtuts, etc. Memorare novissima , etc., recor¬ da la mort, recorda el judici i amb cl judici de tu mateix, amb 1 examen purificaràs la teva vida i la disposaràs per a obte¬ nir sentència favorable i merèixer la Glòria. Amén.

Resum del compilador

La llei de la concupiscència que domina a l’home, la tirania del pecat que l’esclavitza, disminueix la força de l’esperit i el fa semblant a la mort. D’això que diguérem el passat diumenge n’és un corroborant el passatge de l’Evan¬ geli que s acaba de cantar, tret del capítol XI de l’evangelista sant Lluc: la curació del mut de qui estava possessionat el dimoni. Els fets que refereix la història de Nostre Senyor Jesucrist, -consignada en l’Evangeli, són fets his¬ tòrics i reals; mes també, segons interpretació universal i constant dels Sants Pares i Expositors, són fets al·legòrics i simbòlics; les curacions de paralí¬ tics, de sords, muts, cecs, leprosos i altres malalties, obrades realment pel diví Mestre, signifiquen demés la curació realitzada en l'ordre espiritual; tot lo material i visible és símbol de lo que passa en l’ordre humà i espiritual. L’home dominat per les concupiscències no veu la mà de la Providència, que governa totes les coses; no sent la paraula divina, no parla ni es comunica a-^·'b son Déu i Senyor: tothom diu la lepra del pecat, lepra més contagiosa i que envileix més que la corporal. .

L anima dominada per les concupiscències és un semblant de morta; mes, enmig de les ruïnes que el pecat hi deixa, s’alça majestuosa la veu del re¬ mordiment. El remordiment és la veu de la consciència, que mai calla, que no admet pal·liatius ni excuses; el remordiment és el que indica la natura¬ lesa racional de l’home culpable; qui ja no té remordiments de sos delictes és considerat com un monstre, no com un ser racional. El remordiment és 1 expressió de la creença universal, de la convicció profunda de la responsa¬ bilitat humana, fins en la religió natural.

Dels efectes d’aquesta veu de la consciència en tenim exemplars en els lli¬ bres sagrats de nostra Religió catòlica: Caín, el primer homicida, que va lle¬ var la vida a son propi germà, corre per tot arreu per amagar son crim, mes

56

J. TORRAS I BAGES

no pot fugir de si mateix, ni apagar la veu que li crida: Què has fet del teu germà? Judes, l’apòstol traïdor, pel remordiment d’haver venut a son diví Mestre, quan té en son poder les trenta monedes, objecte de sa cobdícia, es posa un llaç al coll i es penja d’un arbre, posant d’aquesta manera desastro¬ sa fi a la seva existència terrenal. Mes les conversions que ens refereix la Sa¬ grada Escriptura han començat també pel remordiment, puix intervé sem¬ pre el temor de Déu en tota conversió. David, aquella ànima nobilíssima, la figura més típica de Jesucrist entre les de la llei antiga, com a la fi estava també subjecte a totes les flaqueses de l'home, havent comès el doble crim d adulteri i homicidi sentí la veu del remordiment i fou exemplar de peni¬ tència, i repetia constantment les paraules que tan sovint posa l’Església als llavis dels seus ministres durant aquest temps: Peccatum meum contra me est semper (el meu pecat està sempre davant dels meus ulls); perquè la veu de la consciència fa sentir-se sempre, i quan l’home pensa trobar-se en lo més alt de l’esplendor de la seva glòria i felicitat, aleshores s'alça tremenda aquesta veu del remordiment que com un cranc va rosegant l’ànima. Sant Pau pel remordiment s'eleva de terra fins al tercer cel; la Magdalena, objec¬ te de la maledicència pública per sos pecats, s'eleva a altíssima santedat: pu¬ rificada pel remordiment. Perquè el remordiment és una manifestació sin¬ gular de la misericòrdia divina, que recorda a l’home el judici que se li es¬ pera, el compte que haurà de dar a la Justícia eterna. Per això, estudiant, en aquests sermons, les concupiscències a la llum de les nostres darreries, jo us exhorto a pensar en el judici, aquest dogma de la nostra fe, que és un fre po¬ derós contra les concupiscències. El judici se’ns presenta terrible quan con¬ siderem la nostra vida; quan fem la història interna, el procés de nostres ac¬ tes des de què apuntà en nostre esperit la llum de la raó, com ensenya sant Ignasi de Loiola en son llibre d'Exercicis amb la meditació dels pecats pro¬ pis, el compte que haurem de dar al Jutge Etern espanta, i no hi ha medi més propi per rendir les concupiscències.

Per prevenir i suavitzar aquest judici procurem no judicar ni murmurar dels demés, perquè amb la mateixa mida que midarem serem midats. Judicant als demés faltem al manament de Crist d'amar-nos els uns als altres, i usur¬ pem una atribució i un dret que el Pare celestial ha concedit exclusivament al seu Fill Unigènit. No judiquem i no serem judicats; judiquem-nos a nos¬ altres, i per això us exhorto a la pràctica quotidiana de l’examen de cons¬ ciència, que manté viva la idea del judici, i, fet amb formalitat, amb serietat i cada dia, és l’exercici més eficaç per deslliurar a l'home de les seduccions de la concupiscència i mantenir-lo baix la llei de la caritat. El temor de Déu és el principi de la sabiduria, diu l'Escriptura Santa: aquest temor és el te¬ mor del judici. Practicant 1 examen quotidià de consciència la nostra vida

SERMONAKI

57

serà savia, no serà víctima de les bogeries mundanes ni dels rampells de les concupiscències: obtindrem major puresa d'esperit cada dia i podrem espe¬ rar amb més confiança l'examen del Jutge Etern, i entrar en la felicitat i en ta pau eterna que a tots desitjo com a mi mateix.

QUART DIUMENGE I

Moderació de l’Església: Dominica Laetare. Conflicte de l’home que es troba en la necessitat natural del plaer i en el perill del plaer — el plaer desenfrenat, la concupiscència. Tant en la vida corporal com en l’espiritual el Criador ha po¬ sat el plaer en la satisfacció de les nostres necessitats, i. no obstant, si la satisfacció s’extralimita hi ha el pecat. — La gola corporal i espiritual. — L'Evangeli d'avui. Satisfacció d’una necessitat, la fam. i signe de satisfacció d'una altra, l’a¬ petit espiritual de l’Eucaristia. — Aquesta inclinació a desor- denar-se la necessitat, o sia el goig, el Criador hi posà un con¬ trapès per a guardar l’equilibri, i és l’infern amb què ame¬ naça els desordres que l’home comet enganyat pel plaer: l’in¬ fern. Sols aquest foc pot vèncer el foc de la concupiscència.

És també dogma de la Religió natural. Està enllaçat amb el dogma de Déu, de la llei divina, del judici i fins del lliure arbitri o responsabilitat de les accions humanes. Es troba en tots els pobles; però entre els cristians és més evident perquè les Sagrades Escriptures el retrauen seguidament. Discedite maledicti, etc. La llegenda del mal ric condemnat, el ric Epu- Tó (Lluc, 16). Els mateixos protestants l’admeten. Diuen: de l’altre món ningú n’ha tornat. No és cert. El ric Epuló, i en totes les generacions n’hi ha casos, i sense això ens basta la paraula de Jesucrist.

58

J- TORRAS I BAGES

III

Locus tormentorum. Pena de sentit; les concupiscències contrariades i aturmentades. Pena de dany; separació de Déu. Qui perd cent, qui perd mil, qui perd Déu, ho perd tot. El cris¬ tià més aturmentat perquè és més criminal. Sant Francesc de Borja. Doncs, Déu és un ser cruel? No, perquè a l'infern l'ho¬ me se n'hi va. Non deserit nisi deseratur. L'infern procedeix de 1 amor de Déu, porta les ànimes a Déu. Santa Teresa. Per amor de Déu nosaltres hem necessitat l'infern. L'infern ens portarà al Cel, de modo que la creació de l'infern és una obra de la misericòrdia divina.

Resum del compilador

La qualitat més característica de la Santa Mare Església és la modera¬ ció, com filla i esposa que és de Jesucrist, i com una representació i un ressò sobre la terra de la conducta de Déu Senyor nostre en ordre als homes. Aques¬ ta moderació s'observa en la sagrada litúrgia de la dominica present, en la qual l’Església deixa com una respiració i un parèntesi en el temps de peni¬ tència. La Missa comença amb les paraules: «Alegra't, Jerusalem»; Jerusa- em significa 1 ànima cristiana; i en l’Evangeli se'ns posa a la consideració aquell fet portentós de la multiplicació dels pans i dels peixos, que és una manifestació esplèndida de la Divina Misericòrdia. Déu subvé a les necessi¬ tats de ses criatures, satisfà aquestes necessitats, així corporals com espiri¬ tuals. El Criador de la nostra naturalesa, que ha posat aquestes necessitats, les satisfà, i aquesta satisfacció va acompanyada d'un goig. L'aliment mate¬ rial satisfà la fam i produeix un goig sensible: la Sagrada Eucaristia satisfà la fam de l’esperit i produeix un goig inefable a les ànimes ben disposades. Mes sovint en la satisfacció d’aquestes necessitats de nostra naturalesa hi in¬ tervenen les concupiscències: a més de la gola sensual hi ha també, segons els escriptors ascètics i místics, una espècie de gola espiritual. Les concupis¬ cències tenen arrels tan fondes en nostra naturalesa, que es necessiten re¬ meis molt poderosos per contenir-les i refrenar-les .

Dogma de 1 Infern. El foc de les concupiscències s'ha d'apagar amb el foc de Infern; al goig que volen les concupiscències amb ses seduccions s’hi ha d oposar el sofriment i l’expiació d’aquell lloc que l'Escriptura anomena per

Sl·RMüN'AKl

59

antonomàsia lloc de turments. Aquesta és una veritat de la religió natural, co¬ neguda i reconeguda per tots els pobles i en tots els temps, expressada pels grans poetes que, corn Virgili, n’han fet descripcions espantoses. Aquesta ve rrtat és indicutible. Un amic de l'impiu Voltaire li escrivia que havia trobat un argument per destruir aquest dogma de l’eternitat de les penes, i el gran impiu ii contestà: «Feliç tu, que has trobat lo que jo no he pogut trobar en¬ cara.» Totes les fal·làcies de la impietat no han pogut ni podran destruir aquest dogma, i la reflexió reconeix la seva veritat; perquè, havent donat ei Criador una llei a la seva criatura, trencant aquesta la voluntat de! Summe Legislador, és just que pagui la pena. Nosaltres no comprenem la gravetat de l’ofensa, i per això no ens fem prou càrrec de què sia aixi castigada. Je- sucrist en l’Evangeli afirma en molts llocs i d’una manera indubtable el càs¬ tig etern dels qui no hauran seguit el camí de la divina llei. L’existència de l’Infern és una obra i manifestació de la Misericòrdia divina: pel temor del càstig s han salvat molts i hem d’esperar salvar-nos nosaltres, perquè són pocs els qui obren el bé solament pels mòbils nobilíssims de l’amor. Els sants han sigut tots molt aficionats a la meditació de les penes eternes. La incom¬ parable santa Teresa tingué visió del lloc que se li esperava en ÍTnfern si no hagués rectificat algunes inclinacions poc ordenades del seu cor, i d’aquesta visió es valia per elevar-se a les altures de la perfecció. Procurem baixar en vida a 1 Infern, per no tenir la desgràcia de baixar-hi després de morts. Amb la meditació de l 'Infern hem de rendir les concupiscències. La concupiscèn¬ cia de la carn, amb tots sos repugnants plaers, mereixerà allí el sofriment i el dolor; la concupiscència dels ulls, amb totes les seves riqueses, allí es veu¬ rà en la més gran ignomínia, trepitjada dels mals esperits, i en companyia de lo més corromput que ha degradat a la humanitat. A més de la pena de sentit hi ha la pena de dany: la privació de Déu és el gran dolor de l'Infem. La pena i aflicció d’una pèrdua és a proporció de la pèrdua: qui perd mil du¬ ros s'afligeix més que qui en perd cent; qui ho perd tot té la major aflicció. Baixem amb la consideració a l'Infern, i així rendirem les concupiscències, regnarà en nostre esperit la llei de la caritat i amb ella la pau del cor, pre¬ ludi de la pau de la felicitat eterna.

60

DIUMENGE DE PASSIÓ I

J. TORRAS I BAGES

El cor acaba de cantar: judiqueu-me, oh Senyor, i sepa-

arll CaUSa í ^ de la gent dolenta Perquè Jesucrist

aclarí la diferencia del bé i del mal. - El món és una barreja

de bons i de dolents, però ha de venir la tria. De dos que dor¬ men en un mateix llit l’un serà salvat i l'altre reprovar de dos que treballen en una mateixa feina l'un serà salvat í'al-

en auï™hat' \Església és un filat' una trema d’un pescador en que s hi agafen tota mena de peixos. Déu espera com el pa¬ gès per a separar el blat de la zitzània o cugula. Déu ha posat £ h0mes Ia vida ; J- mort Perquè escullin, i en“a 1 ? F I, !* un Per a ensenyardos el camí de la vida eterna la mort de 1 anima — , la vida de l’ànima. L’Evangeli d’a-

Nosír^ oefereiX els jueus buscaven raons a Jesucrist, i ostic Senyor els deixa confosos i els digué: Qui guarda i compleix les meves ensenyances serà immortal.

_ , A, JU1 COntemPjarem aquesta vida immortal que Jesucrist quin com una herencia, nosaltres cohereus. És clar que no escoí ira per cohereus els impius, els viciosos, els superbs" tc herencia eterna de Jesucrist és la flor de la humanitat no segons el mon, els instruïts, els elegants, els qui parlen í

humiÍseL H SÍnÓJ,S Pmd°SOS' 615 CaStos· els «SitaCd.

humils. L admirable ciutat, la Jerusalem celestial descrita per 1 Apocalipsi: el Cel, la unió amb Déu per medi de Jesu-

vína Co^v^,embre^d iE11' 1 aÍXÍ ParticiParem d’una vida di- na Conveniència de la contemplació del Cel en nostres dies:

drerque tot temps assedegat de plaers materials porta grans

amargures, els suïcidis moderns i el Cel consola b) Perqul

queda punssima i noble felicitat fa avorrir els plaers gros-

SURMONARI

61

sers del món, és a dir, per a destruir la llei de la concupiscèn¬ cia amb la llei de la caritat.

IIÏ

En el Cel hi ha l'aniquilació de la concupiscència, fins allà no s’alcança la purificació perfecta; en l’infern dura la con¬ cupiscència i encara es desenfrena més que en el món i es con¬ verteix en un verí, perquè les ànsies de les passions són més violentes i no es podran mai satisfer. En el Cel l’amor de Déu destrueix la concupiscència, com Jesucrist destruí la concu¬ piscència amb son sacrifici. Unim-nos amb Ell per a alcançar el vèncer la concupiscència i alcançar que regni en nostre cor l'amor de Déu.

IV

La gran aspiració humana és alçar els ulls al Cel, i l'aspi¬ ració cristiana la formulà Jesucrist: advenial regnum tuum. Els antics heu mihi, quia incolatus meus prolongatus est... Lae- tatus sum in his quae dicta sunt mihi: In domum Domini ibi- mus. L’ànima privilegiada de David: melior est dies una in atriis tuis, super millia — elegi objectus esse in domo Dei, etc. Exercitem-nos a vèncer la concupiscència practicant la peni¬ tència; portem una vida santa perquè mereixem a l’hora de la mort oir: hodie mecum eris in paradiso.

Resum del compilador

Un 1 ' iot to) t de la Missa d’avui l’Església posa en nostres llavis aquelles paraules del Salm: Judiqueu-me, Senyor, i separeu la meva causa de la gent do¬ lenta. Jesús ha vingut a fer la separació: en el món estan barrejats bons i mals: mes vindrà la tria, i els qui hauran seguit el camí de la llei entraran cu la possessió de l'herència eterna, que nostre divi Redemptor ens ha me-

62

J. TORRAS I BAGES

rescut amb la seva Sang purificadora. D'aquesta Sang parla l’apòstol sant Pau en la Carta que s’acaba de llegir; i a fi de disposar l’esperit dels meus hlls per la contemplació dels altíssims misteris d’aquests dies, tan humi¬ liants per nosaltres, homes, perquè ens recorden la manera com els homes tractarem al Fill de Déu en les hores tremendes de la Passió, l’Església ens recorda el preu de la Redempció obrada per Crist, i l’herència de la glòria guanyada per la seva Sang. Parlem d’aquesta postrimeria, seguint el plan de la predicació quaresmal; parlem de la glòria eterna, com un medi per rendir les concupiscències.

La situació de l’home en aquest món no és definitiva; tot en aquest món es variable i transitori. L'estat definitiu és, després de l’existència terrenal, o de condemnació perpètua o d’eterna salvació.

La felicitat de la Glòria és incomprensible: la Glòria que Déu té prepa- rada al just és massa gran per poder-la capir la nostra limitada intel·ligèn¬ cia; Apòstol, que fou arrebatat al Cel i pogué contemplar l’eterna Glòria en¬ cara que d un modo passatger, diu, després que tornà a viure la vida dels ho¬ mes, que no es pot compendre ni pot explicar lo que ha vist. Moisès, després aver pogut participar de la visió de la Glòria divina, quan tornà en si es troba tartamut, no sap parlar de lo que ha vist en la muntanya.

Elies, el profeta de les grans revelacions i de la contemplació altíssima, que té dins de la humanitat una destinació tan singular, quan en dies d’an¬ goixa pogué ésser consolat per la visió divina, després no sabia referir lo que tavia experimentat. Perquè l’home ha d’ésser elevat i transformat per poder contemplar la felicitat de la Glòria. Mes, encara que sia incomprensible per nosaltres mentre vivim en aquest món, hem de procurar mantenir viva i constant la idea de la glòria eterna, de l’herència que ens ha merescut Jesús amb la seva Passió sagrada.

Aquesta idea de la felicitat eterna ens és molt necessària: és veritat que s han multiplicat d’una manera meravellosa els medis de gosar i recrear-se, i el benestar sembla que hauria d’ésser general; no obstant, l’home no està content, i mai tal volta com ara havia sigut tan gran la tristesa de la vida.

Es necessària la idea de la felicitat eterna per rendir la concupiscència. Avui, que els avenços materials de la civilització semblen ofegar l'esperit i aturar la seva volada amb les seduccions de les concupiscències, és necessa¬ ri mantenir viva l’aspiració a l’eterna felicitat.

És necessària també la idea de 1 eterna glòria per sostenir-nos en les llui¬ tes del desterro: quan la tribulació ens agobia, o les penes amarguen nostra existència, i se’ns fa pesada com se li feia al Rei Profeta, aquella típica àni¬ ma cristiana que exclamava: Ai de mi! Que se m'allarga el desterro, aleshores a consideració de la felicitat de l’herència eterna animarà nostre esperit de-

SfiRMONARJ

63

caigui, perquè totes les penes i amargures üe la vida present no tenen com¬ paració amb la Glòria, com deia cl gran Apòstol.

] qui seran els hereus d’aquesta Glòria, els participants d'aquesta fclici tat divina? No precisament els qui han cridat l'atcncio del món, m els qui vesteixen amb elegància, o parlen amb eloqüència, o han tingut gran habi¬ litat o representat un gran paper; sinó els humils, els senzills, els purs, els caritatius, els rnortificats, els qui hauran tingut domini de ses passions, els qui hauran portat una vida digna i cristiana, seguint la llei i els exemples de nostre Redemptor. Perquè, si som companys de Crist en les penes, serem cohereus amb Ell en la seva Glòria. Sia aquesta nostra constant aspiració, com és l’objecte de l’existència i obra de l'Església, com ha sigut el fi de to¬ tes les empreses dels apòstols, de tots els turments dels màrtirs, de tots els treballs i seguidors de Jesucrist. D’aquesta felicitat inefable Jesús en deixa participar a vegades a les ànimes santes que el reben sagramentat o l'ado¬ ren al peu del Sagrari, i queden plenes de consolació i de valor, essent així que no han fet més que tastar el goig puríssim de la Glòria sempiterna, què serà quan se'ns doni en tota sa plenitud? Allà quedaran definitivament des¬ truïdes, aniquilades les concupiscències; allà no regna sinó la llei de la ca¬ ritat, que és la llei constitucional, la llei fonamental de la ciutat eterna.

Sia aquesta nostra constant aspiració, com ho és de tota l'obra de l'Es¬ glésia, com ho demanem cada dia en l'oració que ens ensenyà el diví Re¬ demptor, quan diem: Vinga en nosaltres el vostre sant regne.

(Plans repetits per a les dominiques primera i segona, no predicats)

PRIMER DIUMENGE I

La Quaresma renovació: renovació de Jesucrist, després de la passió la resurrecció. La renovació és per la gràcia; el cristià fill de la gràcia. — Per tant, és una operació interna. Cristians per fora i per dins: els que voldrien disfrutar del món i de Déu.

64

J- TORRAS I BAGES

II

Devem adorar a Déu in spiritu et veritate Dén h-, A

nar en nostre cor: l 'esperit de né„ ,U ha de re§-

recció de la vida depèn de í J? / eSpem del món' la di-

en nosaltres — qui hi regna > Les rn ^ (c°m eI vent) d'elles en eí Pq„4jÏ gna* Les concupiscències. — Origen

l'Home-Déu fou !emp!aTïeíte “ la,Iíumanitat' això Naixen del pecat (perquè són íl 7 ^ m°n * n° del Pare'

la nostra intel·ligència IOnS i somnis) que ofascà

sí a5& ttsasp

SEGON DIUMENGE I

• SERMONARI 65

11

Som encara en la batalla de les concupiscències, i les hem de vèncer: omne quod est in mundo concupiscentia camis, etc., la reflexió declara que la carn és bruta, l’ambició boja, la su¬ pèrbia ridícula. Però a pesar d’això la concupiscència domi¬ na, la podem refrenar, però no extirpar. — És la llei de la carn, la caritat la de l'esperit. — La concupiscència s'ha de matar a si mateixa parit peccatum et generat mortem. Per a ar¬ ribar a la llei de la perfecta caritat ha de precedir la destruc¬ ció de la llei de la concupiscència.

III

La concupiscència es destrueix a si mateixa, perquè d’ella neix la mort, que té son origen en el Paradís. La concupiscèn¬ cia i la mort apareixen juntes sobre la terra: origen ignomi- niós de la mort. — Horror i humiliació. — Mes ella destrueix la concupiscència. Les concupiscències a la llum de la mort i després de la mort. — Havem de morir al món i a ses con¬ cupiscències. El baptisme, l’home nou. I això no és exclusiu del religiós. Tothom qui vol ressuscitar a la glòria amb Crist ha de morir amb Crist a la concupiscència i al món.

QUARESMA DE 1905

PRIMER DIUMENGE Exordi

Tot l'any la vida espiritual es sosté de Jesucrist. La seva paraula, el seu Cos i la seva Sang i la seva gràcia. Però durant la Quaresma, d'un modo particular, els cristians devem tenir la nostra vida abscondita in Christo Jesu. La nostra contem¬ plació ha d'ésser sobre Jesús, perquè Ell és nostre Salvador. Apparuit benignitas et humanitas Salvatoris nostri Dei. La Qua¬ resma és el temps de la manifestació de la gran bondat de Déu envers els homes. És el temps en què contemplem prin¬ cipalment el misteri de la paraula, el misteri del Cos i Sang, el misteri de la gràcia de Crist. Aquests tres misteris enclouen la plenitud de la santificació humana, i d’on prové aquesta ple¬ nitud de la paraula, del Cos i Sang i de la gràcia de Crist? De la seva divinitat.

Tota l’eficàcia de Jesucrist prové de la seva divinitat. Efi¬ càcia de sa paraula al cap de dos mil anys: domina sobre tota paraula humana i és Túnica paraula consoladora. Eficàcia del Cos i Sang: per medi dels sagraments ara com abans els ho¬ mes sostenen amb ells la seva vida espiritual. Eficàcia de la gràcia: fa herois, sants, etc.

Aquests fets, aquesta eficàcia, ja són una demostració de què Jesucrist és Déu; però encara en aquesta Quaresma vull, si Déu vol, fer resplendir davant de la vostra pia considera-

St.HMONARI

67

cio la divinitat dc Jesucrist explicant.-vos alguns dels seus principals miracles.

Resum del compilador

Miracle realitzat eri les bodes de Canà de Galilea. La paraula de Jesucrist. els Sagraments de Jesucrist. la gràcia de Jesucrist. subsistint sempre i es¬ sent I aliment, el sosteniment i l'elevació de la humanitat en son viatge per aquest desterro, proven la Divinitat del Redemptor, que era Home verdader com nosaltres, però en qui habitava la plenitud de la Divinitat. Aquesta pa¬ raula, Sagraments i gràcia, en cap temps ens abunden tant com en la Qua¬ resma. temps de verdadera opulència espiritual. Mes també proven d una manera esplèndida la Divinitat de Jesucrist els miracles. La narració evan¬ gèlica que dóna compte del de les bodes de Canà. Estudi d'aqueix fet real. històric i al mateix temps simbol de grans misteris. Deducció d'algunes de les principals ensenyances que s'enclouen en la conversió miraculosa de l’ai¬ gua en vi per la sola paraula de Jesucrist i per la intercessió de Maria.

SEGON DIUMENGE

Resum del compilador

Després d'una introducció sobre la necesitat de la lluita i de la contra- dict ió per a la fermesa de la vida espiritual i de referir sumàriament els prin¬ cipals documents del Sermó de la Muntanya — sermó que precedí, a més d'al¬ tres miracles, a )a curació del criat o assistent del Centurió — passà imme¬ diatament a l’exposició homilètica d’aquest fet de l'Evangeli, ple d'ensenyan¬ ces Aquestes ensenyances — seguint el text de la narració evangèlica — les una declarant nostre Reverendissim Prelat, presentant primerament la sol li- c itud i caritat del Centurió en acudir a Jesús per la curació del seu assistent malalt; ponderant després la gran fe del mateix Centurió en les paraules amb què va manifestar-se indigne dc la visita personal que li prometé el diví Mes tre, i estenent-se, finalment, en inculcar la necessitat d'imitar l'exemple del mateix Centurió, sobretot al rebre la Sagrada Eucaristia. Féu notar com cl Centurió era gentil, i, no obstant, rebé la gràcia d’una fe tan viva en lex- ceUcncia del diví mestre, indicant-nos això que la gràcia no és exclusiva-

j. TORRAS I BAGES

ment de cap estat, que h i ha persones molt perfectes en estats d'imperfecció, i en estats de perfecció persones molt imperfectes.

DIUMENGE DE PASSIÓ

Resum del compilador

Un dels miracles en què ressalta més la Divinitat de Nostre Senyor Jesu- cnst i brilla també la seva Humanitat sagrada és, sens dubte, la resurrecció de Llàtzer...

Demés de l'Omnipotència de Jesús, brilla d'una manera esplèndida el dol- cissim sentiment de l’amistat del Redemptor envers aquella família de Be- ama. Acudi Jesus a dita població de les immediacions de Jerusalem per les supliques de Marta i Maria, germanes de Llàtzer; mes hi arribà expressa¬ ment quan ja era mort, a fi de què Déu fos glorificat en el miracle d'aquella estupenda resurrecció. La família de Betània fou la primera família cristia¬ na. Jesus era conegut, amat i servit d’aquells tres germans. Marta i Maria representen les dues menes de vida activa i contemplativa que constitueixen la substància de la família cristiana, dintre de la qual la contemplació va uni- a a acció i aquesta rep de la primera tota l’eficàcia.

Marta servia amb gran diligència al divi Mestre sempre que posava a casa e Llàtzer; Maria, 1 enamorada de Jesús, tota transformada pel seu celestial amor contemplava la seva bellesa divina, i representava la vida de contem¬ plació, que no és compresa ni estimada del món.

Referí immediatament, seguint el text evangèlic, tot el significat de la mort i de la resurrecció de Llàtzer, en les quals la pintura cristiana, ja des de sos principis, en les mateixes Catacumbes, veié simbolitzades la mort es¬ piri ual i la resurrecció del pecador a la vida de la gràcia. Posà de relleu l’es¬ tat del pecador que passa de la malaltia a la mort i queda sense sentits es¬ pirituals sense moviment, tancat dins del sepulcre, cobert de les benes i aixes dels mals hàbits, amb el pes de la llosa a sobre, completament esclau, exhalant ja el mal olor especial del vici.

I, passant a la resurrecció, féu notar primerament que aquesta, si bé és pro uida per Jesus com a Déu, fou obtinguda a instàncies de les dues ger¬ manes, símbol de la misericòrdia i de l’oració.

Les obres de beneficència i les oracions hem de dirigir-les a demanar al Senyor la resurrecció de tantes ànimes com hi ha avui mortes a la vida ver- daderament cristiana.

SERMONARI 69

En segon lloc, els preparatius d'alçar la llosa del sepulcre i desfer les lli¬ gadures de Llàtzer no els va fer tampoc Jesús, per indicar-nos que els pre¬ dicadors evangèlics són els qui remouen els obstacles, però únicament Jesús és qui converteix les ànimes, cridant-les a la vida, com ho féu quan digué: «Llàtzer, surt a fora.» Amb consideracions apropiades a la solemnitat dels misteris que anem a commemorar aquests dies acabà la seva homilia, de la qual pogué copsar tothom la doctrina elevada i el perfum de pietat, impos¬ sibles de trametre amb aquestes fredes ratlles als qui no tingueren la satis¬ facció de sentir-la.

QUARESMA DE 1906

PRIMER DIUMENGE

Aperiam in parabolis os meum, eructabo abscondita a cons- titutione mundi (ut impleretur quod dictum erat per Prophetam) . (Mat., 13, 35.)

Per medi de la humil i senzilla predicació s'estén i sosté la fe i la vida cristiana. L'objecte més important de la predi¬ cació quaresmal és apartar als homes de la vida mundana i portar-los a la vida cristiana. I com aquest any amb l'ajuda de Déu penso, seguint l’exemple de Jesús, Senyor nostre, ex¬ plicar- vos la paraula divina per medi de les paràboles o exem¬ ples que porta l’Evangeli, per això començo per aquella que més clarament expressa l'engany de la vida que el món ano¬ mena feliç i el feliç èxit de la vida mortificada: el ric Epuló i el pobre Llàtzer.

I

L’ Epuló és enganyat per tres coses: el diner, la vanitat del vestir i la sensualitat del menjar: a) Misèria del diner perquè enganya i no serveix per lo que sembla, i vicia als homes. Tot pecat és un engany culpable, b) El luxe del vestit desperta ma¬ les passions, la vanitat, i entonteix als homes, causa sovint el ridícul, un home mal vestit mai és ridícul, una persona peti- metre fàcilment fa riure, c) La sensualitat del menjar obre la

SERMONARI

71

porta als excessos del menjar i beure i a la luxúria. Ens ha¬ vem de vèncer en el menjar per a saber vèncer-nos en els al¬ tres vicis. La virtut del dejuni. De què li serviren el diner, el luxe i la sensualitat? Aquestes tres passions tracta de morti¬ ficar la Quaresma: limosna, humilitat i .retir, penitència.

n

Aquestes tres passions porten per conseqüència la duresa de cor: e. g., l’Epuló. Perquè desenfrenen l'egoisme; el plaer és l’únic objecte de la seva vida i volen apartar tot lo que els mortifica: apartar els ulls de les misèries humanes; lliçons que rebem d’elles i virtuts que engendren. — Excel·lència de la mortificació. «Serà Santo si es mortificado.» Vae vobis di- vitibus, vae qui habetis consolationem in hoc mundo. El sant temps de Quaresma. Llàtzer ens demostra l'efecte santificant de la mortificació: humilia (el ric adulat és enganyat), des¬ prèn del món, i eleva l’esperit a Déu perquè la carn queda ren¬ dida, corporali jejunio mentem elevas.

III

Les dues vides en aquest món i les dues vides en l'altre. El temps i l'eternitat: el cel i l'infern. Els goigs mundans són allà turments, les mortificacions de la penitència són després glòries. La vida cristiana té aquí goigs i molt superiors, però no busca els goigs sensuals i mundans, sinó la pau, el goig i consol de la vida.

Les últimes paraules si Moysen... non audiunt neque, etc., són les que diuen en contra dels incrèduls qui demanen que Déu faci un miracle per a portar vida cristiana. Encara que el fes tampoc correspondrien. És la mala voluntat.

72

J. torras i bages

Resum del compilador

Començà la seva prèdica, nostre Rvm. Prelat, recordant la gran senzille¬ sa amb que predicava el diví Mestre valent-se tot sovint de paràboles. L’ex- plicacio d’algunes d'aquestes paràboles ha pres per objecte de ses prèdiques quaresmals d enguany, començant per la de l’.Epuló i Llàtzer», que posa sant Mateu. Referida la narració evangèlica, que sempre té l'atractiu i el per¬ fum d una veritat nova o poc penetrada, manifestà que l'Epuló fou seduït per la sensualitat, per la vanaglòria i per 1 avarícia: que la narració evangè¬ lica afirma c.arament, a més de l’existència de lTnfem, la terribilitat i l’e- termtaf dels seus càstigs, fent les consideracions adequades a cada idea ca¬ pital de la paràbola...

SEGON DIUMENGE

Paràboles del Sembrador

Mateu, 13, 3 i seg., 24 í seg.

Jesucrist es compara sovint amb un pagès i al món a un camp. Ell es el diví Sembrador qui vingué a sembrar en les nostres ànimes. — Ell sembrà bona llavor, no n’hi ha de mi-

°n '+la uaíaU f 1 ia virtut divina; però per a tenir una bona collita hi ha dues dificultats. Importància de la llavor. Tot prove d ella Les idees de la persona són el fonament de la vida Cuidado del pagès en escollir bona llavor. El sembra¬ dor, Jesús. El camp, la humanitat.

I

El lloc on cau la llavor: a) arran del camí, b) en terreny pedregós; c) en lloc ple de males herbes i espines; d) en lloc tertil a) Se la mengen els ocells. Explicació de lo que signi¬ fica el camí: la relaxació i distracció de la vida, la falta de con¬ sideració i reflexió de l'eternitat, i la preocupació de la vida

SERMONAKI

73

temporal, b) En terra pedregosa ja neix la llavor, però no pot arrelar i el soi l’asseca: són els caràcters inconstants i poc fo¬ namentats en la fe; que s 'escandalitzen de tot i no saben su¬ portar cap soldlada, la contradicció i mortificació, persecu¬ ció, de la vida. c) La terra d’espines, o sia la fal·làcia de les riqueses i dels honors i goig sufoca la vida espiritual; tots tres defectes vénen del mateix: poca voluntat, d) La terra bona són les ànimes santes. La collita és segons la disposició de la ter¬ ra, d’aqueixes diferents terres l’una dóna cent, l'altra seixan¬ ta, l'altra trenta.

II

Però sense la disposició de la terra, hi ha enemics exte¬ riors. La mala llavor sembrada: a ) en l'Església de Déu per heretges i escandalosos mentre dormen els bisbes i sacerdots; b) en la consciència del cristià mentre l’home està dissipat.

— La vigilància cristiana. — Vigilate ne intretis in tentationem.

— La bona llavor són els justos, fills de Déu; la zitzània, els fills del mal esperit, perquè així com tot bé procedeix de Déu, el mal procedeix del dimoni directa o indirectament, és a dir, o bé perquè ell suggestiona, o si neix el mal de les passions humanes, aquestes són conseqüència de la temptació i pecat dels primers pares. — Tolerància de Déu durant la vida pre¬ sent amb els dolents: a) per si es covnertiran; b) perquè així exerciten als bons; c) perquè així Déu queda glorificat amb el càstig dels mals. — El temps de batre l’era. — judici final

— el gra i la palla — el graner i el foc, o sia, Cel i Paradís.

Resum del compilador

Diumenge passat prengué per matèria de sa homilia nostre Rvm. Prelat dues de les paràboles que refereix el capítol Xlll de l’Evangeli segons sant Mateu: la del sembrador i la del blat i la tmgula. Amb la mateixa opulència de pensament i senzillesa d’expressió anà descabdellant els conceptes princi-

74

J. TORRAS I BAGES

pals que enclouen les dues paràboles, relatives una i altra a la paraula divina segons la mateixa explicació del diví Mestre; fent notar els resultats d'aques¬ ta paraula divina en els cors segons les disposicions amb què és rebuda, i completant l’explicació de la paràbola del sembrador amb la del blat i la cu- gula, indicant les raons de la permissió del mal sobre la terra...

TERCER DIUMENGE

Paràbola del qui demana tres pans al veí per un hoste amic

Lluc, 11

L'oració constitueix l’ensenyança més constant de Jesu- crist verbo et exemplo. És la primera obligació de la criatura racional, per això és un concert universal dels àngels del Cel, de les ànimes del purgatori. Sols l’infern no pot ésser lloc d’o¬ ració. Elies, David. Es el distintiu del cristià, orantes deien als primers cristians. Qui no fa oració no és cristià; religió sense oració, impossible; perquè l'oració implica els tres grans principis del Cristianisme: l.er, que l’home no es basta i necessita auxili per a conservar la dignitat de la vida i al- cançar l’eterna; 2.on, que aquest auxili Déu únicament l'hi pot donar; 3.er, que Déu és pare de misericòrdia i concedeix lo que humilment li demanem, si ens convé, per medi de Jesucrist.

I

La necessitat i la utilitat de l'oració. Jesucrist ens la fa comprendre amb la paràbola dels tres pans: a) La necessitat es presenta a l’hora menys pensada, nocte, per això el cristià deu pregar sine intermissione. La necessitat és contínua, b) Va a 1 amic, Jesús és amic de l’home vos amici mei estis; jam non dicam vos serx’os sed amicos. c) De vegades a l'amic Jesús li costa de correspondre per a provar la nostra fe i constància, per a exercitar la nostra paciència, perquè fem més apreci de

SERMONARI

75

la gràcia, puix que tot lo que costa és més apreciat. — De¬ mostra amb aquest exemple que Déu donarà als seus fills si aquests li demanen, perquè si els homes al fill qui demana pa no li donen una pedra, o al qui demana un peix no li do¬ nen una serp, quant més el Pare celestial?

II

En matèria de tanta importància com és l’oració, els deixebles demanaren a Jesús la norma i Ell la dóna en 1 ora¬ ció dominical (veg. Mt., 6, 9). — Breu explicació de l’oració dominical. Podem pregar amb les paraules que vulguem, però sempre hem de tenir per pauta l’oració dominical; la glòria de Déu i el compliment de la seva voluntat, o sia la virtut, el pa de cada dia i el perdó dels nostres pecats. — Havem de fer bé l’oració: amb fe, amb confiança, amb humilitat i amb pu¬ resa de voluntat. És vell el mal de fer malament 1 oració (Ja¬ cob, 4,3). Petitis et non accipitis: eo quod male petatis. — La condició necessària és la bona voluntat, per això 1 havem de demanar; el primer efecte de l’oració és fer-nos rectes i sants a nosaltres mateixos. Així és assegurat l'èxit de l'oració peti' te... quaerite... pulsate, et... dabit spiritwn bonum...

Resum del compilador

La prèdica del diumenge passat versà sobre la paràbola o comparació «de l’amic que demana tes pans que necessita i ho alcança per la seva cons¬ tància», segons refereix sant Lluc en el capítol XI de la seva narració evan¬ gèlica. Fou el sermó de l'oració; talment un himne grandiloqüent, dins d’una summa senzillesa de forma, de la necessitat i excel·lències de 1 oració, d a- quest dever primordial de l'home, necesitat i excel·lències que van indicades en la paràbola. L’home es troba amb un amic que li ve a la nit i no té per convidar-lo; corre a casa d’un amic seu i li demana tres pans, i els arriba a obtenir gràcies a la seva constància, a la seva impertinència. L oració serà

76

J- TORRAS I BAGES

menester a l'hora rné.s impensada, perquè quan menys es pensa ve i;t tribu laciú d’esperit, ve Ja temptació, i l'home ha d'acudir de nit i a deshora a su¬ plicar i demanar J'auxili del Cel.

I. homilia començà fent observar que l'oració havia sigut el distintiu dels mes grans homes ,a de J Antic Testament, citant corn bells exemples a Elies oració poderosa per obrir i tancar els cels i fer ploure sobre la terra I aigua sospir ada, , a Dav.d, el re. conquistador, l'home admirable, admirable cn ses

f tld!feS’ en,SeS victònes > en ses caigudes, i sobretot per l’esperit d’oració que mOama els seus Salms, cants dexcelsa poesia que ressonen cada dia pels nples cris -ans. enllaçà magníficament l'explicació del significat de la pa- rabola amb la de les principals peticions del Parenostre, la forrnuia d’oració

cl^u™nll ' qUC reSUmeíX t0tCS ICS aSP'raCJOnS * neCeSSÍtatS de

QUART DIUMENGE

L Anunciació de la Verge Santíssima

Interrupció llegítima de la Quaresma per a commemorar fet més extraordinari i transcendental de la Humanitat des el dia de la creació; el Verbum cavo factum est. — El germen del Cristianisme. La reconciliació entre Déu i l'home, el cel i a terra per mediació de Maria. Per això l’Església en aques-

N.riTn rSmmeTua PrinciPalment a Maria, a Jesús per Nadal. Fins 1 Evangeli de sant Lluc (cap. I) sembla que fa res-

saltai principalment la persona de Maria en aquell fet prodi¬ giós de la cambra de Natzaret. Estudiem-lo.

Maria representa la Humanitat i de consegüent en ella contemplem les condicions per a unir-nos amb Déu: a) humi- ítat, senzilla donzella, desconeguda, superbis resistit , humili- usautem dat gratiam; b) casta, més pura que les estrelles; c) piadosa, la troba 1 angel en oració; d) desprendiment de la ri-

SERMONARI

77

quesa, en un mateix cor no poden viure junts l’amor a Déu i l’amor a les riqueses.

II

Aprenguem de Maria la llei de la santedat; la voluntat de Déu. És la summa perfecció, no pas desitjar això ni allò, no desitjar res, renunciant a la pròpia voluntat i aleshores ver- bum caro factum est et habitavit in nobis. Déu viu en nosal¬ tres, Deus in nobis operatur.

III

Contemplant a Maria com el llaç que lliga Déu amb l’ho¬ me comprenem la seva dignitat. L'àngel es postra davant d'e¬ lla. Comprenem l’eficàcia de la seva intercessió universal, com l’ensenya la Iglésia per medi de l’Avemaria. El Rosari. — L 'Angelus Domini tres cops al dia. — Al tocar l’hora. — Pa¬ ràfrasi de l'Avemaria.

Resum del compilador

Com s'esqueia diumenge la festa de l'Anunciació de Maria, nostre Rvm. Prelat féu l’homilia sobre l'Evangeli propi de la festa, deixant per altre dia l’explicació de les paràboles. Referí, doncs, la narració tan fondament inte¬ ressant, de tan celestial i penetrant encís, que va escrita en el capítol I de sant Lluc; i tot seguit, en hermós enfilall d’elevats pensaments exposats en forma senzilla i clara, va fer consideracions molt oportunes, les considera¬ cions que suggereix la meditació reflexiva de la narració evangèlica. Féu no¬ tar que les obres de Déu són molt distintes de les dels homes: aquests neces¬ siten i empleen grans instruments i grans medis per ses empreses: la divina Sabiduria amb summa simplicitat de medis realitza les obres més transcen¬ dentals. Per a la divina Maternitat i per a cooperar a la redempció del lli¬ natge d’Adam és escollida, no una dona que brillés en el món de l’elegància, de la il·lustració o de les riqueses, en una de les ciutats d’aquella època, tals

78

J. TORRAS I BAGES

com Atenes o Roma, florides com avui ho són París, Londres o Berlín. És en¬ viat l’àngel a una humil treballadora, a una senzilla donzella d’una vila pe- titíssima d’una regió arraconada. Déu no mira l’exterior de les persones, sinó l’interior; el món s'enganya per les apariències. Déu mirà la virtut i la be¬ llesa tota interior d’aquella Verge Immaculada. Féu notar com la humilitat i la puresa resplendeixen en les respostes de Maria a l’àngel, i com són les qualitats que més atreuen al Senyor, acabant per glossar admirablement les paraules de Maria: «Aquí està l’esclava del Senyor, faci’s en mi segons sa pa¬ raula», exemple magnífic de subjecció a la Voluntat divina, que és la llei de l’amor i ha d’ésser sempre la norma de tots els afectes í resolucions de l’ଠnima cristiana.

Recomanà amb belles frases la devoció del Rosari, la de l 'Angelus i la de l’Avemaria en tocar hores.

QUINT DIUMENGE

Paràbola de la vinya

Mateu, 21, 33, Constituït heredem universorum

Temps de Passió. Tristesa de l'Església: fora Glòria Patri, himnes de la Creu, tapada la creu i les imatges. Epístola ad Hebraeos del sacrifici i sang. — El mateix Jesucrist explica això en la paràbola l’hereu del món. La sinagoga. Passa tam¬ bé en les societats cristianes: l'Àsia menor, l'Africa, l'Espanya i els moros. — Passa en l’ànima del cristià. — Temors de per¬ dre la gràcia. Nihil mihi conscius sum sed non in hoc justifi- catus sum: qui judicat me Dominus est. — Ab ocultis munda me. — Medis d’evitar-ho: la unió amb la Creu de Jesucrist, o sia la mortificació i l'oració, que és l’objecte principal de la Quaresma: si compatimur, ut et conglorificemur. — La malí¬ cia mundana serveix per a fer resplendir la bondat divina, l’a¬ mor de Jesucrist. — I l'ànima cristiana infidel és la vinya abandonada, ni cavada, ni podada, treu les tanques, la do¬ nem al bestiar: l’ànima entregada als vicis és la vinya dona¬ da al bestiar.

SliRMOSARl 79

I

l ot el món ha sigut fet per Jesús, Verb de Déu, i per a Je¬ sús. Com una vinya que l’amor la planta i la planta per a scr- vir-se’n, Déu crià tot el llinatge humà perquè ell el glorifi¬ ques. Els homes en lloc de bones obres corresponien amb pe¬ cats. Envia Déu els profetes i generalment són maltractats. Envia son Fill i és crucificat.

II

Aquesta història es repeteix molt sovint. Els apòstols i màrtirs. Ve el senyor de la vinya i destrueix els masovers i dóna la vinya a altres. Ha passat moltes vegades. Pobles cris¬ tians destruïts i la fe passa a altres pobles. Una ànima infidel és suplerta per una ànima que es reconcilia amb Déu.

III

La vinya és la nostra vida, que Déu Jesucrist plantà amb gran amor i regà amb la seva Sang per a obtenir els fruits de les nostres bones obres o virtuts. La tanca o muralla són els preceptes de Déu i els manaments i disposicions de la Iglé- sia; la torre és la mateixa Iglésia; el cup i premsa de fer el vi és la pràctica de la pietat i de la mortificació cristianes.

IV

Ei temps de Passió és molt propi per a considerar aquesta vinya de la nostra ànima. Les fatigues del plantar la vinya són la Passió, puix Jesucrist la planta amb la predicació de

80

J. TORRAS I BAGES

l’Evangeli, la rega amb la seva sang (els Sagraments), la cui- da i treballa amb les inspiracions de la gràcia i el govern dels seus pastors. El sol fa el vi i trepitja. Torcular calcavi solus, et de gentibus non es vir mecum. Per això el veiem vermell de sang. — Temor de que ens abandoni, tregui la muralla, no ens cuidi i ens deixi a mans de les males bèsties de les nos¬ tres passions. Renovem la nostra fidelitat a Jesucrist purifi¬ cant-nos dels vicis, alentant-nos a la virtut, implorant la seva gràcia.

Resum del compilador

Diumenge tornà a emprendre nostre Rvm. Prelat les homilies sobre pa¬ ràboles de l'Evangeli, explicant la de la vinya, voltada d’una tanca, conreua- da amb la major diligència, amb una torre al mig per a tenir-hi la deguda vigilància. Quan l’amo demanà comptes als masovers, aquests apedregaren o mataren als missatgers de l'amo, fins que, enviant-hi el mateix hereu, fou aquest igualment víctima de la ingratitud i malícia dels qui tenien la vinya. La comparació evangèlica fou explicada detalladament amb moltes de les més oportunes i fecundes aplicacions que conté, fent notar l'oportunitat de la mateixa en aquest temps de Passió i Setmana Santa, durant el qual la Creu de Jesucrist hauria d’ésser la preocupació constant de les ànimes cris¬ tianes de veres. I vingueren molt a propòsit les al·lusions que féu el Rvm. Pre¬ lat a la multitud d’espectacles a què s'entreguen tants «sense respecte a la santedat del temps i amb gran perjudici de la serietat de la vida, la qual deixa d'ésser sòlidament cristiana quan és donada tan irreflexivament a mundanes diversions».

QUARESMA DE 1907

PRIMER DIUMENGE

I

Tota criatura s'ha de renovar: plantes i animals. — L'ho¬ me està en renovació continua perquè està en corrupció con¬ tinua. — L anima contagiada pel cos s’ha de renovar i puri¬ ficar, n’hem de treure els set dimonis, perquè el nostre fi és unir-se a Déu i aquesta unió exigeix purificació. Beati mundo corde quia ipsi Deum videbunt. D’aquí la Quaresma i la peni¬ tència i el dejuni; vacació de tribunals, tregua de Déu, prohi¬ bició de velacions, tot a l’objecte de que fos un temps de re¬ colliment i de reflexió per a curar les llagues de la nostra àni¬ ma. — Moisès, Elies, els ninivites. Baptista, Jesucrist.

II

Quis potest facerre mundum de immunda concepto semine? Nonne tu qui solus es? En efecte: on cercaríem la nostra pu¬ rificació? En nosaltres mateixos, en els altres homes... Sols la trobarem en Déu. I per això vingué al món, propter nostram saluiem descendit de codis, etc. Jesús és l'únic metge de l'àni¬ ma. Una conversió és una curació, i solament Déu converteix. - Hgo sum via, veritas et vita. — Quid est facilius dicere, etc.

J. TORRAS I BAGES

82

— De la seva missió de curar en tenim un símbol en la cura¬ ció dels leprosos.

III

I com ens curarà Jesús? Adherint-nos a Ell . Exemplum dedi vobis. Jesús és el primer dels predestinats, i sols conformant- nos amb Ell alcançarem salvació. I com Ell anirà a la Glò¬ ria? Per passionem et crucem. La Creu és l’arbre de la vida. La Passió és lo tot de Jesús; per ella vingué al món, per ella complí sa missió; és el punt culminant de la seva vida; per això la devoció a la Passió és la més excel·lent; ha d'ésser pràctica i hem de completar en nostre cos la Passió de Jesús amb la penitència, amb la humilitat, amb l'oració. Amb aquestes vencerem al món, dimoni i carn que ens explica avui l’Evangeli vencé Jesús. La Passió de Jesucrist és com l'exem¬ plar de la batalla de la vida per a obtenir la victòria de la vir¬ tut i salvació eterna.

Resum del compilador

De la Passió de Noste Senyor Jesucrist. — Sempre devem pensar en aquests altíssims misteris que obraren la humana redempció, i més ara que una part molt il·lustre de l'Església, França, està en una passió tremenda l. — L'objecte del temps quaresmal és la renovació i la purificació del nostre esperit. Tot té necessitat de renovació, i en la naturalesa veiem manifesta aquesta renovació. Per a obtenir la renovació espiritual per la purificació de les culpes i de les imperfeccions, un dels medis principals és la contempla¬ ció reflexiva i amorosa de la Passió de Jesucrist. D'ella deriva tota la vida de l'Església: els Sagraments són les set fonts obertes al costat de Jesucrist que porten a l'Església tota la vida espiritual.

1 . Al·lusió a l'execució de la llei sectària anomenada Separació de les Es¬ glésies.

SERMONARI

83

SEGON DIUMENGE

Resum del compilador

Manifestà com de la Passió prové a l'Església tota la florida de santedat, que tan admirable sens presenta en tots els màrtirs des dels primers d'ells, sant Esteve i santa Tecla, fins als últims que han imitat més de prop el mar¬ tiri de Jesús. I en la Passió han trobat igualment estímul i aliment per la seva santificació tots els hèroes de la fe cristiana. Perquè la Passió és la base de totes les virtuts, no solament de les divines o teologals, sinó de totes les demés: el mirall i l'incentiu més eficaç n’és la consideració de Jesús pacient.

Féu ressaltar en aquest sermó els turments exteriors de Jesucrist, ponde¬ rant com la Passió radica principalment en la carn del Fill de la Verge Im¬ maculada, que així satisféu pel pecats dels homes comesos principalment pels sentits corporals. La vista de Jesús sofrí tortures amb els escarnis que hagué de presenciar i amb els dolors de les persones amades que el seguien en aquelles hores. L'oït sofrí les mofes i els insults del poble més afavorit d'Ell; la boca, fel i vinagre; ei tacte, assots, espines, crucifixió.

Anà seguint les virtuts principals que resplendiren en Jesús pacient i amb aquella frase de sant Ambròs — que val ella sola per un sermó: triumphale silentium — ponderà, el silenci triomfal de què donà tan admirable exemple en mig de les amargures i de les tortures més cruels el dolcíssim amador i Redemptor de la humanitat. Fou un sermó magnífic, d'una eloqüència fonda, senzilla i penetrant.

TERCER DIUMENGE

Resum del compilador

Sofriments interiors de Jesús manifestats en les paraules del diví Mestre: «Trista està la meva ànima fins a la mort.» La tristesa és una de les passions més horribles de l’home: com l’arna que rosega les robes, eixuga i asseca els ossos, i d’ella s'originen moltes altres passions, com la ira, l’enveja, la deses¬ peració.

Jesús volgué experimentar aquesta terrible pena, perquè venia a curar to-

84

J. TORRAS I BAGES

tes les passions humanes i a satisfer a la divina Justícia per les vanes ale¬ gries i per les follies de la humanitat. I fuu tan gran e! pes de la tristesa' de Jesús, que el féu caure a terra i suar sang. I-es causes d aquesta mortal tris¬ tesa foren la sensibilitat exquisida i la delicadesa del Cor de Jesús, que el so- fnment es tant més viu com més elevat l'esperit del qui sofreix. La pedra no pateix, a planta, que ja té una vida superior, té una espècie de sofriment- ammal ja pateix verdaderament; en l'home el sofriment és ja extraordinari’.

Altres causes foren la viva aprensió dels turments de la Passió, dels pe¬ cats que s havia carregat a sobre, les persecucions de l'Església, la infideli¬ tat dels seus amics...

El remei de la tristesa l'ensenyà el diví Mestre en aquelles paraules- «No es faci la meva voluntat, sinó la vostra.» La resignació en els designis de la ’rovidència, la conformitat de la voluntat humana a la divina és l'únic ve- ntab e remei de la tristesa. L'home aleshores es fa superior al sofriment, enç la tristesa, augmenta els seus mèrits, fent-se semblant a Jesús. D'Ell l'E- vangeli no diu mai que sentregués a Ja risa, i en canvi explica com va plorar

tes vegades. Ell era 1 Home de dolors i s'havia carregat a sobre els dolors de tota la humanitat.

QUART DIUMENGE

Resum del compilador

Les humiliacions de Jesús. L'amor de la pròpia dignitat és el sentiment

Hm VIU 3 natUraleSa- Déu s'estima a Si mateix, i l'home també deu es- mar-se. Mes, sovint aquest sentiment esdevé exagerat, i aleshores és l’amor propi, la passió fonamental en l'home, de la qual ningú n'està del tot exempt H. ha homes que amb l'auxili de la gràcia arriben a assolir un admirable do- m.m de la seva sensualitat; n'hi ha que logren sobreposar-se a l'amor de la p tria i de la famiha; mes ningú s’arriba a sostreure a la influència de l'a¬ mor propi; i per això, l'home, que ho oblida tot, no oblida mai completa¬ ment les injuries que se li fan.

Jesús venia a curar aquesta passió com les demés, i volgué dar-nos exem¬ ple de com hem de suportar les injúries i afronts, sofrint-ne en aquelles ho¬ res de fondes amargures i martiris. Mai ningú ha sofert tantes injúries com esus en la Passió. Les sofrí de part de tota mena de gent: del poble, dels ma¬ gistrats, dels prínceps dels sacerdots. Ell, la Sabiduria eterna, la Llum del

SERMONAR!

85

món, fou tractat d idiota, de boig i de bevedor. Kll. que no havia volgut que les turbes entusiasmades el proclamessin rei, és mofat i escarnit, posant-li un drap per ridiculitzar la púrpura reial, una corona d'espines t una canya per ridiculitzar els símbols de la seva divina reialesa.

1 a I hora de la mort, quan fins els criminals mereixen i reben totes les atencions per alleugerir les seves amargures. Jesús és ultratjat amb sarcas¬ mes cruels.

El diví Fiador vingué a satisfer per les injúries que la humanitat pecado¬ ra ha inferit a Déu. Déu mana i l’home no obeeix; per totes aquestes injúries Jesús volgué sofrir els afronts de la Passió.

QUINT DIUMENGE

Resum del compilador

L objecte de l’Encarnació, Vida. Passió i Mort de Jesús fou restaurar la humanitat caiguda per la culpa del primer Adam. Tota restauració és difícil. I aquesta restauració de la humanitat culpable l'hagué de portar a terme Je¬ sús pel sacrifici La idea del sacrifici estava en tots els pobles que precediren a la vinguda del Redemptor: en tots s'oferien sacrificis cruentíssims, no ia d animals, sinó d homes, perquè la idea que els pobles antics, fora del ju- daic, tenien de la Divinitat era una idea de terror.

En Jesús s’havien d’unir novament la Justícia i la misericòrdia. Ell oferí el sacrifici de Si mateix essent el sacerdot suprem de la humanitat i la víc¬ tima de tot el món, víctima excelsa i santíssima, única que podia reconciliar 1 home amb Déu. El Sacerdot etern de la humanitat oferí el gran sacrifici, tenint per mitra pontifical la corona d’espines, per bàcul la creu, per anell els claus.

Aquest sacrifici ha restaurat la humanitat i l’ha elevada a major altura que no tenia en el Paradís, fins al punt de poder cantar l’Església: 0 feliç cul¬ pa, que ha merescut tal i tan gran Redemptor! La humanitat torna a tenir un Paradís, la santa Església; i com els quatre rius fertilitzaven el Paradís terrenal, les llagues de Jesús crucificat són rius que fertilitzen el Paradís de l’Església i hi fan brotar tota llei de virtuts.

La Sang de Jesús no ha perdut res de la seva virtut santificadora; i ara com sempre, àdhuc en les èpoques de més decadència moral, aquesta Sang ha fet produir en l'Església flors de santedat exquisida. Les solemnitats a

86

J. TORRAS I BAGES

quú anem a entrar aquests dies erts conviden a contemplar el sacrifici del Cal¬ vari, i agrair a I amorosíssim Redemptor la seva caritat, participant de la seva Creu amb les lleugeríssimes mortificacions que imposa la llei eclesiàs¬ tica.

QUARESMA DE 1908

Pecats capitals

PRIMER DIUMENGE

rifirL;QUrSm,a te un dob,e objecte: exercitar-se en la mor- nate.v l’RhUmi h,aCI° 1 cLontemP‘ar ia Passib de Jesucrist. Avui dons A f Vangeh eTns ho indica al Proposar-nos les tempta- de rLlmneSUTCr‘St' LeS temPtacions són com unes malalties

da i hZdimteSrUS T 6nSenya de vèncer-)es amb la penitèn- Hrt V 1 LeS temPtacIons es vencen amb la mortifica-

c fada 1 i a°StreS passi0ns' Una ‘emptació és una passió ex¬ citada pel dimoni, que ens sol·licita a pecar. La primera con-

ta VènCer m em‘C & conèixer-10 bé; per això en aques-

— La SupTrbia01151116™™111 paSSÍOns PrinciPab de l'home.

L Església ens proposa a Jesús vencent les temptacions n les tres temptacions de Jesús hi podem veure tots les pas- lons^Múfe te deorsun, supèrbia d'aparèixer com home ex- traordmari, i de la supèrbia deriven la ira i l’enveja. — Dic

la cob'dfcia^1 U sensualitat- — Omnia tibi dabo:

v.rtmcl0tUrràriaada ^ ‘ JeSÚS 1 “«emplant la

88

J. TORRAS I BAGES

•••sg

3

Resum del compilador

La supèrbia és el cap i la rel de tots els mals: llençà l'àngel del Cel i l’ho¬ me del Paradís; la història de la supèrbia és la història de les calamitats: per la supèrbia els conquistadors pertorbaren els pobles i els assolaren; els agi¬ tadors polítics contorben les ciutats i impedeixen l'ordre; els heresiarques, moguts de la supèrbia, pretenen organitzar la jerarquia d'una manera dis¬ tinta de com l’ha establerta l’Esperit Sant; dins la família la supèrbia no hi deixà regnar la tranquil·litat. — Malícia de la supèrbia per la il·lusió de què fa víctima a l’home. — La supèrbia l’enganya de moltes maneres: o fent-li veure que té una excel·lència pròpia, essent així que tot lo que posseeix ho ha rebut; o fent-li creure que la seva excel·lència és deguda a mèrits propis, essent així que no hi ha sinó Crist Redemptor que ha tingut mèrit propi, de qui davallen tots els mèrits de vida eterna que puguem tenir els homes; o fent-li imaginar que té més de lo que realment no posseeix, lo qual és ver- dadera follia.

Remeis: la consideració del nostre no-res, som pols i en pols hem de parar; la comparació de nosaltres amb la divina Omnipotència, de la qual tot ho hem rebut i sense la qual no som res; la nostra pròpia misèria, per la qual l’hermosura es dissipa amb una malaltia, les riqueses amb un revés de for¬ tuna, la llum de l’enteniment amb una gota de sang caiguda sobre el cervell. Demés, la història de la nostra vida. Tots tenim la nostra història, i la major part dels seus capítols són plens d’iniquitats i de pecats. Finalment, l'exem¬ ple dels Sants, que han sigut tots humils, i sobretot els de Jesucrist, que s’hu¬ milià fins a la mort, i mort de creu, mereixent per aquesta humiliació l’ex- celsitud i la glòria.

SEGON DIUMENGE

Entre les passions que el temptador procurà excitar en Je¬ sús, avui una ens ha de cridar particularment l'atenció: Om- nia tibi dabo, etc., és a dir, la cobdícia dels béns temporals, o sia l'avarícia . Aquesta temptació és lo que en diem vendre's lamina. Per l'amor desenfrenat de les riqueses molts s'han ve¬ nut l’ànima. En la Passió de Jesucrist aquesta passió hi juga

SERMONARI

89

un paper molt important. Portat de l'avarícia Judes entregà a Jesucrist.

Resum del compilador

Avarícia. Aquesta passió jugà un paper molt imporrtant en la Mort de Nos¬ tre Senyor Jesucrist, venut per Judes als prínceps de la sinagoga. Ningú com Judes havia vist i oït de Jesús tantes alabances i exemples de pobresa; i, no obstant, ell fou víctima de l'avarícia. Aquesta passió és molt humana, radica en la misèria de l'home. L’home no pot prescindir d'alimentar el seu cos; el filosop, que està absort totalment en la investigació de la veritat; l’anacoreta i el contemplatiu, que viuen entregats a la meditació de les perfeccions divi¬ nes, no poden estar-se de subvertir a les necessitats de la seva naturalesa.

D’aquesta passió se'n segueix una gran ceguera i una miserable esclavi¬ tud; l’avar no se’n serveix de les riqueses, sinó que les serveix. Tota passió és una mena d’idolatria, i segons l'ídol és la vilesa de la passió. L’avarícia és vilissima. Les passions intel·lectuals tenen una certa excel·lència, com la su¬ pèrbia, que és la reina de les passions, perquè són o de la ciència, o de l’art, o de coses brillants; les passions carnals, funestes com són i que rebaixen l’ho¬ me al nivell de la bèstia, tenen, no obstant, algun pler; l’avarícia no té pler ni dignitat, sinó tristesa i frenesí.

L’avarícia és un egoisme desenfrenat, i per això avarícia i caritat mai no van juntes. L'avar no és bo per ell ni pels altres, i per no gastar arriba a una vilissima decadència. Tampoc va junta amb la justícia. L’avar ho vol tot per ell, lo seu i lo dels altres; i la major part de les iniquitats tenen origen en l’avarícia; el militar es ven el rei i la pàtria; la dona ven la seva honra, i Ju¬ des vengué el seu Mestre i Senyor. — Sant Ignasi ensenya que el dimoni co¬ mença a atacar per aquest vici per fer caure després en els altres, i per això és que tots els fundadors d'ordes religioses estableixen el vot de pobresa per tancar la porta als demés pecats.

Remei de l'avarícia; la consideració de la vanitat de les riqueses: tenint per menjar i vestir, lo demés de què serveix? De qui seran en morint? I la confiança en la divina Providència. Jesucrist ens ensenya a demanar el nos¬ tre pa de cada dia, i no més . Déu, que ens ha criat i governa, no deixarà mai als qui confien filialment en la seva Providència paternal, i després de pas¬ sar amb cristiana dignitat aquesta vida ens omplirà amb l’abundància de la seva Casa celestial.

90

J. TORRAS I BAGES

TERCER DIUMENGE

La humilitat del Redemptor arribà al punt de voler ésser temptat fins de les passions corporals, que en certa manera són pròpies dels homes i de les bèsties. Et cum ieiunasset... esuriit. Jesucrist respon al maligne esperit manifestant la so- breexcel·lència de les satisfaccions espirituals. El cristià, fill de Déu, no ha de buscar la felicitat en el goig del cos, sinó de l’esperit. I l’Església, en la Quaresma, pràcticament ens en¬ senya i mana a subjectar el nostre cos, per medi del dejuni, que és una gimnàsia espiritual. Perquè encara més temible pels homes que no pas la gola és la luxúria. Jesucrist no po¬ dia pas ésser temptat d’aquesta mala passió, perquè no tenia el germen d'ella. Ensenya sant Tomàs que Jesucrist, que vol¬ gué sentir totes les passions humanes, no contragué aquelles que provenen del pecat, perquè Ell no era fill del pecat com nosaltres; Ell prengué la naturalesa humana enterament pura, i la luxúria és una conseqüència del desequilibri del pe¬ cat. Aquesta vil passió, doncs, no podia ésser experimentada per la sagrada humanitat de Jesucrist. I aquesta sagrada hu¬ manitat devia ésser com una medicina per a curar la impu¬ resa dels cristians. Vinum germinans virgines, i, en efecte, l'ús de l’Eucaristia mitiga la concupiscència, que tants estralls fa en l’home. — Estudiem, doncs, aquesta vil passió.

Resum del compilador

El sermó de l'Il·lm. Sr. Bisbe en la tercera dominica d'aquest temps qua- resmal versà sobre la luxúria, manifestant primerament com l'Evangeli d’a¬ quell dia completa el del primer diumenge i demostra l'existència d’un prin¬ cipi advers que indueix els homes al pecat, el mal esperit. Crist volgué ex¬ perimentar totes les flaqueses de l'home, fora del pecat, i per això volgué és-

SERMONARI

91

ser temptat. La temptació sempre humilia, perquè suposa la flaquesa del temptat. Volgué ésser temptat de gola, la qual, radicant en la necessitat de la naturalesa, no és la més vil de les passions; mes no volgué éser temptat de luxúria, perquè qui venia a salvar el món de la corrupció no podia con¬ treure cap impuresa en aquella seva carn que venia a dar-nos en el Sagra¬ ment per remei de tota impuritat. Ell era el vi que engendra verges. — La luxú¬ ria és la passió que fa més víctimes i, segons expressió del doctor de l'Esglé¬ sia sant Alfons Maria de Liguori, és la que condemna més ànimes. Es la més abominable i de conseqüències més funestes. És pecat pròpiament de la carn, i no hi ha res més corruptible que la carn. Pot fer-se una gradació en la qual va pujant-se en dignitat a mida que ens apartem de la carn. El nostre espe¬ rit és el més imperfet, perquè està unit a la carn; els àngels són més perfets, perquès estan exempts de la carn, i pujant per damunt d’ells s'arriba a Deu, Esperit puríssim i perfectíssim, immens, d'una puresa absoluta, incompren¬ sible, incomparable, inefable.

És passió vilíssima, per la qual l’esperit es rendeix, es rebaixa, s esclavit- -za a al carn. Per això els maniqueus deien que la carn era obra del diable, lo qual, si bé és error heretical, perquè tota criatura és obra de Déu, prova, no obstant, la vilesa de la carn.

Perquè l’esperit mantingué el domini que li pertoca sobre la carn veiem quines penitències han fet els Sants. Sant Benet i sant Francesc, en temps antic, i el nostre angèlic Miquel dels Sants es rebolcaven sobre esbarzers per esmortuir l'ardor de la concupiscència o per mantenir immaculada la seva

I dirigint-se particularment als joves estudiants 1 parlà amb caloroses fra¬ ses de la victòria del Doctor Angèlic, per la qual meresqué el premi promès als nets de cor: vegé a Déu. El seu enteniment fou sobirà, no sols amb sobi¬ rania sobre el seu cos, sinó que encara la seva intel·ligència és sobirana de nosaltres; encara la majoria dels qui es preparen per servir a l’altar es re¬ geixen per la doctrina de sant Tomàs.

Parlà després de les conseqüències de la luxúria segons les ensenyances de l'Angèlic: la ceguera del cor, la precipitació, la inconstància, la falta de voluntat. Sant Tomàs no havia experimentat per si mateix aquests efectes; mes al·lega l’autoritat del dramaturg llatí (Terenci). Altres conseqüències són: l’odi a Déu, a qui el luxuriós tem com Jutge qui ha de demanar-li comp¬ te de com se portà l’esperit en governar la carn; l'amor de si, el culte del cos. Quan disminueix la puresa augmenta l’amor de les coses temporals; i quan

1 . Els seminaristes interns i els del Col·legi de Sant Josep assisteixen sem¬ pre a la predicació de Quaresma i Advent a la Catedral.

92

J. TORRAS I BAGES

aquest minva, la puresa augmenta. L’últim efecte de la impuresa és la de¬ sesperació: l'home luxuriós ni espera el Cel, ni és capaç d'imaginar aquella glòria eterna d'eterna puresa i felicitat.

Remeis: ningú s’ha de tenir per invulnerable i tothom ha de prendre pre¬ caucions. La primera és fugir: en aquestes batalles els covards guanyen vic¬ tòria, segons sant Felip Neri. Modèstia: en l'epístola d’avui sant Pau diu que m anomenar-se deu aquest vici entre cristians. Freqüència de Sagraments i devoció a Maria: en l'hora de la temptació invocar-la i Ella girarà envers nos¬ altres aquells seus ulls misericordiosos i puríssims.

QUART DIUMENGE

I

En l'Evangeli de les temptacions de sant Mateu, en l'ado¬ rable persona del Redemptor hi trobem l'expressió de tots els sentiments i passions nobles que ha de tenir un cor. El Cor de Jesús és un cor perfecte. Quan el temptador s’atreveix a de¬ manar a Jesús que l'adori, Ell s'omple d’ira i li diu: Fes-te en¬ llà, escrit està: a Déu sols adoraràs i serviràs. Se'l treu de da¬ vant. És una ira noble. Irascimini, et nolite peccare. Elies ma¬ nant degollar als falsos profetes. És el sentiment de la justí¬ cia. Jesucrist traient del temple als comerciants i en molts al¬ tres llocs. Quan la ira, que és el sentiment de la justícia, no s'ex¬ cedeix, és una passió que repel·leix la injustícia, és una qua¬ litat digna, de manera que la falta d’aquesta noble ira sant Tomàs considera que és viciós. — La ira, no obstant, ha d’és¬ ser governada per la intel·ligència. — La ira no és l’odi, que sempre és mal.

II

Però fàcilment la ira s’excedeix prenent per injúria lo que no ho és, o donant-li més extensió de la que té, i aleshores és

SERMONARI

93

un pecat capital, perquè és mare d'una porció de pecats: ven¬ jances, homicidis, calúmnies, desafiaments, injúries, blasfè¬ mies. a) La ira en nostre propi cor, interior: sentiments de mal- volença, judicis temeraris, tempestats, produeix de vegades la mort. Influència en el mateix cos. b) La ira en les persones que ens rodegen, família, amics, veïns, produeix renyines, plets, divisions, c) La ira entre les nacions, guerres terribles. De consegüent, la ira no dominada és una font de pecats.

III

Sens dubte la ira és un gran perill per l'home, quan Jesús diu: Discite a me quia mitis sum, etc. I a Ell ja els profetes el designaven amb els noms de rei pacífic, príncep de la pau, que no trencaria la canya esquerdada, ni apagaria el ble que en¬ cara fuma. Que no parlaria amb estrèpit pels carrers i pla¬ ces, sinó que seria mansíssim. — Sant Joan el designa ecce ag- nus Dei, corresponent al profeta que deia sicut ovis ad occi- sionem ducetur. I Ell digué: Benaventurats els pacífics quo- niam filii Dei vocabuntur, perquè Déu és Deus pacis. Per això en la sagrada Litúrgia domina sempre el pensament de la pau. Pax vobis. — Agnus Dei (símbol de pau) dona nobis pa- cem. Odia la venjança i diu: Dimitte nobis sicut et nos dimit- timus. L'Església demana sempre la pau, i obre als ulls de la fe l'espectacle sublim de la pau, que regna en el si de la inal¬ terable tranquil·litat de la Trinitat divina. L 'Evangelium pa¬ cis. Ve al món amb l’m terra pax, i surt del món amb el di¬ mitte illis. Patientia opus perfectum habet.

IV

Remeis: 1 .er El cultiu de la humilitat. La supèrbia no és so¬ ferta. 2.on L’estima del pròxim; si considerem la dignitat dels altres, fills de Déu, no ens irarem tan fàcilment. 3.er La con-

94

J. TORRAS I BAGES

templació de les injúries de Jesucrist, que formen la part prin¬ cipal de la seva Passió. Així ens serà fàcil d'ésser pacífics, i si som pacífics tenim assegurada la Glòria; beati pacifici quo- niam ipsi Filii Dei vocabuntur, i si... filii, et heredes. Tinguem pau primer amb nosaltres mateixos i després amb el pròxim.

Resum del compilador

De la ira. — De tots els nobles afectes fou exemplar el Cor de Jesús. Quan és temptat de gola ensenya que la satisfacció de l’home no està en els béns materials, sinó en més altes expansions; quan és temptat d'ambició respon: Fuig d’aquí, Satanàs, ensenyant-nos la noble indignació que deu sentir nos¬ tre cor per la injusta adoració d'algú fora de Déu, a qui és deguda. La ira, en aquest sentit, és un afecte noble, que l’han tingut els grans Sants: Moisès, el més mansuet dels homes, s'indigna contra el poble rebec als beneficis di¬ vins; Elies, l'amic de Déu, degolla els falsos profetes; i l'Escriptura ens amo¬ nesta: Aïreu-vos i no vulgueu pecar. Aquest sentiment ha d'ésser governat per la raó; d'altra manera és font de tristesa, d'infelicitat i de discòrdia. Descon¬ certa l’ordre en l'home, altera la seva salut, fa infeliços els qui el rodegen. Desconcerta l’home amb l’home: homicidi, plets, injustícies, la major part d aquests mals s'originen de la ira no dominada. Desconcerta poble amb po¬ ble, produint baralles, guerres, cataclismes.

Jesucrist és profetitzat com exemplar de paciència i mansuetud: La seva veu no se sentirà per carrers i places, no acabarà de trencar la canya esquerda¬ da ni d'apagar el ble que encara fumeja. Per sant Joan Baptista és assenyalat amb les paraules: Veu's aquí l'Anyell de Déu. Ell, el Lleó de Judà, s’és con¬ vertit en anyell que ni obre la boca quan és portat a morir i aplaca amb la seva mort la justa ira del Creador. Ens ensenya a aprendre d'Ell a ésser hu¬ mils i mansuets de cor i anomena benaventurats els pacífics. L’Església pre¬ dica sempre la pau i en la missa demana la pau, que és el bé major.

Medis per adquirir aquesta excelsa virtut de la paciència: la humilitat, considerant la nostra misèria i tenint bona idea del pròxim; l'exemple de Je¬ sucrist en la Passió, qui obeí a autoritats indignes, conduït d’un tribunal a l'altre; essent les humiliacions i les injúries la major part de la Passió.

Si som pacífics, serem fills de Déu; i si som fills, serem hereus de la feli¬ citat i pau eternes.

SERM0NAR1

95

DIUMENGE DE PASSIÓ

Aquest Evangeli és la relació dels insults i injúries més horrends dels jueus contra de Jesús. Li diuen que és pecador, posseït del dimoni, que obra per poder del dimoni, i fins el volen apedregar. És a dir, arriben a l 'odi. Començaren per l’enveja i acabaren per l’odi, perquè l’odi és el complement i últim grau de l’enveja, sant Mateu diu, quan explica com els jueus el portaren a Pilat, que aquest sabia que per invidiam tradidissent eum. Expliquem l’enveja.

Resum del compilador

De l'enveja, que tanta part tingué en la Passió. — L'enveja domina fàcil¬ ment els homes: Abel és mort per Caín, Josep venut pels seus germans, Da¬ vid perseguit de Saül, per l’enveja. És vici repugnant, i per això l’envejós si¬ mula altres sentiments per encobrir aquesta passió. És la corrupció del més noble dels afectes, la caritat; per consegüent, és vici abominable. És una pas¬ sió diabòlica. Filles de l'enveja són: les petites murmuracions, la difamació, l’alegrar-se del mal i entristir-se del bé del pròxim. Aquesta passió prové de l'amor de la vanitat i de la pusil·lanimitat, del cor petit i estret. I s'ha de cu¬ rar procurant eixamplar el cor perquè hi pugui cabre l'amor immens de Déu i del pròxim...

QUARESMA DE 1909

Virtuts cardinals

PRIMER DIUMENGE

I

Tota la vida humana és una lluita, però especialment la Quaresma. En ella contemplem el gran lluitador qui ve per a vèncer al pecat i al dimoni, i per Pasqua el contemplarem ven¬ cedor i triomfant. La lluita cristiana és principalment contra de les pròpies concupiscències, i l’Església comença la Qua¬ resma recordant-les. Evangeli. — Les concupiscències nas¬ queren del pecat i engendren el pecat. — Podem dir que tot el sistema de la vida cristiana és un pla fundat en les conse¬ qüències que el pecat deixà a la naturalesa humana: vulnus ignorantiae — vulnus concupiscentiae.

II

Vulnus ignorantiae. — Desequilibri d’enteniment. Ecce enim veritatem dilexisti: incerta, et occulta sapientiae tuae ma- nifestasti mihi. Il·lusions, puerilitats, apariències, enganys, vanes converses en què passem el temps, i la consideració so-

SERMONARI

97

bre de les veritats eternes ens avorreixen. I el cristià sempre ha de considerar-les, perquè són la veritat i no hem de fugir de la veritat.

III

Ecce enim in iniquitatibus conceptus sum et in peccatis con- cepit me mater mea. Rares vegades pensem la santedat, la li- citud de nostres accions, sinó si són agradables. — En l'ordre corporal: gola, luxúria, avarícia; espiritual: supèrbia, ambi¬ ció, vanitat.

IV

Això estableix un desordre ja des de que venim al món. Les criatures ja tenen gola, enveja, ira, etc., i, de consegüent, quan arriba l'hora de la raó hem de treballar per a ordenar totes aquestes passions. Conflictes continus en què ens tro¬ bem. Hem d'alimentar el nostre cos i hem de fugir de la gola; el pare de famílies ha de reunir medis de subsistència i no pot ésser avar; hem de tenir energia i no ésser iracunds; hem de sostenir la nostra dignitat i no ésser superbs. L'Església ens ensenya d’eixir del conflicte i governar la nostra ignoràn¬ cia amb la prudència i la justícia, i la nostra concupiscència amb la fortalesa i la templança. D'això parlarem en aquesta Quaresma.

V

Per a aprofitar la Quaresma recordeu l’Espístola: Ne in va- cuum gratiam Dei recipiatis. Vida cristiana, de recolliment, oració, mortificació, etc.; assistència a les esglésies, lectures espirituals; així aprofita la Quaresma. Santedat de la Quares-

98

J. TORRAS I BAGES

ma en els antics cristians, dejuni apostòlic, penitències públi¬ ques. Abjiciamus... opera tenébrarum et induamur arma lucis. Les obres de les tenebres són el pecat; les armes de la llum són de la milícia cristiana: humilitat, mortificació, oració, al¬ moina, etc.

Resum del compilador

En les Sagrades Escriptures se'ns presenta dominant la idea de lluita i combat en què consisteix la vida de l'home mentre peregrina per la terra. I l'Església, inspirant-se en aquesta idea, posa al principi de la Quaresma l’E¬ vangeli de les temptacions de Jesús, el lluitador heroic per excel·lència, per donar-nos lliçons molt útils de lluita i de victòria. La impugnació diabòlica no perdonà a Jesús en el desert; tampoc perdona a ningú, ni enlloc: pel di¬ moni no hi ha res sagrat. La causa de la impugnació diabòlica és l’enveja; i quan l'esperit maligne veu que l’home s’acosta més a Déu, més l’ataca amb la temptació: el dimoni és l’enemic de Déu, i ataca l’home qui serveix a Déu.

Jesús ens ensenya a lluitar. Déu, qui és Senyor de totes les coses, vol que l’home sia també senyor, que tingui domini sobre si mateix. Més que contra enemics exteriors vol que lluiti contra les passions que mouen tempestats en la seva ànima. Déu és immutable, és la pau perfecta, i vol que l'home, do¬ minant-se i vencent-se, obtingui la pau i una certa immutabilitat.

Déu crià recta la naturalesa humana; el pecat trencà aquesta rectitud i les passions quedaren desenfrenades, com ho testifiquen els escriptors cris¬ tians i gentils i ho ensenya a cadascú la pròpia experiència. Dues ferides prin¬ cipalment va rebre amb el pecat la naturalesa humana: ignorància en l'en¬ teniment i concupiscència en la voluntat. L'home, per savi que es cregui, en¬ cara que es tingui com un déu, té la intel·ligència molt ofuscada, amb prou feines coneix la veritat, i és sovint joguina de les apariències i de les il·lusions.

La concupiscència ja es mostra en la criatura que encara no parla, i tots hem de dir com el Rei Profeta que hem sigut concebuts en pecat. L'infant manifesta ja l’enveja, la gola... La criatureta que encara mama, diu sant Agustí, mossega el pit que l’alimenta quan encara no sap agrair l’aliment que en rep. I les passions van creixent a mida que va creixent la criatura.

Per ben governar i regir aquestes passions, per obtenir l'home la gran vic¬ tòria de la vida amb el domini de si mateix, l’Església ens ensenya quatre virtuts principals, que per això són anomenades cardinals: dues per curar la intel·ligència ferida per la ignorància, que són la Prudència i la Justícia, i al-

SERMONARI

99

tres dues, que són la Fortalesa i la Templança, per curar la voluntat ferida per la concupiscència. I aquestes quatre virtuts ordenen l’home en ses rela¬ cions amb Déu, amb el pròxim i amb si mateix...

SEGON DIUMENGE

L’admirable Evangeli d’avui ens manifesta la providència de Déu en regir les voluntats dels homes, si els homes són dò¬ cils en els seus camins. Evangeli: raons de la Transfiguració. És una gran lliçó de prudència, i ella és una virtut necessଠria; sense ella no hi ha virtut. Tothom l’ha de tenir: hi ha vir¬ tuts que no són necessàries a certes persones. Consisteix en la recta i convenient direcció de les nostres accions. — Vegi’s apunts anteriors.

Resum del compilador

Començà la prèdica referint la narració evangèlica de la Transfiguració, encisadora com totes. Volgué el Senyor fer testimonis dels esplendors de la seva glòria en el Tabor a sant Pere, sant Jaume i sant Joan, com una pre¬ caució perquè no patissin escàndol quan el veurien en l'agonia mortal de l’Hort de les Oliveres. Fou com una lliçó de prudència. I sobre aquesta virtut — després d'una introducció tan avinent — parlà l’Il·lustríssim Prelat, en la segona prèdica de Quaresma, demostrant com aquesta virtut cardinal o prin¬ cipal ha d'ésser universal i necessària. És de tothom i de sempre, des de que tenim ús de raó: ella ha de governar els nostres sentits, les nostres potències, tota la nostra vida social, totes les nostres relacions amb Déu i amb el pròxim.

És necessària a tothom: l'anacoreta ha de tenir una vida espiritual dis¬ tinta del qui viu al món; la monja ha de distingir-se de la mare de famílies; i tot això ho regula la prudència. Ha de tenir-se prudència per manar i per obeir; a la taula i en el dejuni; en l'exercici mateix de la virtut, perquè no pot haver-hi virtut sense prudència. El pecat és una gran imprudència, per¬ què és el predomini dels sentits o de les passions sobre la raó. Els sants han sigut sempre els més prudents: han seguit la moció i la llum de l'Esperit Sant, que és la prudència essencial, i han sabut exercitar la santedat apro-

100

J. TORRAS I BAGES

fitant-se de totes les circumstàncies, favorables o adverses, per a la pròpia purificació. Com Déu, que tot ho dirigeix a sa major glòria i bé de les àni¬ mes: revolucions, persecucions, heretgies i fins el pecat.

Parlà després de tres classes de prudència: la prudència de la carn, que és la mort, molt subtil en procurar-se els medis de sobreposar-se als demés homes, per això digué Jesús en I Evangeli que els fills de les tenebres eren més prudents que els fills de la llum.

L altra és prudència d'ordre natural, i aquesta és honesta: és ia que té el comerciant pels seus negocis, l’industrial per la seva indústria... Mes no bas¬ ta al cristià. El cristià ha d'elevar-la aquesta prudència, dirigint tots els seus actes amb rectitud i mirant, no als quatre dies que dura la vida, sinó la vida que mai no s’acaba.

Indicà immediatament les dues condicions que sant Tomàs assenyala a la prudència: la reflexió o consell i la resolució. El mal del món és la falta de reflexió, i ja l'antic profeta lamentava la desolació de la terra per falta de consideració. Si la reflexió pròpia no basta, és precís el consell. Aquí, diri¬ gint-se als seminaristes, els exhortà vivament a la meditació, sense la qual la vida espiritual és superficialíssima, no té consistència. Finalment, després de reflexionar bé abans d obrar, és precís tenir resolució per emprendre i con¬ tinuar 1 obra a despit de tots els obstacles, per obtenir el premi de la victò¬ ria, que és l'eterna felicitat.

TERCER DIUMENGE

Davant de Déu no ens fa grans els dons i excel·lències, l’e¬ levació, etc., perquè Déu no fa excepció de persones; davant d'Ell val únicament la santedat de la nostra vida. L'Evangeli d'avui ho demostra clarament. Qui més gran que Maria? I, no obstant, quinimmo beati qui audiunt verbum Dei, etc. Oir la paraula o ensenyança de Déu i guardar-la constitueix la justícia, és a dir, el compliment de totes les nostres obliga¬ cions. Déu és el just per excel·lència: Justus es, Domine, et rec- tum judicium tuum. Les Sagrades Escriptures i la raó natural representen a Déu com un jutge. Judica a Adam i Eva, etc. Es just i jutge, i nosaltres, perquè hem d’imitar a Déu i ésser d Ell judicats, hem de guardar justícia, que consisteix en la rectitud de les nostres obres o operacions. V. Apunts, núm. 1.

SERMONARI

101

— Aquesta rectitud suposa una llei o regla de nosaltres: a) res¬ pecte a Déu, el dia del Senyor; b) respecte a nosaltres; c) res¬ pecte al pròxim, no facis a l'altre lo que no vulguis per tu, i fes lo que voldries que et fessin a tu. — Sant Agustí identifica la justícia amb l’amor, i realment tota la justícia cristiana en això consisteix: sL.. vis ad vitam ingredi, serva mandata; sols és just qui compleix tota la llei, i aleshores es compleix lo que diuen els filòsofs que la virtut perfecta fa que els seus actes s’executin amb goig: viam mandatorum... cucurri, etc. Déu a qui més dóna més demana. A nosaltres, que tant ens ha do¬ nat...

Resum del compilador

De la virtut de la justícia. — La grandesa davant de Déu és la santedat i la justícia. Tots els pobles han tingut aquesta idea de la justícia en Déu, i abans que el coneguessin i adoressin com Pare, l'han conegut i venerat com Jutge. — És la justícia virtut fonamental i general: ha d'ésser constant en la nostra conducta i ha d’abraçar-la en totes direccions. Altres virtuts no hem de practicar-les sempre i amb tothom: no he de fer almoina al qui sia més ric que jo, ni dar consell a qui no el necessiti, ni prestar serveis de malalt a un home de salut robusta.

Totes les criatures observen la seva llei, totes compleixen les obres divi¬ nes; i fins Déu, omnipotent i etern, ha volgut subjectar-se en cert modo a la justícia, comprometent-se a dar la seva felicitat al qui observarà la seva llei.

La justícia respecte de Déu és l’observància dels seus manaments. — I aquí el Prelat s'estengué a deplorar el desconeixement actual de la divina pa¬ raula i la inobservància de la seva llei, com és ara la pública profanació de les festes.

La justícia envers el pròxim és donar a cadascú lo seu, no volent pels de¬ més lo que no volem per nosaltres, i volent pel pròxim lo que per nosaltres mateixos. De manera que la suma de la llei de la justícia Déu l'ha posada en l'amor: Amaràs a Déu sobre totes les coses i al pròxim com a tu mateix: en el dever ha posada la felicitat. La justícia i la pau, com diu l'Escriptura, s’han besat, i la pau és la base de la felicitat. L'amor dilata el cor i fa córrer amb facilitat pel camí de la llei. Qui no té el cor ample o el té danyat no pot pu¬ jar una costa: per fer el camí, sempre difícil, del dever és precís que l'amor ens eixampli el cor vencent l’egoisme.

QUARESMA DE 1910

PRIMER DIUMENGE

I

Temps d'expiació i penitència i oració. — Evangeli. — Les temptacions: en tindrem mentre viurem. Neixen de la cobdí¬ cia i de la supèrbia. Entre els actes de la vida de Jesucrist i la seva doctrina hi ha una perfecta correspondència. Jesucrist ens ensenya en la victòria d’aquestes temptacions lo mateix que Ell de paraula ensenyà al dir: Beati pauperes, etc. Qui és pobre d'esperit és vencedor, és invencible.

II

La pobresa d’esperit vol dir: a) Desprendiment de tot lo terrenal: béns, ciència, salut, etcètera; ens havem de deixar en mans de Déu. El cristià és l'home de l'eternitat; per això posseeix la pobresa d’esperit. Tot és no-res. Així és que és molt distinta de la pobresa material. Per a tenir l’esperit d'oració s’ha d’ésser pobre d’esperit, s'ha de creure pobre i necessitat. b) Vol dir que, estant convençuts de la seva misèria, insufi¬ ciència, són mendicants qui contínuament demanen. Per això diem que és invencible, puix que som vençuts: a) perquè vo¬ lem riqueses, honors, alabances, delícies; b) i per a reeixir no

SERMONARI

103

acudim a Déu per medi de l'oració. Jesucrist venç la tempta¬ ció amb la paraula divina: non in solo pane vivit homo... Do- minum Deum..., adorabis, etc., i l’home per a vèncer la temp¬ tació s’ha d’apoiar en Déu. La cobdícia és insaciable i atur- mentadora. És una febre. — És injusta, perquè voldria pos¬ seir-ho tot.

III

Del pobre d’esperit és el regne del Cel. És rei qui domina, i el pobre d’esperit domina, perquè no és dominat ni per l'a¬ varícia, ni la supèrbia, ni per les delícies sensuals. — Però en¬ cara la reial corona de la glòria que es darà als qui surten ven¬ cedors del món ens fa merèixer més el nom de reis. La pobre¬ sa d'esperit és la humilitat: humilibus... dat gratiam. — Jesu¬ crist mateix volgué donar-nos exemple de pobresa, neix i mor pobre. És el rei dels pobres, perquè és el rei de l'eternitat. Vae vobis divitibus... quia... flebitis.

Resum del compilador

Diumenge, primer de la sagrada quarantena que l'Església dedica a la pu¬ rificació interna dels seus fills com preparació per la Pasqua, punt central de tot l’any litúrgic, predicà com de costum nostre Il·lm. Prelat la seva ho¬ milia quaresmal. Consistí la primera d’enguany en referir la narració evan¬ gèlica de les temptacions del diví Mestre, aplicant les ensenyances que en¬ clou a la pràctica de la vida cristiana. Explicà com a les tres temptacions de supèrbia, avarícia i concupiscència es redueixen totes les demés; com l'ho¬ me que se'n deixa vèncer queda esclavitzat; com per mantenir l’equilibri de l'ànima en les diverses situacions de la vida és precís lluitar, dominar-se, re- frenar-se, abstenir-se. — Són sermons doctrinals, de gran senzillesa i junta¬ ment de gran substància, que no es poden fàcilment compendiar ni resumir en extractes sense perdre tot l’atractiu que tenen per les ànimes reflexives.

104

J. TORRAS I BAGES

SEGON DIUMENGE

I

L’últim fi de l'home és contemplar a Déu, summa felici¬ tat, Deus meus et omnia; per això en aquest món sempre hem de pretendre la unió amb Déu. Però costa d'alcançar. Jesu- crist abans d arribar a la Glòria passa pels turments de la Pas¬ sió, que sempre espanta a la dèbil criatura humana. Per això volgué fortificar als seus deixebles, que havien de quedar ren- dits en la Passió, mostrant-los abans la seva Glòria. — Evan¬ geli d'avui. — Els homes som com els apòstols; per a supor¬ tar la creu necessitem conèixer la Glòria, conèixer a Déu. Co¬ neixem a Déu per la fe; però la fe, que com el sol il·lumina i escalfa a l’ànima, confortant-la, solament la tenen els cors, beati mundo corde, etc. Observa que Moisès i Elies veieren, mi¬ llor, sentiren a Déu després de dejuni quaranta dies.

II

Necessitat de la puresa fins en lo material: l’aigua pura o impura, l’aire, etc. — La netedat en l’home: a) en el vestit i en el cos; b) en la consciència lliure de males passions; c) en el desprendiment de les coses del món. En aquest cas Déu es reflexa com en un mirall en el cor de l’home. La Quaresma temps de purificació: esperit de penitència, mortificació cor¬ poral i espiritual. — La transfiguració ens ensenya: a) la so¬ ledat; b) Y elevar-se contra la mundanitat. El cristià sempre ha d ésser íecollit i reflexiu, i amb la reflexió es coneix a si ma¬ teix que és incapaç i no-res. Aleshores queda el cor net de su¬ pèrbia, ambició i amor propi, i Déu se li comunica. Aquest és el misteri de Jesucrist, qui ens ensenya de trobar a Déu i veu¬ re’l per medi de la humilitat. Confiteor tibi, Pater, Domine coe - li et terrae: qui abscondisti haec a sapientibus et prudentibus,

SERMONARI

105

et revelasti ea parvulis. Jesucrist, diu l'Evangeli, s’exaltà d'es¬ perit en veure com els petits i humils, qui són els que tenen el cor net, veuran a Déu.

III

La puresa completa del cor no serà fins al Cel. — La visió completa de Déu fins a la Glòria. — La present és camí que hi condueix.

Resum del compilador

Continuant les seves prèdiques quaresmals, referí l’Il·lm Prelat la narra¬ ció evangèlica de la Transfiguració, aquella narració sempre amb l’atractiu d’una de les escenes de més esplendorosa magnificència expressada amb una forma d’una senzillesa insuperable; i fixant-se principalment en l’aparició dels dos grans personatges de l'antiga Llei, Moisès i Elies parlant amb Jesús en la Muntanya, tractà de la necessitat de la purificació per arribar a la vi¬ sió i contemplació de la Divinitat. Benaventurats els nets de cor, perquè ells veuran a Déu. Tots, en un grau més o menys elevat, som cridats a la contem¬ plació de Déu, àdhuc en aquesta vida; i aquesta contemplació és impossible sense la purificació. La visió de les veritats eternes no la donen les ciències humanes, la dóna la puresa del cor. Demostra la necessitat de la puresa, que és la perfecció dels sers; l'aigua, l'aire són purs quan no contenen elements de corrupció. La corrupció és la destrucció dels sers. Cal tenir la puresa cor¬ poral del domini de la sensualitat; la puresa del cor per l'ordenació dels seus afectes, i la puresa de l’esperit, que és la humilitat. Aquesta és encara més accepta a Déu que la mateixa puresa i integritat corporal. La supèrbia i l'or¬ gull són la luxúria i la concupiscència de l'esperit, i la humilitat el purifica d'aquesta concupiscència i luxúria i el fa apte per a la contemplació i visió de Déu, i així l’home purificat arriba a adherir-se amb aquell Esperit purís- sim i perfectíssim, i troba el repòs i la pau possible en aquesta vida, auguri i penyora de la felicitat eterna.

106

J. TORRAS I BAGES

TERCER DIUMENGE

I

L atribut més manifestat de Déu és la misericòrdia. Santa Teresa: misericordiós Domini in aetemum cantabo. — La crea¬ ció i la redempció són una obra de misericòrdia en favor de miseris. Jesucrist, pertransiit benefaciendo, fent bé als desgra¬ ciats. Evangeli d'avui: curació del mut. En aquest text podem considerar: a) la influència diabòlica; b) l'efecte del pecat, que ens fa muts amb Déu; c) la misericòrdia de Jesús.

II

Ens fixarem en aquesta misericòrdia perquè la llei de Je¬ sucrist és de misericòrdia. Misericordiam volo, et non sacrifi- cium... Sacrificium Deo spiritus contribulatus: cor contritum, etc. Estote ergo misericordes sicut et Pater vester misericors est. Tota obra bona és de justícia o de misericòrdia, però tota l’ac¬ ció de Déu envers la criatura és de misericòrdia, perquè nos¬ altres no tenim cap dret sobre de Déu; així com Déu té tot dret contra nosaltres, perquè nosaltres i tot lo nostre és de Déu. D aquí ve que les obres de misericòrdia que fem al pròxim són en certa menra obres de justícia, perquè les ha¬ vem de fer per Déu; quamdiu fecistis uni ex his fratribus meis minimis, mihi fecistis. ~ V. Apunts.

La prova de que el Cristianisme és una llei de misericòr¬ dia es veu en el Judici final: condemna o premia segons s'han exercitat les obres de misericòrdia. — V. Apunts.

SERMONARI

107

QUART DIUMENGE

La pràctica més útil de la Quaresma és el recolliment i la separació del món. Abans teatres i diversions paraven. El món es perd per falta de recolliment i reflexió. Fins els cristians fugen del culte de Déu si no troben pàbul pels sentits amb la pompa i aparato. Són molt pocs els qui viuen de 1 esperit. L’Església ens dóna lliçó d’aquest apartament del món fins en els Evangelis que ens posa: els fets més admirables de Je- sucrist que passen en la soledat: les temptacions... la transfi¬ guració... naixement i mort... avui la multiplicació dels pans i peixos. Consideraré com únicament Jesucrist pot satisfer a l'home: Beati qui esuriunt, etc.

I

Significació l.a és la material. Benaventurats els qui pa¬ teixen fam i set per Déu: a) els perseguits, com avui els reli¬ giosos; b) els qui per la penitència i dejuni reprimeixen els seus apetits. — Dolçura espiritual de què disfruten els perse¬ guits i els penitents. — Significació 2.a és l'espiritual. La fam i la set espiritual la té tothom: els uns recta, els altres falsa. Luxe, supèrbia, diversions mundanes, desig de reeixir en el món... fam i set hidròpica. — Els qui s'alimenten de les cria¬ tures sempre estan famolencs, diu sant Joan de la Creu; sols Déu satisfà a l’home. Fam de justícia vol dir fam de Déu: un viu desig de virtut. Qui perd aquest desig és mala senyal, com qui perd la gana en la vida corporal. Per a despertar 1 apetit de Déu no hi ha com el pensament de l'eternitat, que ens fa veure la vanitat i engany del món, i el consol i satisfacció de Déu; així veiem que alguns han deixat tronos, etc., per ali- mentar-se de Déu en la vida religiosa. — La felicitat de la vida cristiana amb poca cosa; la infelicitat de la vida mun¬ dana amb grans riqueses. La virtut és barata i els vicis són

cars.

108

J. TORRAS I BAGES

II

Significació 3.a: el convit eucarístic. En aquest mateix ca¬ pítol sant Joan diu: Jo sóc el pa de vida i qui en menja no mo¬ rirà mai. Isaïes ja pronosticà aquest convit a Sion, en què els homes serien saciats. Aquest menjar celestial: a) sacia i de¬ lecta homes i dones qui passen la vida sense altre; b) sosté la vida espiritual, necessitat major avui d'aquest aliment per a resistií la seducció del món. — Pius X. — L’Eucaristia és com el compendi de la vida cristiana, que consisteix en unir-nos amb Déu per a participar de la vida de Déu. Augment de fe, esperança i caritat. — I el convit verdader on serem saciats és la taula del Rei celestial, o sia la Glòria. 4.a significació: el convit de la Glòria: satiabor cum appanierit glòria tua. — La satisfacció dels justos que s’alimentaran de la mateixa justí¬ cia, no de les migajas. — Ego ero merces tua.

DIUMENGE DE PASSIÓ

Tot l'any l’Església viu del sacrifici de Jesucrist. Sense aquest sacrifici l'Església no existiria, ni Sagraments, ni Grଠcia, ni Glòria. Per això dedica aquests quinze dies a la Passió i comença aquest temps dient: Hodie si vocem D., etc. Convé que penetri en nostre cor. Les cerimònies t’hi ajuden. L'epís¬ tola explica l’eficàcia del sacrifici i expressa la gran llei: que pel sacrifici adquirim l’herència eterna. L'Evangeli podem dir que ja comença la Passió: agafen pedres per tirar-li.

I

Realitzada per Jesucrist, aquests dies hem de contemplar la gran llèi del llinatge humà després del pecat: pel sofriment hem de guanyar la Glòria. Lo qual expressa Jesucrist quan di¬ gué: Beati qui lugent, etc. Les llàgrimes respectades sempre:

SERMONARI

109

a) llàgrimes de la carn. Quan són superbes fan mal; quan són el tribut de la flaquesa no són males. De vegades no surten bé... conversions per desgràcies i humiliacions. Vae vobis qui ridetis...! — Però Jesucrist no parla de les llàgrimes de la carn, sinó de l’esperit.

II

Llàgrimes de l’esperit. — V. Apunts.

III

Ipsi consolabuntur. — V. Apunts.

IV

Déu ha volgut que el temps de sofrir fos curt, post passio- nem gloriam. Així veiem en nostre exemplar diví Jesucrist. — Participem de la seva Passió per a participar de la seva he¬ rència.

QUARESMA DE 1911

Explicació del Parenostre

PRIMER DIUMENGE

A) La vida cristiana i fins la vida humana és un combat continu dintre i fora de si. Tot cristià és un soldat de Crist — el regne del Cel no s'ha fet pels dropos, deia sant Felip Ne- ri — , i el soldat ha de preparar-se per la lluita si no vol caure presoner de l’enemic. Vigilate et orate. Sobrii estote et vigilati. — Tot l'any, però especialment la Quaresma. — I Jesús ens en dóna l’exemple retirant-se al desert, abans del gran com¬ bat de la seva passió i mort amb què vencé a l'enemic. — B) Estudiem en Jesús, nostre exemplar, com vencé en la llui¬ ta contra totes les passions humanes, puix que totes es con¬ juraren contra Ell i a totes vencé. Vencé totes les temptacions amb la paraula divina non in solo pane, etc.; ens havem de revestir de la virtut divina. l.er Apartar-se de les ocasions, fu¬ gint del món. En la vida mundana s'hi desenrotllen totes les passions: supèrbia, avarícia, luxúria, etc., spatiosa via... quae ducit ad vitam perditionem, visió d'un solitari d’un convent voltat de multitud de dimonis — i una ciutat en què sols n'hi havia un sense saber què fer; en el retir i recolliment, en la vida modesta hi ha més pau i menys perill — arctu via... quae ducit ad vitam. — Excel·lència de la vida de família i recolli¬ da. — 2.on L’altre exemple és de la mortificació dels sentits,

SERMONARI

111

el dimoni entra pels sentits. Quantes vegades sóc estat entre els homes, sóc tornat menys home. — Abstenir-se de diver¬ sions, i el dejuni en la Quaresma. Així creix l'esperit i es fa apte per la lluita. — Les delícies i diversions maten l'esperit. — Els grans sants i fundadors, els grans batalladors s'han pre¬ parat en la soledat i la penitència. 3.er L’altre exemple que ens dóna Jesús és l'oració. — És l’arma indispensable i con¬ tínua del cristià — sine intermissione orate. Sense ella sols s’és cristià de nom. I, no obstant, avui veiem que l’esperit d'ora¬ ció ha quasi desaparescut del poble cristià. — La necessitat i obligació més apremiant del ministre de l'Evangeli és res¬ taurar l’esperit d'oració, sense la qual la vida cristiana es ma¬ terialitza i desapareix. — Per això en aquesta Quaresma ex¬ plicaré l’oració típica. Jesús es constituí Ell mateix mestre d'oració; no és cosa dels apòstols, ni de l’Església, sinó d’Ell mateix. L'oració l'hem de fer en unió de Jesucrist, amb l’es¬ perit de Jesucrist: la nostra salvació.

Resum del compilador

Explicà el Prelat l'Evangeli, fent ressaltar les lliçons de recolliment, mor¬ tificació i oració que dóna el diví Mestre, vertader instituïdor dels temps qua- resmals. Inculcà la necessitat de la vida retirada i recollida, avui tan descui- dada. «El pare i mare de família deixen la casa — deia — com si els caigués a sobre; l’eclesiàstic deixa la seva església, el religiós la seva cel·la.» Insistí principalment en la necessitat de l’oració, i després de ponderar-ne l’ex¬ cel·lència per ésser una comunicació de l’home amb Déu, i el tribut que la criatura paga al Criador, indicà que durant els diumenges vinents d’aquesta sagrada quarantena explicarà l’oració típica, l’oració del Parenostre.

SEGON DIUMENGE

L’oració és una comunicació amb Déu, per això es neces¬ sita recolliment — cum oraveris, intra in cubiculum tuum, et clauso hostio. — Jesucrist és el gran pontífex de l'oració — per això es recull in montem... in oratione Dei, i sobretot avui

112

J- TORRAS I BAGES

en 1 Evangeli tn montem excelsum seorsum, on el Pare celes- ia se li comunica: hic est Filius meus dilectus, etc. El Cel cor robora que Jesucrist és Fill de Déu. Per això en ensenyar-nos el Parenostre comença dient: 1 «Pare, perquè l'oració és filla de 1 amor i el nom de Pare és expressió d'amor; per a incli¬ nar-lo a Ell a misericòrdia; per a alentar la nostra pusil·lani-

2 T'Zl TDt fiUS ^ °éU Per ad0pció' * V™: et he- sants- es d ' fratem,tat' “municacíó - la comunió dels sants—, es deu pregar per tothom: les col·lectes del Diven-

dres Sant. - 3.” Qui estau en lo Cel, perquè si bé està per tot es manifesta amb tota la seva glòria, i així excitem la nos¬ tra esperança i ens elevem sobre la terra. -4» Santificat el vostre sant Nom: primera i més important petició, perquè tot

^“7er a a D<^ P- a'dedicar'sei Déu

Ueu es el fi de la creació, i sobretot de l’home. I l’home ha si- gut criat per a alabar fer reverència i servir a Déu Senyor nos- - 1 mediant aixo salvar la seva ànima (sant Ignasi). La blas- m!H Lf/ pecat son ^oposició a aquesta petició. — 5°* El reg¬ ne de Deu es la santificació de totes les coses — coelwn no vum et terram novam - quan regnarà absolutament pertot

íes'deT pr^dm.r "^° ^ i en

Resum del compilador

En la segona homilia quaresmal TUlm. Sr. Bisbe féu 1 WnrBi m«if

*—7 >'« de ,a Tra„sfl„ “d ‘ ^ Tí

necessitat de recollir-nos i elevar-nos per fer oració. I ,o, segtXpücàlV racio típica, la del Parenostre, ensenyada per Aquell de qui el Pare celestial dtgue: Açues, és monfUUnuu, escolteu-, o. En aquestes dues paraules s Íntre

pleiï,eudTfaa nerf'' SdTT 1“““' ‘ deinos0'“t eiles cóntenen la

plenitud i la perfecció de la llei: l’amor a Déu i l’amor al proïsme Tota h

subs anca de la religió és la caritat envers Déu i envers el pròxim corrobl

mte r fteb ,a<,UeSt Ú,'Ím amb d PaSSatgC de “nt Fruitós. ■=! ^an

l’exphcicT de ÍTd qUa" ^ C°"dUït al martíri- S<!Suid™«« entrà en

. plicaco de les dues pruneres peticions: Sia santifica, vostre Nom. Aquest

SERMONARI

113

és el fi de tota la creació i principalment de la criatura racional: alabar, fer reverència i servir a Déu. Aquest ha d'ésser el desig constant de l'home, i a aquest dever primordial s'oposa directament la blasfèmia, i també tot i qual¬ sevol pecat, que és una negació dels atributs i drets del Nom de Déu. Aquest Nom és sant i santificador: en aquest Nom s'administren tots els sagraments, que santifiquen les ànimes. Vinga a nosaltres el vostre sant regne. El regne de Déu no vindrà definitivament sinó a la consumació del temps, quan es farà la separació dels fills del regne, dels fills de la llum, i dels reprovats i rebels a la gràcia divina. El regne de Déu, quan es constituirà d’una manera defi¬ nitiva, importarà la victòria absoluta i la desesperació completa de la mort. Mentrestant el regne de Déu, que és el coneixement i amor de la llei evan¬ gèlica, hem de demanar que vingui a nosaltres i treballar per estendre’l per tot el món.

TERCER DIUMENGE Sant Josep

Ioseph autem... cum esset iustus (Mt., I, 19). Home de Déu. In¬ terrupció dels diumenges. — Diumenge és dia del Senyor: quin dia més del Senyor que sant Josep? Son lloc en l'obra de l'Encarnació: predestinació i compliment sublim d’ella. És l'home de confiança de la providència de Déu, i la complí. L'home a qui confia: 1 .er, Maria; 2.on, Jesús; 3.er, l'Església uni¬ versal (1870). Els esposos han d’ésser de semblant condició.

— l.er El Patró de tots ha de tenir la virtut de tots: just. 2.0n Per això és anomenat Just, puix que la justícia és la univer¬ salitat de la virtut, però es manifesta per la humilitat, puresa i caritat. 3.er Josep en la vida domèstica: treball i persecu¬ cions. 4.rt Agraïment i amor que li deuen Jesús i Maria. 5.nt La mort del patriarca; la més feliç entre tots els fills d’Adam.

— Visquem en companyia de Jesús, Maria i Josep, i també tin¬ drem una bona mort.

114

J. TORRAS I BAGES

QUART DIUMENGE

L’Evangeli d'avui es lliga molt amb l'oració del Parenos- ^e- ^ a^ment de 1 home li ve de Déu, tant del cos com de

1 ànima. l.er a) Aliment de l’ànima fer la voluntat de Déu. _

Jesús en la Samaritana diu als deixebles: Jo tinc un menjar que vosaltres ignoreu... el meu menjar és fer la voluntat del Pare. — L'home es satisfà de la voluntat divina, mai es satis¬ fà si fa la pròpia voluntat. — En Jesús hi ha voluntat huma¬ na i voluntat divina, i aquesta triomfa d'aquella. — L’oració de 1 Hort. — En nosaltres una voluntat inclinada als goigs, be¬ nestar, honra, etc., a lo temporal, una altra a les coses eter¬ nes. Diem: faci’s, no feu, la vostra voluntat, perquè en nos¬ tres obres hi entra la gràcia, però també l’esforç de la nostra voluntat, b) L'objecte de l'oració és fer la voluntat de Déu: Do - mine... doce me facere voluntatem tuam. — 2.on Aliment del cos: el nostre pa de cada dia, etc. Per a complir el nostre fi aquí a a terra necessitem sostenir el nostre cos, i Jesús ens ensenya a demanar: d) Pa, el necessari, b) Nostre, és a dir, que no ens mengem el pa dels altres, c) De cada dia, evitant l'excessiva sol·licitud: tot això que has acabalat, per qui serà? Nolite... sol- liciti esse dicentes: Quid manducabimus aut quid bibemus ? — 3.er El Pa eucarístic. — El Verb de Déu aliment etern de les animes. — Manducate. Viàtic: pel camí de la vida. — És de cada dia: cada dia es consagra. — Qui... manducat... indig¬ ne... 6

Resum del compilador

Començà el sermó dominical l'Il·lm. Sr. Bisbe amb una exquisida intro¬ ducció a l'Evangeli del dia, que era el de la multiplicació dels pans i dels peixos al desert, i que li vingué de perles per entrar en l’explicació de la ter¬ cera petició del Parenostre: Faci's la vostra voluntat, així en la terra com se fa en lo Cel. Perquè deia el Prelat: la voluntat de Déu és el ver i propi aliment de 1 home espiritual, és l’única cosa que satisfà la nostra ànima. Si fem la nostra voluntat, no quedem satisfets. El compliment de la voluntat divina

SERMONARI

115

converteix la terra en un cel, perquè lo que fa la identitat dels reialmes és la identitat de la llei, i la llei del Cel és la voluntat divina. D'aquest aliment parlava Jesús als apòstols quan el trobaren vora el pou de Jacob. Continuant l’explicació desgranà els significats de la petició quarta: El nostre pa de cada dia donau-nos en lo dia d'avui. En la qual explicà com s’hi demanen els béns materials que necessita la nostra naturalesa per subsistir, mes també s’hi comprenen els béns espirituals, el do de l’oració, el pa de la doctrina i, molt especialment, el pa eucarístic.

DIUMENGE DE PASSIÓ

Aquest Evangeli ja comença a explicar-nos les violentes passions dels jueus contra Jesucrist. Enveja, odi, supèrbia, els feien insuportables la santedat del Senyor. Ell vingué per a destruir el pecat; per això el pecat es subleva contra Jesús. Nosaltres avorrim als jueus en veure'ls dominats del pecat, però nosaltres també som pecadors. Mirem la nostra vida i les vegades que som víctimes de la passió. Qui peca crucifica a Jesús en son cor. — Pecats de comissió i omissió — ab alie¬ nis parce servo tuo. — Si iniquitates observaveris , Domine, etc. Qui es creu exempt de pecat és un superb. Qui diu que no té pecats diu mentida (sant Joan). Els salms i la litúrgia són una contínua clamor de penitència. — Els Sants. Repetició de l'ac¬ te de contricció. Quan diem: el nostre pa, etc., demanem la vida temporal, i l’eterna al dir dimitte. La confessió del propi pecat és un medi per a obtenir el perdó. Dimitte nobis, etc. El fariseu i el publicà. — La convicció del propi pecat engendra en nosaltres la humilitat, el sant temor i l'esperança (funda¬ da en aquesta petició). — Aquesta esperança la fundem en aquesta petició — és esperança en la bondat divina; però Je¬ sús hi posa una condició de part nostra: que perdonem als nostres deutors. — Aquesta doctrina de perdonar als nostres contraris domina en tot l'Evangeli. Si no perdoneu no sereu perdonats; amb la mida amb què mideu sereu midats. Si et recordes a l’altar que estàs enemistat, vés-te’n a reconciliar, etc. Quantes vegades perdonaré? Set... setanta vegades set. —

116

J. TORRAS I BAGES

El cristianisme és la religió de l'amor, i, de consegüent, l'odi ha d’ésser desterrat del nostre cor. — Amice, ad quid venisti?

— Pater, dimitte illis, etcètera. — Beati misericordes, etc. — Et ne nos inducas in tentationem, etc., confessem que fins les temptacions estan baix el poder de Déu, però no són de Déu. Deus... intentator malorum est: ipse autem neminem tentat. Ob¬ jecte de les temptacions: provar i acrisolar la virtut humana.

— Els sants són els més temptats; sense temptacions no hi hauria sants, perquè la temptació desenrotlla les forces de l’esperit; sense batalla o hi ha vencedors. — Fugir de les oca¬ sions i demanar la gràcia, heus aquí el medi de vèncer les temptacions. No li demanem, doncs, que ens deslliuri de les temptacions, sinó que no ens hi deixi caure. Vigilate et orate.

— Del pecat sí que li hem de demanar que ens deslliuri — li- bera nos a malo, és a dir, del pecat, que és l’únic verdader mal, i també de malalties, afliccions i necessitats, en quant poden induir-nos a pecat. En demanar que ens deslliuri de mal li de¬ manem que ens doni la seva gràcia, perquè amb ella tot ho podem: vencem les temptacions, fortifiquem les nostres fla¬ queses i obtenim la Glòria; no som oïts perquè no preguem bé amb cor pur. — Perquè l’oració sigui eficaç sursum corda, com diem al començar l’oració solemne